BARCELONAEl congrés del PSC del mes de desembre de l'any passat es va tancar amb una unitat fràgil, que deixava sense tancar tots els debats de futur. El nou primer secretari, Pere Navarro, va aconseguir sumar in extremis a la seva executiva els dos candidats alternatius: l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, i l'exalcalde de Vilanova i la Geltrú, Joan Ignasi Elena. La negociació va ser llarga i es va prolongar tota la nit de dissabte a diumenge. Elena va ser l'últim a acceptar el pacte i entrar a l'executiva, pressionat pels obiolistes històrics, que no volien evidenciar la ruptura del partit en ple congrés.
Sis mesos després el PSC de Navarro no ha aconseguit visualitzar una alternativa clara a l'hegemonia de CiU, i el malestar intern a les files socialistes no només no s'ha apaivagat sinó que ha crescut i prendrà forma amb la creació d'un nou moviment, amb el nom d'Avancem, que es constituirà el 30 de juny a Sant Feliu de Codines, segons ha pogut saber l'ARA de fonts dels seus promotors. El lloc escollit no és casualitat, en primer lloc perquè l'alcalde, Pere Pladevall, és un dels impulsors del moviment, i després perquè una de les característiques d'Avancem és demostrar que té una implantació arreu del territori, més enllà del cinturó de Barcelona. La previsió és que hi assisteixin unes 400 persones, entre militants del PSC i persones independents, i hi intervindrà, entre d'altres, Josep Antoni González Casanova.
Entre els promotors del moviment, a més de Pladevall, hi ha el mateix Elena i dos membres més de l'executiva: Fabian Mohedano, que prové del Moviment Laic i Progressista, i el periodista Jordi del Rio. Però no hi ha gaires noms més de l'actual directiva del partit. La majoria dels seus integrants són quadres mitjos o militants de base del PSC i persones d'esquerres de fora del partit o d'altres partits, perquè també han contactat amb gent pròxima a Iniciativa, Ciutadans pel Canvi o Esquerra, concretament de l'entorn de Joan Ridao. Avancem tindrà un portaveu propi que no serà cap dels noms esmentats i un consell de coordinació i dinamitzador del moviment (Dinamo) que estarà integrat per militants del PSC, però també per persones d'altres organitzacions o independents, perquè l'objectiu del moviment és bastir una aliança de tots els sectors progressistes de Catalunya per aconseguir que l'esquerra guanyi les eleccions del 2014.
En la declaració constituent del moviment, els promotors aborden la crisi dels partits progressistes i situen com a repte ser capaços de "regenerar els instruments polítics des d'una concepció horitzontal i participativa que fugi de les falses unanimitats i el monolitisme". Una crítica als partits tradicionals, que rebutgen, perquè consideren que l'esquerra ha de saber adaptar-se "a una societat més plural que reclama més participació en la presa de decisions i és més reticent a les consignes i els partidismes tancats".
Però si algú interpretava el naixement d'aquest moviment com l'embrió d'un nou partit, va equivocat. En el seu document rebutgen de ple aquesta possibilitat, que ha estat explorada pel sector maragallista del partit. "No creiem que el camí laboriós que representa el naixement de nous partits sigui l'adequat en moments de confusió i sospita política envers el partit", adverteixen. Al contrari, treballaran per "generar dinàmiques socials de coincidència" que permetin construir l'alternativa política i social de l'esquerra.
Més enllà del rebuig als aparells i als "partidismes tancats", el document evita les crítiques directes al PSC i fins i tot aplaudeix iniciatives com les primàries obertes a tota la ciutadania que impulsa Pere Navarro. L'única precisió que fan és que cal "fer-lo creïble" per tornar a connectar amb la ciutadania demostrant que es pot actuar d'una manera "diferent, transparent i honesta" de fer política. Per no ser engolits per la dinàmica interna del PSC, no donaran suport a cap candidat a les primàries, perquè el seu objectiu és la renovació de tota l'esquerra catalana, no les lluites de poder dins el socialisme català.
Tot i que no busquen la confrontació amb la direcció del PSC, critiquen que algunes de les decisions del congrés s'han quedat "en el terreny de les declaracions de principis". Des del punt de vista ideològic aposten per "construir un discurs nítidament d'esquerres, ferm, rebel i clarament socialdemòcrata" i adverteixen que l'"aigualiment" del discurs d'esquerres és el que ha allunyat els partits de la majoria social que reclama una alternativa.
En aquest context, el document recorda que l'"absoluta prioritat" ha de ser el manteniment de l'estat del benestar, i això passa per assegurar-ne el finançament mitjançant copagaments "justos i progressius" i una reforma fiscal que elimini desigualtats i injustícies. Avancem vincula la reivindicació del pacte fiscal a l'existència d'un pacte social que argumenti "per què volem més autogovern i més autonomia fiscal". També donen suport a la petició d'UGT i CCOO de celebrar una consulta contra les retallades.
Ponts amb l'esquerra nacional
A més d'un gir social, en el document també aposten per un reforçament del discurs catalanista de les esquerres i defensen que no han d'eludir el debat sobre el dret a decidir. Plantegen establir ponts amb l'esquerra nacional sobiranista, que permetin arribar "a un consens de país a favor d'exercir la democràcia fins a l'última conseqüència", en al·lusió al dret a decidir. Pel que fa al PSC adverteixen que cal evitar "incoherències del passat" i reforçar la visibilitat a Madrid, tot i que en cap moment s'entra a concretar si fa falta o no que tingui grup parlamentari propi.