Revés a l’estratègia de la Moncloa i al relat de Llarena

MadridLa construcció del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena d’un relat de presumpta violència en el procés independentista català per justificar els càrrecs de rebel·lió contra els líders independentistes va rebre ahir un revés de l’Audiència Territorial de Slesvig-Holstein, que va considerar “inadmissibles” les acusacions de rebel·lió contra el president de la Generalitat, Carles Puigdemont. Però la decisió és també una bufetada a l’estratègia del govern espanyol, tant la de la vicepresidència, que va decidir a través del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) detenir Puigdemont a Alemanya calculant que allà es faria efectiva l’extradició, com de la Fiscalia General de l’Estat, que havia defensat a través dels seus col·legues alemanys l’extradició. I, en suma, és un torpede a la imatge d’Espanya.

Políticament, a Mariano Rajoy se li desfà el relat que la justícia espanyola està actuant de manera proporcionada i sense pressions polítiques. El president espanyol havia deixat en mans de la justícia, a través de la fiscalia, tota la resposta al Procés, i la justícia alemanya li ha retornat com un bumerang aquesta decisió. La fiscalia es va afanyar a assumir la derrota i va admetre en un primer moment que les autoritats espanyoles no podien recórrer la decisió del tribunal alemany, tot i que després fonts del ministeri públic van matisar que calia esperar a rebre la interlocutòria per oferir una opinió definitiva sobre possibles recursos.

El govern espanyol també es va refugiar en el “respecte a les decisions judicials” per evitar valorar com una mala notícia la decisió del tribunal, tot i que fonts de la Moncloa van afegir que estaven “convençuts que la justícia espanyola adoptarà les mesures més adequades” per respondre a la decisió. L’executiu va assegurar que “desconeix els termes exactes en què s’ha pronunciat el tribunal alemany i, per tant, no pot fer-ne cap valoració”, i va afegir que “mai opina sobre decisions judicials, i encara menys quan es tracta de decisions d’un tribunal d’un altre país”.

Error de càlcul

En el fons del raonament del govern espanyol a l’hora de triar Alemanya com el país per detenir Puigdemont hi havia el convenciment que el delicte de rebel·lió tenia una correspondència perfecta en el delicte d’alta traïció alemany, a diferència del que passava en altres ordenaments jurídics com el belga. Per això, justament, l’executiu estava convençut que l’extradició per aquest delicte es produiria sense problemes, i va cometre un error de càlcul. El fet que la justícia alemanya descartés de manera tan taxativa i ràpida la rebel·lió no va deixar més opció als membres de l’executiu espanyol que ahir van valorar la notícia que reiterar el respecte a la decisió. La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, va afirmar que calia “esperar a la notificació de la decisió per saber-ne bé la fonamentació”, i va afegir que respectava “la decisió de l’Audiència Territorial”. “Som un estat que es caracteritza pel respecte a les decisions judicials, i aquest cop ens comportarem de la mateixa manera”, va reblar.

Per la seva banda, el ministre de Justícia, Rafael Catalá, en una línia semblant, va negar que la decisió representés cap revés per a la justícia espanyola, i va afirmar en canvi que era “la manifestació de la justícia independent a Espanya i a Alemanya”. També va assegurar que “respecta les decisions dels tribunals”, i va admetre: “Algunes decisions ens agraden més i unes altres menys, però cal acatar-les”.

El president del govern espanyol va mantenir el silenci sobre la decisió, tot i que avui té una cita important amb la convenció nacional del seu partit que es fa a Sevilla. Abans presidirà el consell de ministres en què s’havia de valorar si es recorria contra la decisió de la mesa del Parlament de deixar votar Puigdemont mentre fos a la presó. El canvi de la situació podria fer ajornar aquesta decisió, que ja generava dubtes sobre la seva viabilitat a la Moncloa.

La pilota és ara en mans de Llarena, que haurà de decidir si tira endavant en els mateixos termes que tenia previstos el procediment judicial contra els dirigents independentistes, conscient que no podrà jutjar el presumpte líder de la rebel·lió per aquest delicte. La fiscalia també podria moure peça i demanar al magistrat que retiri l’ordre d’extradició.

Europa comença a desmuntar el relat de Llarena i de la Moncloa.