La reunió secreta d'Urkullu amb Rovira i Pascal

L'advocat Emilio Cuatrecasas va organitzar la trobada a Ajuria Enea el març del 2018

Generalitat-Carles-Puigdemont-Inigo-Urkullu_1817228476_51815782_1500x1001
i Ernesto Ekaizer
01/08/2020
4 min

Madrid"Vaig parlar amb molta gent durant aquells dies. No recordo amb quanta ni com. Però aquí mai hi va haver un mediador de res", va declarar el testimoni Mariano Rajoy el 27 de febrer del 2019 al judici del Procés quan l'advocat Jordi Pina li va preguntar per la mediació del lehendakari Iñigo Urkullu. L'endemà, Urkullu, des de la mateixa cadira, va narrar la seva tasca per "arribar a una solució política pactada". Un dia abans, havia dipositat les proves de la seva mediació al monestir de Poblet, a la Fundació Sabino Arana i a l'Arxiu Històric d'Euskadi.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Urkullu va llegar dos tipus d'arxius documentals. Un és el "complet", que conté les comunicacions d'Urkullu amb els seus interlocutors. Aquest fitxer no es pot consultar. I un altre conté les seves impressions personals, ara obert. Per a l'elaboració del llibre Catalunya any zero (Espasa, octubre de 2019) vaig tenir accés a material de l'arxiu tancat. Heus aquí un resum dels fets descrits i dels missatges, que l'ARA inclourà en properes edicions.

El 10 d'octubre del 2017, el lehendakari va tenir accés a l'esborrany del discurs de Puigdemont al Parlament i va fer les seves observacions per impedir que es posés en marxa la maquinària de l'article 155 de la Constitució. En l'esborrany no es declarava la independència. El lehendakari va fer arribar l'esborrany a la Moncloa i la resposta rebuda va ser de contenció. Puigdemont va declarar la independència i, conscient del risc, la va deixar a continuació en suspens. Rajoy, sorprès pel canvi, va sol·licitar a Puigdemont que aclarís amb un sí o un no si havia declarat la independència de Catalunya, cosa a la qual el president no va contestar.

Els documents de l'arxiu il·lustren també una reunió secreta que va tenir lloc el 25 d'octubre del 2017 les 12.00 hores a la ciutat de Vitòria, a la Lehendakaritza. Emilio Cuatrecasas, president d'honor del poderós bufet Cuatrecasas, havia noliejat un jet des de l'aeroport del Prat amb tres representants més de la societat catalana. El van acompanyar Joaquim Coello, enginyer naval i empresari d'origen salmantí; Juan José López Burniol, advocat i notari, i Marian Puig, president d'honor dels laboratoris farmacèutics Isdin. Cuatrecasas i Emiliano López Atxurra, president de Petronor, havien suggerit a Urkullu la necessitat de frenar la deriva cap a la declaració unilateral d'independència. Urkullu va informar de la trobada el president del PNB, Andoni Ortuzar, i Mariano Rajoy.

La nit del 25 d'octubre, Puigdemont reuniria el Govern per informar de la seva decisió sobre els passos immediats. Urkullu i els seus visitants intentarien persuadir Puigdemont perquè convoqués eleccions autonòmiques i evités l'aprovació, el divendres 27, al Senat, de l'article 155. Urkullu va trucar almenys tres vegades durant la reunió a Puigdemont, que estava al corrent de la trobada, i el va informar de les seves gestions a Madrid. Cuatrecasas va parlar amb Puigdemont: "President, sisplau, no vagis per la DUI. El millor per frenar la deriva del 155 és convocar eleccions autonòmiques". El president va generar expectatives, semblava disposat a convocar eleccions. Cap a les sis de la tarda, els visitants es van acomiadar del lehendakari.

Marta Pascal i Marta Rovira a Ajuria Enea

Cuatrecasas, segons els documents, va organitzar una altra trobada el 6 de març del 2018. Disset dies abans de la marxa de Marta Rovira a Suïssa el 23 de març del 2018, Urkullu torna a fer d'amfitrió en una trobada amb Marta Rovira, secretària general d'ERC, i Marta Pascal, coordinadora del PDECat. Urkullu seguia sorprès per unes declaracions de Marta Rovira de l'11 de novembre de 2017 on advertia que des de Madrid s'amenaçava, en els dies previs a la DUI, amb "una ofensiva del govern espanyol en un escenari de violència extrema amb morts als carrers". Segons va apuntar: "Ens deien això, que hi hauria sang i que havíem de parar perquè estaven preparadíssims, que no dubtarien i que aquesta vegada no serien pilotes de goma, com l'1 d'octubre, sinó que la cosa seria clarament contundent".

Cuatrecasas va fer noliejar un jet al Prat que va sortir el matí del 6 de març del 2018, però no va acompanyar-les. Totes dues van viatjar amb els seus caps de gabinet. Van arribar a l'aeroport de Foronda cap a les 11.30 hores i, com que el lehendakari era al Parlament, els va rebre un col·laborador a l'Hotel Canciller Ayala, al centre de Vitòria. Una furgoneta les va traslladar al Palau d'Ajuria Enea, la residència del lehendakari, que va arribar-hi a les 12.15 hores.

Urkullu va recapitular durant una hora i quart les gestions que va fer davant la Moncloa. Després van dinar tots junts, abans de reprendre la conversa, que es va allargar fins a les 19.00 hores. La percepció del lehendakari és que moltes de les circumstàncies que va narrar -per exemple, els seus intensos contactes amb Puigdemont-, eren desconegudes per a les seves interlocutores. Urkullu va emfatitzar la necessitat de la negociació bilateral després del fracàs de la via unilateral.

Marta Pascal va esbossar una autocrítica: l'estratègia seguida havia estat un fracàs i calia treure'n conclusions de cara al futur. Marta Rovira va denunciar la injustícia, el sofriment i la presó, alhora que va subratllar les conseqüències de l'acció penal que s'estava seguint per part de l'estat espanyol. El lehendakari va confirmar dels llavis de les dues que no tenien contactes de nivell amb la Moncloa i es va oferir a transmetre a l'entorn de Rajoy el que consideressin oportú en qualsevol moment.

Durant el viatge de tornada a Barcelona, les dues dirigents amb prou feines van intercanviar paraules sobre la reunió a Ajuria Enea. La reunió havia permès al lehendakari establir per primera vegada un vincle amb ERC, perquè fins llavors només havia mantingut relacions amb l'antiga Convergència i Unió i el PDECat. La decisió de Marta Rovira de marxar cap a Suïssa, vist en retrospectiva, encaixava amb el to emocional que havia mantingut en el conclave d'Ajuria Enea.

stats