La reunió d'ERC i Junts a Ginebra: cap a un pacte de no-agressió en els ajuntaments

BarcelonaArran dels resultats del 28-M, Esquerra i Junts estan escenificant una mena de treva després de mesos (fins i tot anys) d'hostilitats. Una escenificació que pretén minimitzar els retrets abans de la campanya electoral de les espanyoles del 23 de juliol i donar senyals de "reconstrucció" d'aquest espai polític prioritzant pactes sobiranistes en municipis, consells comarcals i diputacions. Amb això sobre la taula es van reunir divendres a Ginebra (Suïssa), els secretaris generals dels dos partits, Marta Rovira i Jordi Turull. La trobada, avançada pel diari Público i confirmada per l'ARA, pretén posar les bases perquè el dia 17 de juny, que es constitueixen els ajuntaments, es puguin exhibir el màxim de pactes independentistes possibles.

La reunió forma part dels contactes que ja han tingut aquesta setmana al Parlament per llimar diferències. La idea és que, a diferència del que va passar el 2019, en què Esquerra i Junts van desbancar-se mútuament de diversos llocs pactant amb el PSC, aquest cop hi hagi un pacte de no-agressió. Per aquest motiu els màxims càrrecs orgànics de republicans i juntaires han anat acompanyats de dirigents que han supervisat de primera mà les municipals, a més de responsables del Parlament: Albert Batet i David Saldoni per Junts, i Josep Maria Jové i Oriol López per ERC.

Hi ha ciutats mitjanes com Tortosa, Manresa o Tàrrega en què podrien pactar o bé desbancar l'altre del poder. Per exemple, a Manresa ha guanyat Esquerra, però Junts podria aliar-se amb el PSC i el PDECat per apartar l'actual alcalde. Passaria a l'inrevés a Tàrrega i a Tortosa, en què ha guanyat Junts però els republicans podrien desbancar els juntaires si pactessin amb el PSC i la CUP. Sobre la taula, però, no només hi ha municipis, sinó també consells comarcals –JxCat ha estat primera força en 18 d'aquests ens, per davant d'ERC– i sobretot les diputacions, en què es pot donar un pacte entre independentistes o un acord amb els socialistes.

A la Diputació de Girona, on ha guanyat Junts, sembla clar que es reeditarà un pacte amb Esquerra. Ara bé, una altra cosa és a Tarragona, Lleida i Barcelona. A Tarragona ha guanyat Esquerra però ha empatat a 9 diputats amb el PSC, i Junts, amb 8, té la clau per donar la presidència a republicans o socialistes. Passa a l'inrevés a Lleida, on ha guanyat Junts i Esquerra té la clau per entregar-los el govern o tenir ells la presidència pactant amb els socialistes i el PDECat. Pel que fa a Barcelona, Junts i Esquerra no sumen sols –s'hi haurien d'incorporar també els comuns– i són els socialistes (primera força) els que escolliran soci: poden sumar un altre cop amb JxCat o fer-ho ara amb els republicans.

Per a tots aquests fronts oberts, els responsables dels partits intensificaran els contactes des d'ara fins a la constitució dels ajuntaments, amb la vista posada –això sí– en les eleccions espanyoles previstes per al 23 de juliol.

Aragonès refreda una llista conjunta al Senat

Paral·lelament als pactes postmunicipals, Esquerra i Junts també negocien el "front comú" dels comicis al Congrés de Diputats. D'això n'ha parlat aquest dissabte el president, Pere Aragonès, en una entrevista a El suplement, de Catalunya Ràdio, que ha apostat per "construir propostes unitàries". Ha refredat, no obstant, la possibilitat d'una llista conjunta entre partits independentistes i sobiranistes al Senat –una de les opcions que hi ha sobre la taula– i s'ha mostrat partidari de negociar "acords programàtics".