"Vaig retreure a Puigdemont, Junqueras i Forn que s'apropiessin del nostre missatge"

El comissari Emili Quevedo afirma que el Govern va manipular la prudència dels Mossos

Emili Quevedo, cap de Planificació de la Seguretat dels  Mossos, declara en el judici al Procés com a testimoni
i Ernesto Ekaizer
02/03/2020
3 min

MadridEl comissari Emili Quevedo, a càrrec de la Comissaria General Tècnica de Planificació en el període preparatori del referèndum de l'1-O, va narrar ahir en el judici dels Mossos que a la reunió al Palau de la Generalitat del 28 de setembre del 2017 ell mateix va tenir una intervenció dura davant el president, Carles Puigdemont, el vicepresident, Oriol Junqueras, i el conseller d'Interior, Joaquim Forn. Una trobada, segons va explicar, de la qual els comissaris van sortir "desencantats i frustrats".

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Quevedo va utilitzar la primera persona. "Jo mateix els vaig retreure una qüestió que ens preocupava aquells dies. I és que els membres del cos dels Mossos fèiem èmfasi en tots els documents i reunions que, davant la delicada situació a Catalunya, havíem d'actuar amb prudència. Vèiem que els polítics feien apropiació d'aquest concepte de prudència per contraposar-lo al compliment de l'ordre judicial d'impedir el referèndum il·legal. Era una apropiació que els polítics feien, com també quan vam ser advertits pel Tribunal Constitucional. I tot això es transmetia a la premsa. Afectava la nostra credibilitat com a cos policial".

Quevedo va recordar que el mateix 28 de setembre, després de sortir de la reunió, el major Trapero i els altres comissaris (Ferran López, Joan Carles Molinero i Manuel Castellví) van redactar un comunicat per difondre als mitjans en què posaven en relleu el contingut de la reunió que acabaven de mantenir a Palau.

"Vam decidir prendre una decisió l'endemà, 29 de setembre, però finalment es va decidir que no era funció dels Mossos revelar una conversa amb els polítics", va explicar Quevedo. Aquell mateix dia 29, el major Trapero va reunir 220 comandaments dels Mossos al complex Egara per explicar les pautes d'actuació davant l'1-O.

Quevedo va negar que, al marge d'aquella reunió, Trapero hagués donat instruccions per facilitar la votació de l'1-O.

Una negació que ja havia expressat abans Joan Portals, cap de la comissaria de Barcelona i responsable de l'àrea metropolitana, que va narrar amb detall –"he consultat àudios d'aquest dia", va confessar a preguntes d'Olga Tubau, advocada de Trapero– la feina de la Brimo (Brigada Mòbil o agents d'ordre públic) durant la jornada del 20 de setembre a la concentració davant la conselleria d'Economia a Barcelona.

Portals va confirmar la versió de l'aleshores cap de la unitat, Carlos Hernández, sobre la seva conversa amb Jordi Sànchez. Segons Hernández, pretenia que retirés els agents de la zona. Portals va explicar que ell mateix va reiterar a Hernández que havia de garantir el cordó policial per assegurar la sortida de la comitiva judicial i també va autoritzar la càrrega contra els manifestants cap a la 1.30 de la nit.

Portals va confirmar, en relació amb l'activitat davant l'1-O, que el comissari Ferran López va estar en contacte permanent amb el llavors cap de la comandància de la Guàrdia Civil de Barcelona, el coronel Mariano Martínez, que li transmetia verbalment les peticions que es cursaven per escrit al Centre de Coordinació dels Mossos (CECOR).

Així mateix, ha recordat que Ferran López li havia transmès que al CECOR dels Mossos hi hauria presents representants dels dos cossos policials restants: la Guàrdia Civil i la Policia Nacional. Aquesta presència, ha assenyalat Portals, és la que, segons el comissari López, s'havia acordat amb el coordinador del dispositiu, el coronel Diego Pérez de los Cobos.

No obstant això, Pérez de los Cobos va deixar sense efecte l'acord i no hi va haver seguiment conjunt de l'operació dels tres cossos durant l'1-O. En la seva declaració, Pérez de los Cobos va explicar que havia decidit trencar la coordinació la nit anterior, és a dir, el 30 de setembre, tot i que no ho va comunicar a Ferran López fins al matí del mateix 1-O.

stats