Oriol Junqueras: "Els retrets que havíem de fer ja els hem fet"

BarcelonaOriol Junqueras va abandonar la presidència d'ERC el 10 de juny per buscar l'aval de la militància i tornar-se a presentar a la reelecció en el congrés del 30 de novembre. Ho fa amb la candidatura Militància Decidim.

Per què vol tornar a liderar Esquerra?

— Perquè és una eina útil, el país s'ho mereix i tenim enormes reptes al davant: fer la independència, una economia més pròspera i una societat més justa. Esquerra és imprescindible.

S'ha presentat com la candidatura de les bases. ¿No és una contradicció, tenint en compte que ha presidit el partit en els últims anys?

— No hi ha cap contradicció. La candidatura és molt renovadora i molt municipalista. De fet, dels 13 primers noms, n'hi ha 12 que han sigut alcaldes o regidors.

Per què l'executiva del partit sí que s'ha de renovar i no ho ha de fer el president?

— S'ha de renovar qui vulgui renovar-se. Em semblaria una pena i una llàstima que algú volgués decidir qui es pot presentar i qui no es pot presentar. Ho ha de fer la militància. El foc és bo quan escalfa i quan dona caliu i quan és útil a la gent.

Vostè diu que no sabia res del cas dels cartells.

— Me'n vaig assabentar pels mitjans de comunicació, que han explicat les persones implicades. Tots han coincidit amb els mateixos noms, qui hi era i qui no hi era.

"No cosirem cap ferida que prèviament no haguem netejat". ¿Es referia a Sergi Sabrià?

— Han passat coses que no haurien d'haver passat: fer cartells sobre l'Alzheimer, penjar ninots sobre companys de partit en el camí escolar dels seus fills o contractar mariachis. Estem compromesos perquè no tornin a passar.

Com es neteja?

— No podem pas posar els mateixos que ho han fet a continuar fent el mateix.

Vostè ha parlat d'un grup encapçalat per Sabrià i Marta Rovira que s'anomenava Pa amb Tomàquet i prenia decisions del partit de manera paral·lela. Quan té sospites de l'existència del grup?

— Quan surt publicat. Van aconseguir el seu objectiu que no me n'assabentés ni jo ni la majoria de l'executiva ni del consell nacional.

Però ¿tenia la impressió que hi havia decisions que no van passar per la presidència d'ERC?

— Sí, tinc aquesta percepció. Més enllà dels cartells i més enllà dels ninots.

Quines decisions no van passar per vostè?

— No vull convertir les meves intervencions en un llistat de retrets a uns companys, amb els quals hem compartit moltes coses. Allò que havia de dir, ho he dit amb molta claredat. És important tornar a estendre la mà a tothom perquè com més siguem els que estiguem compromesos que no torni a passar, més fàcil serà que no torni a passar.

¿Li preocupa la dinàmica de retrets?

— Els retrets que havíem de fer ja els hem fet. Reiterar allò que ja està fet té poc sentit.

¿Estén la mà també a Marta Rovira?

— Per la Marta Rovira sento molta admiració i respecte perquè hem fet coses extraordinàries plegats: el referèndum de l'1 d'Octubre, el 3 d'Octubre, hem plantat cara a la repressió. Sempre ho he pensat i és perfectament compatible amb el fet que hi ha coses que no haurien d'haver passat i que ens hem de conjurar perquè no passin.

Com és el moment en què ella li diu que no vol optar a la secretaria general?

— Una conversa, com totes, amabilíssima i encantadora.

Ella li diu que el pas al costat l'haurien de fer tots dos.

— No tinc consciència que m'ho expressi mai en aquests termes i, si ho va fer, tenia tot el dret a fer-ho. Però aquesta és una decisió del conjunt de la militància i una part de la meva responsabilitat és preservar el dret democràtic del conjunt de la militància a prendre aquestes decisions.

Quan és l'última vegada que van parlar?

— No li sé precisar, però intento tenir una comunicació fluida amb tothom, directament o indirectament.

Amb qui va parlar és amb Puigdemont. Com va anar?

— Va ser una conversa agradable, útil, profitosa. És bo que tothom intenti parlar amb tothom.

¿Celebra que Puigdemont continuï al capdavant de Junts i veu possible tornar a bastir ponts amb ell?

— Ara no voldria perjudicar-lo, però estic encantat que Carles Puigdemont continuï al capdavant de Junts. Està bé que persones que han fet coses rellevants tinguin l'oportunitat de continuar-les fent. La qüestió clau no és si continua o no continua al capdavant de Junts, sinó ¿per fer què?

¿Pot remuntar l'independentisme amb les mateixes persones que hi van estar al capdavant l'any 2017?

— Em sembla que sí i em sembla molt bé que hi hagi gent que pensi que no. Em sembla que està bé que gent que ha fet coses, que moltes d'elles són bones, pugui tenir l'oportunitat de continuar-les fent. Qui ho ha de decidir és la militància d'Esquerra, de Junts, de la CUP o de qualsevol altre partit.

¿Es planteja que puguin entrar a l'executiva membres d'altres candidatures?

— El futur passa per intentar fer coses conjuntament amb gent que ha estat a totes les candidatures.

¿Li preocupen les ferides que es poden estar obrint?

— No contribuiré que n'hi hagi, i expresso la meva esperança que tothom es comportarà de la mateixa manera. L'important és allò que farem, per exemple, en polítiques d'habitatge. Com des de les administracions públiques podem ajudar en aquells barris, ciutats, pobles on hi ha un parc d'habitatge que, per exemple, es va construir als anys 60 o 70 del segle XX, i que ha anat envellint i, en alguns casos, no prou bé.

¿Voldria ser el pròxim candidat a la presidència de la Generalitat quan s'acabi la inhabilitació?

— Estic sempre disposat a lluitar per tot, a intentar-ho tot, i ho he demostrat. Se'ns va encarregar al Raül Romeva i a mi mateix organitzar el referèndum de l'1 d'Octubre i ho vam fer. Si l'1-O va ser una gran victòria en termes democràtics, el 3 d'Octubre és també una gran victòria en la mobilització al carrer, perquè també van sortir a mobilitzar-se en defensa del referèndum gent que no havia anat a votar o que hi havia votat en contra. De cara al futur, ens hem de plantejar com podem fer un nou 3 d'Octubre, encara més gran i prou sostingut en el temps com perquè tingui el resultat que democràticament volem que tingui, que sigui el del respecte al resultat d'un referèndum.

Però ¿un referèndum pactat?

— Com que vull la independència de Catalunya i la vull fer democràticament, una de les millors eines per fer-ho és un referèndum. Si tenim la força per fer-lo, probablement també tenim la força necessària per pactar-lo. No vull fer un referèndum i ja està, vull fer-lo i que s'implementi. Si és pactat, millor. És molt difícil un referèndum pactat si no hi ha un alt nivell de mobilització i majories democràtiques molt àmplies.

Però ¿el cavall de batalla ara ha de ser el finançament?

— Segur que disposar de més recursos serveix perquè la gent visqui millor, perquè el nostre país tingui més estructures de poder i de decisió, necessàries també en una Catalunya independent.

¿Ens vol dir què va votar vostè a la consulta sobre la investidura d'Illa?

— Ja vaig explicar que a mi em semblava que hi havia moltes raons per votar que no, com la desconfiança respecte al grau de compliment; però que si el resultat era sí, hauríem de dedicar tots els nostres esforços a forçar el compliment. Estem aquí.

¿Entrant al Govern és més fàcil de garantir-ho?

— No. El que ha de fer el Partit Socialista és complir. Si no compleix, haurem de fer tot el possible perquè no estigui al Govern.

¿Vostè què va votar?

— És poc rellevant quin va ser el meu vot.

¿Té bona relació amb Salvador Illa?

— Les meves relacions amb Salvador Illa són d'alguna salutació i poca cosa més. Jo no he parlat mai amb ell de la investidura.

¿ERC ha d'entrar al govern de Barcelona?

— Hauria d'haver-hi una oferta per part del Partit Socialista. Hauria de ser Barcelona la que decideixi sobre el seu futur perquè respectem l'autonomia municipal. Si la proposta no val la pena, no entrarem enlloc.

¿Es veu guanyador?

— Estic convençut que la immensa majoria de la militància ens donarà suport perquè som la millor proposta. A partir del 30 de novembre segur que trobarem la manera de treballar amb molta gent vàlida, que hagin passat per una candidatura o per una altra.

—