El retorn de Puigdemont i Junqueras per reflotar l'independentisme

BarcelonaCarles Puigdemont i Oriol Junqueras tornen a estar al capdavant dels dos principals partits independentistes i encaren el repte de fer reflotar el moviment. Com el 2017, les dues cares visibles de l'1-O lideren Junts i ERC, i tenen el repte de recosir i entomar el nou cicle polític després de la derrota independentista del 12-M i el pacte del PSC amb els republicans. El context és molt diferent, així com l'estratègia i els suports interns i electorals de cadascú. Puigdemont torna a presidir Junts després del congrés d'octubre –amb el suport de més del 90% de la militància– i Junqueras presideix ERC amb el 52% de suport després d'un congrés en plena guerra interna. Junts va guanyar 100.000 vots i tres escons el 12-M –insuficient per guanyar els socialistes–, mentre que ERC va perdre 13 escons i 180.000 vots. Per la seva part, la CUP va perdre cinc diputats i 60.000 paperetes menys mentre en paral·lel irrompia Aliança Catalana amb 118.000 vots. Són conegudes les diferències entre Puigdemont i Junqueras sobre el que va fallar fa set anys i sobre la política de pactes. Malgrat tot, els dos líders es van reunir el juliol passat. Podran rellançar l'independentisme i entendre's?

La professora de ciència política de la UOC, Ana Sofía Cardenal, destaca que hi ha un problema de "credibilitat" amb l'objectiu de la independència i que els dos líders "potser poden cohesionar els seus espais, però difícilment eixamplar-los". Però assenyala una diferència cabdal entre ells dos: "Junts s'aferra al lideratge de Puigdemont, mentre a ERC és Junqueras qui s'ha aferrat al lideratge", que qualifica d'"afeblit". En canvi, Puigdemont "conserva certa èpica que l'associa al fet de continuar lluitant" com amb l'amnistia. Sí que destaca, però, que Junqueras "potser no és tan estimat" a l'espai independentista, però no "és tan rebutjat a fora" com Puigdemont. Per la seva banda, Marc Guinjoan, professor de ciència política de la UAB, remarca que tots dos "han acumulat molt de poder i costos personals", però que ho tindran "difícil" per projectar l'independentisme davant la "manca d'estratègia" i excessiva "rivalitat". "L'animadversió mútua és tan elevada que fa difícil crear res o arribar a acords", rebla.

Sobre les diferències entre els líders, remarca que "Puigdemont no està qüestionat perquè encara conserva l'aurèola de la destitució del 155 i l'1-O i tampoc ha hagut de governar evidenciant febleses", mentre que Junqueras "rep pels mals resultats electorals" i és qui pateix més desgast els últims anys. Segons Cardenal, Quebec i Escòcia no són comparables, perquè més enllà que els dirigents allà pleguessin, van poder votar amb normalitat i hi havia un sol partit sobiranista. Tots dos partits, però, són clau per a Pedro Sánchez, si bé d'ERC també penja Salvador Illa.

ANC i Òmnium

I és que la continuïtat arriba després dels avisos de les entitats perquè hi hagués una renovació. El coordinador de la comissió d'estratègia i discurs de l'ANC, Josep Pinyol, explica que el fet que no s'hagi produït "fa difícil el nou embat", ja que vinculen "la renovació de cares amb l'estratègica". Per això, parla de "regeneració" i comenta que en la primera fase del pla de l'entitat per al 2025 se centra en la conscienciació en aquest àmbit. No entra a valorar la complexa relació entre els dirigents, mentre que es focalitza en "influir en les bases més que a la cúpula" perquè pugui haver-hi "un canvi". Sobre les diferències entre Puigdemont i Junqueras, comenta que el republicà "ha fet un gir més pronunciat" apostant pel pactisme –i també, lamenta, el govern de Pere Aragonès– mentre que amb Puigdemont no hi veu tant de gir discursiu, tot i que sí que veu "contradiccions" a Junts.

Per la seva banda, fonts d'Òmnium defensen que fa temps que avisen que "el moviment necessitava una renovació a tots els nivells", que s'ha autoaplicat a la direcció i l'estratègia de l'entitat. Però també creu que Òmnium no és "qui per dir qui hi ha d'haver al capdavant dels partits". En tot cas, planteja un reinici que "no va de noms concrets, sinó d'una renovació estratègica versemblant" per "emmirallar-se amb el país que tenim, i per donar resposta a les noves necessitats". Malgrat les complexes relacions entre Puigdemont i Junqueras, l'entitat intentarà ajudar-hi per "avançar".

Els partits

Qui està "preocupat" és el secretari general de la CUP, Non Casadevall, que no veu "creïble un nou embat que generi il·lusió" amb Junqueras i Puigdemont al capdavant. Recordant les "promeses incomplertes" i que el 2017 "va fallar la institució" i no el carrer, afirma que els cupaires han reflexionat amb el Procés de Garbí i aposten per "una proposta en positiu" imbricant "la lluita nacional i la social" i aterrant la necessitat d'independència en les diferents lluites. Davant el "pactisme" de Junqueras i la "dretanització" de Junts, reivindica el paper de la CUP.

En canvi, a Junts confien que Puigdemont "té força per liderar" el moviment i que farà una eventual aproximació amb els de Junqueras. Fonts del partit asseguren que hi ha predisposició d'intentar l'entesa, però "depèn de la rectificació d'ERC sobre la política de pactes amb el PSC". També recorden que "Puigdemont va millorar el resultat electoral i té el suport de tot el partit", a més del fet que Junts va oferir sense èxit un pacte per repetir les eleccions i després governar plegats. Mentrestant, se centren en enfortir els pilars de la nació, diuen, per aplanar el camí sobiranista. D'altra banda, des d'ERC es mostren predisposats a aproximar-se a Junts i altres entitats, i veuen que "pot ajudar a seure plegats" la "ponència 2031" del seu congrés del partit per "definir el camí transitable per a la independència". Consideren que el paper d'ERC és clau i que Junqueras "és un líder clar, important per tornar a ser el partit de les majories" –i eixamplar la base. Avisen que els pactes no els "defineixen" perquè "són acords puntuals" i que tot pot canviar segons el context, com ara "si hi ha majoria independentista i si es vol avançar en una línia o no".