Puigdemont tornarà finalment a Catalunya? Boye assegura que s'arriscarà a ser detingut

BarcelonaEl retorn de l'exili de l'expresident Carles Puigdemont plana sobre la política catalana des de l'any 2017. Va ser el tema de la campanya a les eleccions convocades pel 155 –"perquè torni el president, s'ha de votar el president", deia el lema– i ha estat present durant tot el seu mandat com a eurodiputat per la batalla per la immunitat a l'Eurocambra i als tribunals europeus. Ara, que Puigdemont està acabant de meditar ser el candidat a les eleccions al Parlament de Catalunya el 12 de maig –ho ha d'acabar de confirmar la setmana que ve, i Junts votarà els caps de llista el 23 de març–, la possibilitat que torni a Catalunya se situa de nou en primer pla. "Amb el calendari electoral proposat, podré ser present al debat d’investidura", va assegurar Puigdemont aquest dimecres just després que el president, Pere Aragonès, avancés els comicis. Ara bé, de què depèn que això, ara sí, es compleixi?

El seu advocat, Gonzalo Boye, ha explicat aquest divendres que Puigdemont "assumirà les conseqüències de les seves accions", quan li han preguntat si s'arriscaria a ser detingut en tornar amb els dubtes que pot generar l'aplicació de l'amnistia per part dels jutges. Seria "raonable" que el retorn es produís a finals de maig o principis de juny, amb l'amnistia ja en vigor –en principi, no se'l podria detenir– i abans d'una eventual investidura. En una entrevista a Rac1, Boye, com ja han fet dirigents de Junts, ha denunciat que la convocatòria d'eleccions per part del president de la Generalitat, Pere Aragonès, respon a la "por justificada" que Puigdemont es presenti als comicis. Els juntaires fins i tot han arribat a insinuar que per aquest motiu ERC i el PSOE s'han "coordinat" en l'avançament electoral.

Fonts de Junts consideren que es dona una conjuntura política i jurídica excepcional i que no la desaprofitaran per intentar el retorn. "L'amnistia dona garanties", expliquen, mentre acusen el PSOE i Esquerra de "conxorxar-se" per convocar eleccions anticipades abans de l'aprovació definitiva de l'amnistia per intentar evitar que Puigdemont torni, una qüestió que des d'aquests partits neguen. "S'han equivocat en el càlcul", insisteixen a Junts. A més de remarcar que l'expresident es decanta per prioritzar les catalanes a les europees.

Renunciar o no a la immunitat europea

El primer dilema de Puigdemont, més enllà de concórrer a les eleccions catalanes, és si es presentarà o no a les europees del 9 de juny, una qüestió gens menor tenint en compte la protecció que li dona la immunitat d'eurodiputat. Fer aquest pas o no marca una diferència substancial i té temps per decidir-ho fins el 7 de maig, la data límit per presentar les llistes a Europa, a la darrera setmana de la campanya electoral catalana. Si no es presenta a les europees perdrà la immunitat en el moment que agafi l'acta com a diputat al Parlament català –les dues alhora són incompatibles–, no més tard del 7 de juny, que és quan s'ha de constituir la cambra catalana després de les eleccions.

Escenari A: només es presenta a les catalanes

Si només es presenta a les eleccions catalanes, l'eventual retorn seria sense la protecció que ara té com a eurodiputat i refiant-se només que el Tribunal Suprem aplicarà l'amnistia, que en teoria obliga a retirar les ordres de detenció nacionals i europees un cop entri en vigor la llei. Això voldria dir que posa tots els ous al cistell de Catalunya i que no es guarda cap as a la màniga per seguir sent eurodiputat. En aquest cas voldria dir que Puigdemont ha pres la decisió política de tornar arriscant-se a anar a la presó, ja que dependria de com els tribunals interpretessin l'amnistia: ara està processat per malversació per l'1-O i també investigat per terrorisme per Tsunami Democràtic.

Escenari B: es presenta a les catalanes i a les europees

En canvi, si Puigdemont decidís presentar-se a les eleccions catalanes i després a les europees, mantindria un plus de protecció perquè podria retenir la immunitat com a mínim fins al 16 de juliol, que és quan es constitueix el Parlament Europeu. I és que es pot ser candidat a les dues eleccions però no es poden exercir els dos càrrecs alhora. En tot cas, aquest dijous el secretari general de Junts, Jordi Turull, ha dit en declaracions a Catalunya Ràdio que seria "estrany" que es presenti alhora els dos comicis.

Si optés per aquest escenari la seqüència seria la següent: Puigdemont es presentaria com a diputat electe al Parlament sent eurodiputat. Quan es constituís la cambra catalana després de les eleccions –a tot estirar el 7 de juny– deixaria l'acta d'eurodiputat, però a partir del 9 de juny, amb la cita de les urnes a l'Eurocambra, tornaria a ser eurodiputat electe amb immunitat, almenys, de desplaçament per acudir als plens. Aquesta doble combinació, que mantindria com s'ha dit abans fins al 16 de juliol, ja la va mantenir l'any 2019: era diputat al Parlament de Catalunya i no va renunciar efectivament a l'acta fins que li van reconèixer la condició d'eurodiputat de ple dret el gener del 2020.

Si optés per aquest escenari, en aquest període de temps Puigdemont tindria marge per veure com queda el resultat de les eleccions catalanes i les posteriors aliances per formar govern: és a dir, si té possibilitats o no de ser president i de tornar amb l'amnistia ja aprovada i aquest plus de protecció que li donaria la immunitat. En cas negatiu, podria fer com l'any 2021: després d'encapçalar les eleccions catalanes del 14 de febrer va renunciar a l'acta de la cambra catalana per seguir sent eurodiputat. Això significaria que Junts té un pla B com a candidat efectiu a les eleccions: ¿Quins són els altres noms a les travesses i amb aspiracions? L'exconseller Josep Rull; la portaveu a Madrid, Míriam Nogueras, i l'exconseller Jaume Giró.

La batalla al Tribunal Suprem

Puigdemont ha de decidir en quin dels dos escenaris anteriors juga. Ara bé, qui interpretarà la seva situació serà el Tribunal Suprem. Un cop entri en vigor l'amnistia, la llei diu que hi ha dos mesos per aplicar-la, però que de forma immediata s'han d'aixecar totes les ordres de detenció que quedin actives perquè els exiliats puguin tornar. Ho farà, això, el Suprem? Des de fa mesos els jutges insinuen que la seva intenció és elevar la llei tant al Tribunal Constitucional a través d'una qüestió d'inconstitucionalitat com al Tribunal de Justícia de la Unió Europea amb una qüestió prejudicial. Un moviment que suspendria el procediment -tot i que la llei continuaria vigent- i en el que el Suprem es podria escudar per no retirar tampoc les ordres de detenció. I què passa si, a més a més, eleva els articles que obliguen a retirar les mesures cautelars? Aquests articles quedarien suspesos fins que es pronunciessin aquestes instàncies. Puigdemont sempre podria recórrer en recurs d'empara al Tribunal Constitucional i, si no li donés la raó, al Tribunal Europeu de Drets Humans. Ara bé, això podria comportar mesos o anys.