Josep Rull: "El retorn del president Puigdemont ha de ser amb el màxim nivell de solemnitat possible"

BarcelonaDesprés d’haver activat el compte enrere cap a la repetició electoral, el president del Parlament, Josep Rull, rep l’ARA per explicar les prioritats del seu mandat.

Fa tres anys vostè sortia de la presó, després de tres anys i mig. Com porta avui ser president del Parlament?

— És un honor extraordinari. Fa set anys érem emmanillats i ara un de nosaltres pot presidir el Parlament. Se subratlla que, quan hi ha una actitud de determinació individual i col·lectiva, al final s’aconsegueix la victòria des d’un punt de vista simbòlic, operatiu i material.

També quan hi ha una actitud de diàleg, perquè això s’ha aconseguit amb diàleg.

— Sí, evidentment, però el diàleg ha de partir de la fermesa i la determinació.

Quin és el seu objectiu com a president?

— Que la cambra catalana pugui reflectir els anhels i la voluntat del conjunt de ciutadans, que hi pugui haver una reconnexió. Hi ha una distància i això ho veiem amb el nivell de participació en les últimes eleccions. Hem de fer tot el possible per reconnectar. D’altra banda, crear un terreny de joc polític on el respecte sigui un element fonamental.

Com gestionarà vostè aquesta necessitat de respecte dins de la cambra quan apareixen grups que són més radicals?

— Al Parlament s’ha de poder parlar de tot, però hi ha un element fonamental, que és el respecte als drets i les llibertats fonamentals, als drets humans. Per tant, vol dir molt diàleg amb els diversos grups i, quan s’ha de ser ferm des de la mesa, s’hi serà.

I respecte a Aliança Catalana, quina és la seva aproximació?

— Hi ha límits. Per això, en la primera intervenció jo ja ho vaig voler advertir. S’ha de ser extraordinàriament respectuós amb totes les expressions religioses que hi ha al país. Aquest Parlament ha abraçat la Declaració Universal de Drets Humans i hem de ser capaços de poder-la defensar. I aquí el que és rellevant és tenir en compte la dignitat humana. I això sí que ho he traslladat a tots els grups parlamentaris i, evidentment, a Vox i a Aliança Catalana.

Vostè és president gràcies a una majoria independentista. ¿És un miratge la presidència respecte a la majoria parlamentària efectiva?

— El que hi ha hagut és una majoria que ha estat operativa i s’ha pogut concretar amb una presidència independentista i una mesa independentista. Per tant, què s’ha acreditat? Que la majoria ara com ara més operativa ha estat aquesta. Per a la investidura s’ha de començar una negociació diferent.

Permetent que no hi hagi investidura, ¿vostè ha donat temps als grups parlamentaris? Els ha fet un favor perquè negociïn?

— Aquesta és una reflexió interessant. Permeti’m tirar enrere: tenim una llei de la presidència i del govern, que va començar l’any 2008, continuadora de la primera llei dels anys 80, on era relativament senzill en poc temps construir majories. Deu dies era un termini que es veia suficient. Estem parlant dels governs del president Pujol i dels dos governs tripartits. Era relativament senzill. El que hem vist ara és que aquests deu dies, amb l’actual composició del Parlament, és un termini excessivament breu. Hi va haver dues formacions polítiques que em van demanar explícitament més temps. ¿M’he sentit còmode fent l’acte equivalent? No. No m’he sentit còmode, és una decisió anòmala, però perfectament legal, tanmateix.

Per tant, dedueixo que vostè espera que abans del 26 d’agost hi hagi una investidura.

— M’agradaria creure-ho.

Si hagués de dir-ho ara, qui creu que serà el president, el presidenciable que arribarà a la investidura?

— He de mantenir una posició absolutament prudent i cauta. Jo soc membre d’un partit polític que és Junts, però he de trobar l’equilibri.

En aquest equilibri vostè haurà de decidir coses respecte a la tornada del president Puigdemont. Com ha de ser?

— Amb el màxim nivell de solemnitat possible. Ha mantingut a l'exili la dignitat de la institució de la presidència. També el retorn dels consellers Toni Comín i Lluís Puig, i el de Marta Rovira, que recordem que quan va sortir d’aquest Parlament i va començar el seu exili era la portaveu del grup d’Esquerra. La presidència de la Generalitat l’escull i la destitueix al Parlament de Catalunya, i en el cas del president Puigdemont, aquesta destitució la va plantejar un decret del govern espanyol. Va ser il·legalment i il·legítimament destituït. Per això quan tornin com a persones lliures, aquest Parlament els ha d’obrir les portes.

¿I s’ho imagina en una investidura a finals d’agost?

— El president Puigdemont ha deixat molt clar que quan hi hagi un debat d’investidura, ell hi serà, sigui la seva investidura o la d’un altre candidat. Per tant, hem de veure quan es produeix.

Si el Tribunal Suprem no retirés les mesures cautelars i el president Puigdemont s’arrisqués a ser detingut, ¿vostè evitaria que la policia entrés al Parlament?

— Jo defensaria els drets dels diputats i el Parlament ha de ser inviolable. I a dins, el Parlament ha de ser el temple del respecte democràtic i de l’expressió democràtica del poble de Catalunya. I per tant, els diputats i les diputades dins el Parlament han de ser intocables.

President Rull, un dels assumptes pendents de fa anys aquí al Parlament són les dietes dels diputats, que cobren independentment de si es desplacen o no, i són dietes que no tributen. Voldria fer-hi alguna cosa?

— Sí, hi estem treballant. Serà una de les grans decisions que prendrem, la d’un canvi de l’estructura de retribució dels diputats. Un nou plantejament que ens permeti adaptar-nos a les exigències de la ciutadania, fer que sigui molt més clar, més tangible des d’un punt de vista de desplaçaments, d’ajustar més quilòmetres efectius desplaçats, també tenir en compte d’altres elements com els diputats que venen de fora s’han de quedar molt sovint a dormir aquí a Barcelona. Ja es va avançar molt en l’anterior mesa.

¿Els periodistes podem pensar que tindrem un Parlament més transparent?

— Hem de treballar cada dia per tenir un Parlament més transparent.

Vostè és president del Parlament i també pertany a Junts. Quins arguments utilitzaran perquè hi pugui haver una investidura del president Puigdemont?

— Són els arguments que el mateix president Puigdemont va explicar la nit de les eleccions: posar en valor aquesta majoria operativa independentista i una abstenció del PSC. Aquest esquema continua vigent.

¿És coherent pensar que el PSOE, que és un partit de Madrid, ha de pressionar el PSC en el marc de la política catalana perquè s’abstingui?

— És el PSC el que ha de prendre aquesta decisió; les decisions les han d’adoptar els partits catalans.

¿Els ciutadans podrien entendre que anéssim a una repetició electoral?

— No seria desitjable però tots els escenaris han d’estar oberts. Aquests dos mesos s’han d’aprofitar. Necessitem un govern que sigui operatiu com més aviat millor i que prengui decisions.

Si hi hagués repetició electoral, ¿estaria d’acord en una llista conjunta de Junts i ERC?

— Això és el que s’ha de posar sobre la taula, i correspon a la direcció formal del partit de liderar aquest plantejament. La meva experiència és que quan som capaços d’articular instruments d’expressió molt majoritària l’independentisme és victoriós. Però no vull condicionar ningú, perquè per fer-ho, això, totes les formacions s’han de sentir extraordinàriament còmodes. Ara toca aconseguir una investidura en aquesta legislatura, i evidentment m’agradaria que fos una investidura d’un president sobiranista.

I ho veu viable? ERC i JxCat governaven junts fins no fa gaire i es va trencar el govern.

— Ens hem de tornar a asseure i entendre’ns. Portem motxilles molt pesants i jo seria partidari de deixar-les de banda. Sabem moltes coses cadascun de nosaltres perquè hem viscut moments que són absolutament intensos i apassionants, i això no ens pot condicionar. El que ens ha de condicionar és el que hem après i la capacitat que tenim avui.

¿I això es pot fer amb els mateixos interlocutors?

— Es pot fer amb els mateixos interlocutors, però, insisteixo, aquestes motxilles que tenim hem de ser capaços de poder-les relativitzar o, en tot cas, que no ens condicionin en termes de paràlisi, d’actitud refractària respecte als altres, sinó d’aprenentatge per fer les coses millor.

Per tant, ¿vostè no veu una renovació dels lideratges?

— Sempre hi ha d’haver aquesta renovació dels lideratges, però no crec que el fet d’haver-hi estat ens inhabiliti. Si aquesta motxilla la utilitzem en termes d’aprenentatge, generositat i sentit de transcendència, podem avançar.

El president Puigdemont va dir que plegaria si no era president de la Generalitat. Això quina situació obriria dins del seu partit?

— No vull obrir aquest escenari, perquè estem en aquests dos mesos, hi ha marge i s’explorarà.

Si hagués de triar un sol aspecte, com voldria que es definís el seu mandat?

— El Parlament de Catalunya és el d’una nació i ha d’actuar i s’ha de comportar com el Parlament d’una nació, no d’una comunitat autònoma, no d’una regió, sinó d’una nació amb majúscules, que té dret a poder decidir democràticament i pacíficament el seu futur. És un element fonamental i, per tant, per a mi aquesta serà una prioritat bàsica.

Això, bàsicament, ¿és institucionalment simbòlic?

— No, simbòlic i operatiu, perquè vol dir que les decisions les hem de prendre nosaltres. D’entrada, defensant els drets dels diputats davant de les interferències d’altres poders públics i que en determinats casos pot tenir conseqüències. Aquesta és la responsabilitat que jo personalment assumeixo.