Del retorn de Ponsatí a la decepció de Junqueras: llums i ombres de la desjudicialització

BarcelonaEs compleixen aquest dimecres tres mesos des que va entrar en vigor la reforma del Codi Penal que el PSOE i ERC van pactar per mirar de mitigar les causes judicials del Procés. És a dir, per intentar rebaixar tant les sentències ja dictades com els casos encara oberts i allunyar així el conflicte polític dels tribunals. Una operació gestada a la taula de diàleg i que ha tingut el seu moment més àlgid amb el retorn recent de l'exili de Clara Ponsatí. Passats aquests tres mesos, la pregunta raonable a fer-se és: s'està aconseguint desjudicialitzar el Procés? Utilitzant terminologia de períodes de crisi econòmica, es podria dir que hi ha alguns brots verds, però també decepcions.

Des que es va veure que la reforma del Codi Penal anava de debò, el poder judicial va deixar clar que, diguessin el que diguessin els canvis legislatius, no ho posaria fàcil. En va fer gala el fiscal José Joaquín Pérez de Gregorio a l'octubre en el judici per desobediència contra la mesa del Parlament de Roger Torrent. No és el fiscal més mediàtic de tots, però va llançar aquesta advertència en plena vista judicial: "Va circulant una bola sobre el fet que aquest judici forma part dels procediments que s’han portat a la taula de negociació en el que s’ha anomenat la desjudicialització de la política catalana. Estic segur que aquesta sala no està afectada ni de lluny per aquesta bola".

La bel·ligerància de la fiscalia

La posició d'aquest fiscal només seria l'avantsala del que vindria quan els canvis legals fossin una realitat. La fiscalia ha estat possiblement l'òrgan més bel·ligerant contra la desjudicialització. Dos exemples clars: el primer, quan es va pronunciar en contra de rebaixar ni un sol dia les inhabilitacions que el Suprem va dictar en el seu dia contra Oriol Junqueras, Dolors Bassa, Raül Romeva i Jordi Turull, i només va obrir la porta a reduir mínimament les de la resta de condemnats. L'altre cas paradigmàtic és el que afecta Josep Maria Jové i Lluís Salvadó (ERC). Un dels pilars de la reforma del Codi Penal se sustentava en la reforma de la malversació per intentar rebaixar la càrrega penal als afectats pel Procés. La fiscalia no ho ha entès així. En el cas de Jové i Salvadó va mantenir la petició de malversació agreujada amb penes que els poden comportar presó.

L'altre gran focus de bel·ligerància l'ha protagonitzat el Suprem i està personificat en els jutges Pablo Llarena i Manuel Marchena. El primer, el mateix dia que entrava en vigor la reforma del Codi Penal, ja va moure fitxa enviant un torpede a l'exili: va comunicar que mantenia el delicte de malversació contra Puigdemont, Comín i Puig amb penes que podien arribar als 12 anys de presó. Marchena tampoc va ser benevolent: va mantenir immutables les inhabilitacions de Junqueras, Romeva, Bassa i Turull. És una decisió que està recorreguda però que, si no es reverteix, els impedeix tornar a ser candidats fins a la dècada vinent.

Els brots verds

Però, malgrat que Marchena i Llarena van ser els primers a moure's i els primers a llençar dues grans gerres d'aigua freda a la desjudicialització, no tot han sigut males notícies per a l'independentisme. Aquests dos mateixos jutges també han desjudicialitzat, per molt que les seves resolucions traspuessin que ho feien a contracor. Marchena, per exemple, va canviar les tipificacions de Forcadell, Forn, Rull, Sánchez i Cuixart i en va fer decaure les inhabilitacions. Si volguessin, podrien tornar ja a l'activitat institucional. Pel que fa a Llarena, va rebaixar les acusacions contra Ponsatí i Marta Rovira a només desobediència, cosa que ha permès ja a la primera tornar a Catalunya sense risc de presó. Rovira hauria de ser la següent a poder tornar, tot i que el seu retorn s'ha enfosquit després que transcendís que la Guàrdia Civil la situa darrere de Tsunami Democràtic, fet que podria tornar a complicar la seva situació judicial.

Però si algú ha fet un senyal més decidit en aquesta desjudicialització ha sigut l'Advocacia General de l'Estat, que compleix ordres directes del govern espanyol. En la causa que afecta Salvadó i Jové ha decidit demanar una exoneració per al primer, mentre que al segon li demana una malversació atenuada i rebaixa la presó que volia la fiscalia. En definitiva, intenta estalviar-li una condemna al president del Port de Barcelona i busquen rebaixar-li la pena al líder d'ERC al Parlament dels set anys que demana el fiscal a tres anys i mig.

La guerra pel relat

I darrere tota la batalla judicial hi ha la batalla política pel relat, que no és menys cruenta. Hi ha fonamentalment tres actors: el PSOE, que ha de negar en públic que els canvis fossin per beneficiar els encausats del Procés; ERC, que ha d'intentar que tot plegat funcioni per donar sentit a la seva aposta pel diàleg amb l'Estat –que vol mantenir viva amb l'acord de claredat–; i, finalment, Junts, que carrega contra la desjudicialització, malgrat que ha pogut veure com tornava l'exconsellera Ponsatí.

La setmana passada la secretària general d'Esquerra, Marta Vilalta, feia balanç de la situació i admetia que "hi havia part de l'àmbit judicial que interpretaven la voluntat del legislador i d'altres que no". És a dir, que una part de la judicatura s'ho creia, i una altra no. Però, a la vegada, va treure pit sobre el fet que, si Ponsatí havia pogut tornar era "gràcies a la reforma del codi penal i l'eliminació de la sedició" que havia pactat Esquerra. En canvi, Puigdemont insistia que el seu partit no buscava "solucions personals" a la repressió, un clar dard a ERC. "És evident que cadascú seguim una estratègia diferent", afirmen des de la direcció d'Esquerra.

Per resseguir si les perspectives amb la desjudicialització es consoliden o s'esfumen caldrà estar atents a diversos fronts, però n'hi haurà dos de fonamentals: com evoluciona l'exili –si hi ha nous retorns– i com es desenvolupa el judici contra Jové i Salvadó, que serà aviat. Si s'eviten noves entrades a la presó, la desjudicialització haurà avançat. Si no, serà difícil explicar que ha funcionat.