Els resultats de la taula de diàleg, en sis pactes

La majoria de mesures s'haurien de posar en vigor entre aquest any i el vinent

Foto de família del Govern i la Generalitat durant la tercera reunió de la taula de diàleg

MadridLa Generalitat i l'Estat acumulen ja diversos documents com a resultat de les seves reunions. En la de fa dues setmanes a Barcelona, per exemple, el ministre Félix Bolaños i la consellera Laura Vilagrà van acordar un text per posar les bases sobre com encarar el conflicte polític. I aquest dimecres els integrants de la taula de diàleg han acordat dos documents més. El primer, més aviat genèric, sobre com desjudicialitzar el conflicte. El segon, per mirar de blindar i impulsar el català. Aquests en són els punts més rellevants.

1.

Acords sobre el català

Aval a la nova llei del català a l'escola

El govern espanyol no impugnarà el nou marc normatiu

El govern espanyol es compromet a no portar al Tribunal Constitucional la nova llei del català a l'escola que va aprovar el Parlament el 9 de juny. Amb tota probabilitat, aquesta llei hi acabarà per altres vies, però com a mínim la Generalitat s'assegura que qui no impugna sigui l'executiu espanyol, que n'hauria pogut demanar la suspensió immediata cautelar. A més, els dos executius es comprometen a "resoldre per la via del diàleg" potencials conflictes posteriors sobre aquest àmbit. En definitiva, mirar d'allunyar el català dels tribunals tant com es pugui.

La llengua més enllà de Catalunya

Català al Parlament Europeu, a les institucions internacionals i al Senat

L'executiu de Pedro Sánchez assumeix el compromís de sol·licitar al Parlament Europeu que consideri el català com a llengua d'ús "al ple i a efectes de l'exercici del dret de petició". Per aconseguir-ho, es dirigirà a la mesa de la cambra perquè estudiï si és viable "tècnicament i financera". També es promourà la llengua de Catalunya a la Unesco i a les Corts espanyoles. En aquest segon cas es començarà pel Senat, impulsant una revisió del reglament que permeti utilitzar el català en totes les intervencions (ja està en marxa una reforma que havia d'ampliar l'ús del català en aquesta cambra). Ara només es pot fer servir per defensar mocions, a la comissió de comunitats autònomes o per entrar escrits al registre. Al Congrés, no es pot parlar en català, euskera ni gallec.

Presència de la Generalitat en fòrums internacionals

Catalunya tindrà representants en fòrums lingüístics que es facin a l'estranger

El document pactat estableix que el govern espanyol haurà de facilitar que la Generalitat enviï representants en "fòrums internacionals que tractin polítiques de dimensions lingüístiques", que no especifica. En l'àmbit estatal, també assumeix el compromís de fer les "reformes" que calguin per complir amb "el dret de ser correspost oralment i per escrit en català a l'administració perifèrica de l'Estat". Un fet que assegura que hauria d'estar enllestit en la present legislatura, per tant, a finals del 2023 a tot estirar.

Acord per a la protecció i l'impuls de la llengua catalana
2.

Acords sobre la desjudicialització

Reformes legislatives

Els dos governs s'obren a negociar la reforma del delicte de sedició

Per avançar en la desjudicialització del conflicte, els dos governs s'han compromès a tirar endavant "reformes legislatives" de cara als pròxims mesos. Quines? El document no ho concreta, però tant el ministre Félix Bolaños com la consellera Laura Vilagrà s'han obert a negociar una reforma del delicte de sedició. El que ha quedat escrit en el text és que els dos executius treballaran per aconseguir "avenços graduals i concrets" que es basin en acords que tinguin darrere una "majoria àmplia i transversal". "Aquests avenços s'han de concretar en reformes legislatives, normatives, reglamentàries o de qualsevol altra índole per superar la judicialització i els seus efectes", conclouen. Tot plegat, si tira endavant, hauria de quedar aprovat "abans que acabi el proper període de sessions", per tant, el desembre d'aquest any. 

El reforç dels drets fonamentals

Una referència implícita al Catalangate

El pacte escrit també apunta a un "reforç dels drets fonamentals". El text està escrit de forma genèrica, però se'n pot deduir –fons de la Generalitat així ho interpreten– que fa referència al Catalangate. És a dir, que hi hagi garanties que no es repetirà l'espionatge. "Assegurar que les institucions públiques preservin l'interès general i adoptin les màximes garanties, especialment quan la seva actuació pot tenir un efecte sobre els drets i les llibertats o el patrimoni de les persones", es resol.

La seguretat jurídica i els principis democràtics

El compromís de refredar la via unilateral

"La millora de les institucions i dels seus processos porta aparellat el compromís de les parts de conduir l'activitat política i institucional d'acord a les institucions i processos democràtics", escriuen els dos governs. En definitiva, si l'Estat es compromet a desjudicialitzar, demana a canvi implícitament a la Generalitat que refredi –encara més– la via unilateral tot desenvolupant la seva acció política sempre dins l'ordenament jurídic. També afegeixen que sempre que calgui una millora del marc jurídic actual s'ha de reformar d'acord amb "els processos" ja establerts.

Acord per superar la judicialització i reforçar les garanties
stats