Els mals resultats porten el PP a desfer els òrgans comarcals
El partit elimina les juntes comarcals de Barcelona i omple de gestores els districtes
BarcelonaDesprés d’una primavera electoral negra, el PP desmunta la seva estructura provincial a Barcelona per reorganitzar-la i dissenyar un organigrama a mida que intenti fer reflotar el partit. La direcció ha decidit aprimar el seu esquelet organitzatiu i ha eliminat totes les juntes comarcals, els òrgans que el partit tenia a cada comarca, i ha fet canvis a la direcció de sis districtes de la capital catalana, on hi ha posat gestores. Aquestes decisions han generat malestar entre alguns quadres del territori, però la cúpula popular intenta minimitzar la situació presentant-la com una manera d’adaptar-se a la realitat actual de la formació -els populars van perdre 147 regidors a tot Catalunya el 26-M.
“Les decisions estan totalment motivades i justificades”, apunten fonts de la direcció provincial. Així, argumenten que han suprimit els òrgans comarcals perquè “no funcionaven des de feia temps”, una tesi que no comparteixen determinades veus del territori, que asseguren que servien per “ajudar els municipis”. “Era una estructura territorial que et permetia vertebrar el treball de baix a dalt”, afirma un membre del partit. Des de la cúpula provincial, però, expliquen que la funció de les juntes comarcals la faran des de la província, és a dir, la direcció de la demarcació de Barcelona serà l’encarregada de reunir els representants de cada municipi per coordinar l’acció política. Les mateixes fonts asseguren que “en un futur” pretenen tornar a crear aquests òrgans comarcals, tot i que no concreten quan.
Els canvis organitzatius es van aprovar en una junta provincial que es va celebrar aquest estiu. “Hem perdut representació al territori i ens hi hem d’adaptar”, apunta un dirigent de la formació. En la reunió d’aquest estiu també es va donar llum verda a rellevar les direccions de sis districtes de Barcelona -Ciutat Vella, l’Eixample, Sarrià, les Corts, Sant Andreu i Sant Martí.
En tres d’aquests districtes el canvi no ha estat consensuat amb les direccions sortints. “Em van dir que posarien una gestora”, explica Carmen Santana, que dirigia fins ara el districte de Sant Andreu. Davant d’aquesta decisió, Santana explica que ha presentat una queixa formal que ningú ha contestat. “Els resultats electorals van ser un dels motius que va donar la direcció”, expliquen veus del partit a Barcelona. De fet, en dos dels districtes on el partit ha decidit posar-hi gestores -Sant Martí i Sant Andreu-, el PP no va arribar al llindar el 5% a les eleccions municipals del maig. Ara bé, en altres casos que tampoc van arribar a aquest percentatge la direcció no ha fet cap relleu.
“Hem fet els canvis que hem estimat oportuns”, afirmen fonts de la direcció provincial. Mentre alguns membres del partit asseguren que tot plegat s’ha fet per posar persones afins a la direcció en cadascun dels sis districtes, la cúpula popular ho nega. “No té res a veure amb posar persones de la corda”, afirma un dirigent de la formació. “Busquen eliminar contrapesos”, asseguren altres veus crítiques, que també reproven que es facin aquests relleus poc temps després que les persones que hi havia al capdavant fossin escollides per la militància. Entre tots aquests canvis, el president provincial, Óscar Ramírez, i el cap de gabinet d’Alejandro Fernández, Óscar Bolaños, han deixat les presidències de Sarrià i l’Eixample.
El relleu a Girona, pendent
Els canvis que el partit ha fet a la província de Barcelona no els ha traslladat a la resta de demarcacions. A Girona, la direcció té pendent obrir el procés per rellevar l’exdelegat del govern espanyol a Catalunya Enric Millo -fa més de tres anys que s’espera-. De fet, la direcció volia abordar aquesta qüestió després de l’estiu, però encara no s’ha posat fil a l’agulla. Entre els noms que la cúpula té sobre la taula hi ha el de la regidora de Figueres que va ser candidata al Senat, Maria Àngels Olmedo.
Sigui com sigui, mentre la direcció intenta refer un PP que viu la seva pitjor crisi de la història, ara per ara no aconsegueix apagar les veus crítiques que creuen que la gestió es fa d’amagat de la militància.