Arrimadas queda primera, però l'independentisme manté la majoria al Parlament
Ciutadans guanya en vots i escons. La llista de Puigdemont dona la sorpresa i aconsegueix la segona posició. Esquerra, en tercer lloc
BarcelonaSi veus aquest contingut des d'una aplicació mòbil, clica aquí per veure els resultats en directe
El mite de la majoria silenciosa s'ha demostrat, novament, fals. Si l'espanyolisme confiava en els comicis d'avui per acabar amb el procés, les urnes han deixat clar que això no passarà. Els esdeveniments de les últimes setmanes i mesos no han fet canviar el mapa polític d'un país que s'ha bellugat molt poc, i que demostra la fortalesa de les conviccions dels dos blocs que el conformen. Amb una participació històrica (81,95%), el nou Parlament sortit del 27-D serà sorprenentment semblant a l'anterior, amb moviments dins de cada bloc, sí, però amb una acusada estabilitat entre independentistes i unionistes.
Ciutadans ha guanyat les eleccions, un fet impensable fa només uns mesos, però, un cop més, l'independentisme suma i aconsegueix conservar la majoria absoluta de la cambra, fixada en 68 escons: n'aconsegueix 70 (ara en tenia 72), contra 57 dels unionistes (en tenien 52). Si sumem els 8 diputats de Catalunya en Comú el veredicte de la intervenció de la Generalitat és clar: 78 a 57. Les urnes han derrotat el 155. I ho han fet en el marc d'una participació rècord, i d'una campanya mediàtica, judicial, política i policial sense precedents. Malgrat totes les pressions, malgrat la repressió, malgrat la falta de garanties, malgrat la disparitat de recursos… l'independentisme ha guanyat l'unionisme, el catalanisme ha guanyat l'espanyolisme, la república ha guanyat la monarquia.
Arrimadas, triomf històric
El resultat en vots i escons és favorable a Inés Arrimadas, un triomf històric que ja indicaven les enquestes electorals. Però el que no mostraven era la fortalesa de la candidatura del president Puigdemont. En la nova cambra, Ciutadans té 37 diputats, però Junts per Catalunya en té 34, i Esquerra Republicana 32. La candidatura del president exiliat supera per 12.000 paperetes la del vicepresident a la presó.
Més enllà dels tres primers, l'escrutini deixa en evidència que l'esperada millora dels socialistes és mínima: aconsegueix 17 diputats, només un més que ara, quedant lluny de les expectatives d'Iceta. I, a partir d'aquí, els perjudicats: Catalunya en Comú es queda amb només 8 diputats, quan ara en tenia, 11 i no seran decisius al Parlament, tot i el que apuntaven les enquestes. Pitjor li han anat les coses a la CUP, que s'ha quedat amb 4 escons dels 10 que tenia. Però els grans perdedors de la nit són els populars: el PP es queda amb només 3 diputats, quan en tenia 11. El partit que governa Catalunya en aquests moments obté els pitjors resultats de la història a Catalunya i queda últim a la cambra catalana. La derrota sense precedents del PP és particularment significativa. Rajoy, que va dissoldre el Parlament saltant-se la llei, ha condemnat el seu partit a la irrellevància més absoluta a a Catalunya.
Unes eleccions excepcionals
Han estat les d'aquest dijous unes eleccions crucials per al futur del país. Unes eleccions convocades de forma irregular, que han tingut lloc només dos anys després dels últims comicis al Parlament, 81 dies després del referèndum de la independència, i en un ambient del tot excepcional. No han sigut les eleccions de la nostra vida, com les del 2015, i no ha sigut la històrica consulta de l'1 d'octubre. Però han sigut, sens dubte, les eleccions més transcendentals que ha viscut el país en quatre dècades. 4,3 milions de persones han triat les paperetes de diferents opcions que, en realitat, es poden reduir a dues: Catalunya, la vella nació europea que vol tenir el seu propi estat, o Catalunya, una regió espanyola amb un grau més o menys gran d'autonomia formal. Fa dos anys va guanyar la primera opció. Avui ho ha tornat a fer en unes circumstàncies excepcionals, confirmant que el suflé no ho era: més de 2 milions de catalans han triat avui una papereta independentista, superant el llindar del 2015.
La d'avui ha estat la resposta dels catalans a tres mesos excepcionals on, jugant una mica amb la famosa cita cinematogràfica, hem vist coses que mai hauríem cregut. Hem vist l'autogovern anul·lat; el palau de la Generalitat buit; tècnics dels ministeris entrant a les conselleries; funcionaris de la Generalitat obligats a fer informes en castellà; el delegat del govern espanyol adreçant-se als periodistes des d'un faristol amb el logotip de la Generalitat; el ministre d'Educació atribuint-se el paper de conseller; el president Rajoy atribuint-se la capacitat de dissoldre el Parlament i cessar el Govern; part d'aquest Govern a l'exili i part a la presó; prohibicions de portar llaços grocs, col·locar pancartes, o manifestar-se; prohibició que els periodistes dels mitjans públics parlin de Puigdemont com a president o del Govern com a Govern; una campanya electoral amb caps de llista a la presó i a l'exili; partits suposadament catalanistes donant suport a l'anul·lació de l'autogovern… Uns fets que han condicionat el vot d'unes eleccions insòlites que, paradoxalment, no han alterat substancialment el panorama polític del país.