Feijóo es torna a imposar a Galícia i aconsegueix la quarta majoria absoluta

BarcelonaAlberto Núñez Feijóo ja té a la butxaca la seva quarta majoria absoluta i iguala així el llegat del seu predecessor, Manuel Fraga. Una vegada més, i ja en van quatre de consecutives des del 2009, els gallecs han volgut que la seva comunitat es tornés a tenyir del blau del PP i que l’actual president de la Xunta continués sent l’únic president popular amb majoria absoluta. Feijóo ha tornat a imposar-se als partits d’esquerres amb un resultat incontestable: ha obtingut 41 escons -amb el segon recompte d'aquest dilluns ha perdut un diputat-, el mateix resultat que ara fa quatre anys. Ha guanyat tot i el descens de la participació, de cinc punts respecte a fa quatre anys, i tot i haver perdut més de 56.000 vots –a l’espera de sumar el vot exterior.

La gestió de la crisi sanitària de l’actual president gallec, lluny de fer-lo trontollar al capdavant de la Xunta, encara l’ha impulsat. Ni el brot d’A Mariña durant la campanya electoral –a la població més afectada, Burela, ha caigut vuit punts la participació–, ni tampoc la prohibició de votar als contagiats per coronavirus l’han fet retrocedir. Ben al contrari. El resultat d’ahir a Galícia representa un aval a la seva gestió de la pandèmia, un triomf de l’ala moderada del PP i un reforçament del seu nom en el si del partit. Feijóo, que va anunciar en campanya que aquesta seria la seva última legislatura a Galícia, s’ha desmarcat obertament del discurs de la confrontació que ha encarnat el líder popular estatal, Pablo Casado.

El ‘sorpasso’ del BNG

El triomf de Feijóo torna a enviar els partits de l’esquerra a l’oposició sense cap possibilitat de pactar un govern alternatiu. De tota manera, hi ha un altre partit que surt victoriós de les eleccions d’ahir: el BNG. Les últimes enquestes pronosticaven un frec a frec entre els nacionalistes gallecs i el PSdeG per a la segona posició i per liderar, així, l’oposició a Feijóo. El duel se l’ha acabat enduent el BNG, que després de vuit anys veient la política gallega des de l’últim racó de la cambra –el 2016 va obtenir 6 diputats–, ara passarà a liderar l’oposició a Feijóo amb el millor resultat de la història del partit: 19 escons, un més dels 18 que va obtenir l’any 1997 el llavors dirigent de la formació, l’històric Xosé Manuel Beiras. La candidata del BNG, Ana Pontón, era l’única que repetia –excepte Feijóo– en aquestes eleccions. Amb aquests resultats, el seu lideratge es reforça. Pontón es va presentar per primera vegada com a candidata fa quatre anys, tot i que és diputada des del 2004 i ja havia format part de la Unió del Poble Gallec, una de les formacions originàries del BNG. Amb aquests resultats, el partit demostra que ha superat l’escissió de fa vuit anys, quan Beiras el va abandonar per fundar Anova, ara dins d’una Galícia en Comú que s’ha enfonsat a les urnes.

El candidat socialista, Gonzalo Caballero, no ha aconseguit remuntar els resultats de fa quatre anys, quan En Marea els va desbancar de la segona posició de l’arc parlamentari. Els socialistes han guanyat un escó respecte el 2016 i n'han aconseguit 15 -han guanyat el que ha perdut Feijóo amb el segon recompte d'aquest dilluns-. No han aconseguit, però, consolidar els bons resultats de les eleccions generals del 10-N, quan es van quedar a 10.000 vots del PP.

Galícia en Comú queda fora

Si hi ha un partit que és la cara de la derrota de les eleccions d’ahir és Galícia en Comú, que no ha obtingut cap escó. En Marea havia aconseguit liderar el bloc de l’oposició el 2016, però el trencament de la coalició ara fa un any ha passat factura al projecte apadrinat per Pablo Iglesias, format per Anova, Podem i Esquerra Unida i que ha fet servir la imatge de la ministra de Treball, Yolanda Díaz, com a reclam. Marea Galeguista, hereva d’En Marea, també s’ha quedat sense representació. A més, ni Ciutadans ni Vox han aconseguit entrar per primera vegada al Parlament gallec.