El ressorgiment del nacionalisme gallec: podrà arribar al Pazo de Raxoi?

BarcelonaXosé Manuel Beiras va ser el gran referent del Bloc Nacionalista Gallec (BNG) des de la seva fundació, l'any 1982. El va fer gran i també el va fer petit. El 2012 en va sortir rebotat i va provocar una de les crisis més profundes dins el nacionalisme gallec. Onze anys després, ara ja en segona línia, el BNG i ell han firmat la pau aquest diumenge a Santiago de Compostel·la davant un repte majúscul: que el sobiranisme arribi per primera vegada a la presidència de la Xunta. "Estem davant un moment històric", ha destacat la candidata del BNG, Ana Pontón, que s'ha abraçat efusivament amb Beiras. El 2012, Pontón va fer precisament el primer salt endavant en política al convertir-se en la portaveu parlamentària d'un partit que llavors només va obtenir 7 diputats. Avui en té 19 i aspira a superar la vintena amb un ull posat en la possibilitat que el PP no arribi als 38 que atorguen la majoria.

Quatre anys després de quedar-s'hi a les portes, les enquestes apunten a la possibilitat que el 18 de febrer, de la mà del socialisme, el BNG destroni un PP que amb Alberto Núñez Feijóo –i abans amb Manuel Fraga– havia anat acumulant majories absolutes. El partit s'ha consolidat com a segona força, cosa que el pot fer acariciar el palau presidencial del Pazo de Raxoi. Tot i això, tenen un mur al davant: l'hegemonia dels populars, que només s'han deixat escapar dues legislatures en més de quaranta anys de democràcia. Feijóo en va abandonar la presidència després de quatre majories absolutes consecutives i ara el seu delfí, Alfonso Rueda, encara el repte de revalidar-les. El mateix Rueda ja ha avisat dels riscos reals que Galícia quedi en mans del sobiranisme i ha afirmat en diverses entrevistes que sense el seu partit aquesta comunitat seria una "sucursal de l'independentisme [català]".

"És la primera vegada en la història que el nacionalisme gallec té l'oportunitat de presidir la Xunta", afirma el coordinador de campanya del BNG, Rubén Cela, en conversa amb l'ARA. "Hi ha dues tendències evidents: un PP a la baixa i un ascens clar del BNG". El partit ja havia estat segon en alguna ocasió –el 1997 i el 2001 amb Beiras–, però l’única experiència de govern va arribar entre el 2005 i el 2009, amb Anxo Quintana de vicepresident del socialista Emilio Pérez Touriño.

La majoria d'estudis demoscòpics que té la formació nacionalista constaten que vora el 60% dels gallecs volen canvi, però hi ha un problema: la majoria de la població no creu que sigui possible. En aquest sentit, treballen per transmetre que el canvi és factible en cas d'una gran mobilització. D'aquí els lemes de campanya "És ara" i "Canvi gallec". Presenten les eleccions com una dicotomia entre Rueda i Pontón, entre continuïtat i canvi.

Escenari electoral incert

El cert és que l'evolució del BNG no permet parlar de creixement, sinó de "consolidació" perquè "segueix una bona tendència", segons Xosé Mahou, professor de ciències polítiques de la Universitat de Vigo. Els sobiranistes van treure el millor resultat de la seva història el 2020, amb 19 diputats i un 23,8% dels vots, però no era la primera vegada que acabaven per davant dels socialistes. Com recorda Mahou, el 1997 ja va passar, i amb Xosé Manuel Beiras van arribar a tenir molta força. Els factors de les baixades del vot són diversos, com el vent a favor del PSdeG el 2005 gràcies a la presidència espanyola de José Luis Rodríguez Zapatero, però, sobretot, per l'escissió d'una part del partit (Beiras va fundar Anova el 2012) i la irrupció d'En Marea, juntament amb Podem. Ara aquesta divisió s'ha diluït electoralment.

Antón Losada, politòleg de la Universitat de Santiago de Compostel·la, assegura que si la campanya no s'espanyolitza gaire, Rueda no aguanta com a líder sòlid i la participació és massiva, "el BNG té probabilitats". Però la data de les eleccions la setmana després de Carnaval busca, a parer seu, "desmobilitzar i refermar el poder del PP". En canvi, Mahou no preveu que es produeixi cap "tomb electoral" i apunta que això només podria passar si hi hagués una gran crisi com la del Prestige. Caldrà veure com evoluciona el problema dels pèl·lets, que ha entrat en campanya amb dures crítiques de l'esquerra i la instrumentalització del PP, que carrega contra la suposada manca d'informació de l'executiu espanyol. Tot i això, sí que sosté que "el BNG es consolidarà com a segona força, els socialistes es mantindran i Sumar ho té difícil".

Un altre problema a què s'enfronta el BNG és el vot dels gallecs residents a l'estranger (CERA), nombrós per l'elevada emigració històrica. Podria arribar a decantar la balança si la contesa anés molt ajustada: el vot és massiu cap al PP i el BNG no obté gaires suports, cosa que ha comportat clàssicament que els populars guanyin algun escó extra després del recompte forà.

Pragmatisme i nous votants

La base electoral del BNG, segons Losada, s'ha ampliat amb votants més joves i dones. A més, "el fracàs de les Marees [del món de Podem] i que el PSOE a Galícia estigui en crisi i sense lideratge clar" fan que tinguin opcions de victòria. Mahou destaca el canvi d'estratègia: cerquen més consensos socials i eixamplar l'espai electoral, i modulen el discurs nacionalista i d'esquerres. Un element positiu és que "el BNG és el catalitzador del descontentament" i té bona sintonia amb els sindicats nacionalistes, que són els majoritaris.

Segons revela el seu equip de campanya, els sobiranistes han optat pel gradualisme i el pragmatisme nacionalment i socialment. Per això, destaquen ara la prioritat de millorar el seu autogovern. Un altre dels factors determinants per entendre la bona posició del partit és la seva candidata, Ana Pontón, molt ben valorada per l'electorat.

Hegemonia del PP

El PP ha tingut una hegemonia semblant a la protagonitzada pel PNB al País Basc i CiU a Catalunya, segons Mahou. La connexió dels populars amb el teixit social i econòmic ha estat innegable i l'agrupació d'un "espai conservador d'ampli espectre, amb trets de partit centrista, que ha sabut jugar la carta del galleguisme cultural". La por contra l'extrema dreta, però, podria no funcionar: Vox no té cap força al territori –només un regidor–, però el que importa són els vots que restaria al PP. De fet, segons les enquestes doblaria els resultats, sense entrar al Parlament. Alhora, un partit provincialista, Democràcia Ourensana, li pot prendre alguns vots. El PP ha plantejat una campanya que presenta Pedro Sánchez com el "candidat de l'oposició". Fonts del partit ho justifiquen perquè és la persona que "uneix" l'esquerra i és un suposat fre al territori. En canvi, recalquen l'estabilitat com un valor cabdal després de 15 anys seguits governant Galícia.