Set anys més tard, encara ressona el "Mori el Borbó!" de Tardà

Sant Adrià de BesósEl número dos d'ERC el 20-D, l'incombustible Joan Tardà, recordava aquest diumenge que tot just feia set anys que va saltar a la primera plana dels mitjans espanyols quan va proferir aquell crit de "Mori el Borbó!" que tant va alterar la dreta mediàtica i política de l'Estat. Era també un Dia de la Constitució, en què va participar en l'acte de les joventuts del partit, les JERC, tal com ho ha tornat a fer aquest diumenge, aquest cop amb rerefons electoral. "Ja fa set anys, era com una missa negra, baixàvem al matí la Via Laietana amb un taüt –que simbolitzava la Constitució– i amb torxes, veia la cara d'espant de la gent quan passàvem, i al final vam cremar el taüt", ha rememorat Tardà, que justifica que, enmig d'aquell ambient, el mínim que es podia esperar era que cridés el seu "Visca la República, mori el Borbó!".

En aquell moment no semblava que fos gaire greu, però, a mesura que avançaven les hores i els mitjans estatals amplificaven el clam, el ja diputat d'ERC va començar a centrar el debat polític. "A les 11 em trucava José Bono –del PSOE, que llavors era president del Congrés–, que havia parlat amb el rei Joan Carles en la recepció oficial del Dia de la Constitució i estava preocupat i em demanava una rectificació", ha continuat Tardà, que explica que es va justificar: ell no demanava la mort física de ningú, sinó que havia emprat una expressió que ja venia del romancer català. Històricament, el crit republicà a Castella era "A baix el Borbó!", mentre que a Catalunya ja era "Mori el Borbó!", atès que derivava de l'anterior crit de "Mori lo mal govern!". De fet, Tardà encara va recordar al dirigent socialista que, després de la victòria republicana en les eleccions municipals del 1931, se sentia pels carrers el clam de "Visca Macià, mori Cambó!", el qual no significava que es demanés la mort física del líder de la Lliga Regionalista. Bono, fos com fos, encara li va insistir a demanar una rectificació a la qual no va accedir el diputat d'ERC, amb qui mantenia una relació cordial. La tempesta política va ser considerable, i fins i tot Tardà va haver de desplaçar-se amb vigilància durant unes setmanes per Madrid. El sindicat ultra Manos Limpias va presentar una querella que anys després es va arxivar.

Malgrat l'efemèride, l'ara número dos de la candidatura no ha insistit en aquest crit aquest diumenge, però sí que ha cridat "a les armes" el centenar d'assistents a l'acte de les JERC a Sant Adrià de Besòs". "A les armes... electorals, ja m'enteneu", ha apuntat seguidament, ja que "l'arma dels demòcrates són els vots". "Aneu a buscar els que van votar el 27-S i dieu-los que el món segueix mirant-nos, si guanyem ERC no guanyarà C's i posarem oli als coixinets perquè aviat hi hagi un Govern que faci tota la feina que la ciutadania de Catalunya va dir el 27-S que havia de fer", ha demanat.

Les quatre argolles de la Constitució

Així mateix, Tardà ha afirmat que la Constitució va encolomar "quatre argolles": la preeminència de la llengua espanyola, la impossibilitat que els territoris dels Països Catalans es poguessin articular, es va negar el dret a l'autodeterminació i es va imposar la monarquia, així que va entronitzar "un rei que mai va tenir l'honradesa de demanar perdó per haver estat còmplice dels assassinats de la dictadura i per haver jurat els principis del Movimiento, motiu pel qual no va poder jurar aquesta Constitució, perquè com a catòlic no podia jurar dues coses diferents". Quatre argolles que, afirma, són les mateixes que pateix ara Catalunya quan intenta exercir el dret a decidir, "encarar els reptes d'aquesta crisi del capitalisme globalitzat que condemna les democràcies a la misèria i consolida l'opressió a molts territoris", reconèixer la plurinacionalitat de l'Estat, quan es relleva el rei tranquil·lament pel seu fill o quan els vincles entre els Països Catalans es difuminen.

Al seu torn, el cap de llista d'ERC, Gabriel Rufián, ha denunciat que "l'estat espanyol és una anomalia dins d'Europa, l'únic lloc on va guanyar el feixisme, a tot arreu van guanyar els aliats", i "aquells que van guanyar van pactar i avalar una Constitució, l'única d'Europa firmada i subscrita pels feixistes". Per reformar-la, a més, ha ironitzat que cal "cal una dreta democràtica, una esquerra valenta, les set boles de drac, una mica de sang d'unicorn..." i, per això, ha refusat que el PP, el PSOE i C's siguin capaços de modificar-la després del 20-D per fer-la més assumible per als catalans.

Prioritzar el procés constituent català

Finalment, el president d'ERC, Oriol Junqueras, ha alertat que, cada cop que els espanyols "han fet una altra Constitució, n'han fet una de pitjor", ja que, segons recorda, "la Constitució republicana renunciava a l'exèrcit com a eina de política interna". "Que canviïn la Constitució tant com vulguin, però que ens deixin tranquils fent la nostra", ha demanat, motiu pel qual ha instat els assistents a transmetre il·lusió i esperança per explicar que, més que una nova Constitució espanyola, cal seguir amb el procés constituent català participatiu per fer un nou país, un objectiu pel qual "cal la plenitud del funcionament institucional, un Govern i un Parlament que es reuneixi tant com calgui". "Si altres partits volen viure encallats en un passat d'on no saben o no volen sortir i fer una reforma constitucional tan dolenta com les que han fet fins ara, transmetem la il·lusió que volem fer un nou país amb participació", ha conclòs.

Ha obert l'acte el portaveu de les JERC, Gerard Gómez del Moral, que també és diputat de Junts pel Sí, i ha denunciat que la Junta Electoral Central previsiblement no demanarà un espai compensatori als mitjans per als partits que no participen en els actes de la Constitució, com sí que va fer amb els que no van participar a la Via Lliure de l'11 de setembre. "L'únic canvi real que tenim i que ja hem fet és la República Catalana", ha insistit. Seguidament, els quatre candidats de les JERC a les llistes han intervingut i han arrencat d'un plafó quatre articles de la Constitució: el 8 (que consagra el paper de l'exèrcit per garantir la unitat de l'Estat), el 135 (sobre l'estabilitat pressupostària, impulsat pel PP i el PSOE), el 155 (sobre la suspensió de l'autonomia) i el 159 (sobre el Tribunal Constitucional).