La resposta a la sentència incendia els carrers i desborda el Govern

El president de la Generalitat, Quim Torra, i els partits independentistes portaven mesos parlant de la resposta a la sentència com el punt d’inflexió que havia de permetre a l’independentisme recuperar la iniciativa política. La veritat, però, és que quan el dia 14 el Tribunal Suprem va comunicar als presos les condemnes d’entre 13 i 9 anys per sedició, les institucions no van ser capaces de posar-se d’acord i el protagonisme va ser del carrer, que va desbordar un Govern incapaç de canalitzar les protestes, en alguns casos d’una virulència desconeguda fins aleshores en el Procés. El bloqueig de l’aeroport del Prat impulsat per Tsunami Democràtic -en el que va ser la seva presentació en societat i una mostra de la seva capacitat de mobilització- va ser l’espurna que va encendre la metxa d’una setmana sencera d’aldarulls als carrers de les principals ciutats de Catalunya. Les manifestacions cíviques i massives -com la de les cinc marxes que van confluir a Barcelona després de tres dies travessant el país- van conviure amb protestes amb durs enfrontaments entre la policia i els manifestants. La sentència, doncs, va fer aflorar una generació de joves catalans convençuda que després de l’1-O calia fer un pas més en la confrontació amb l’Estat i que -barrejats també amb col·lectius anarquistes i antisistema- no dubtaven a posar-se davant de la policia encenent barricades i llançant objectes. Un esclat que va deixar més de 500 ferits -alguns van arribar a perdre un ull com a conseqüència de les pilotes de goma-, prop de 200 detinguts -una trentena dels quals van passar per la presó- i centenars d’imatges de Catalunya en flames.