Cupaires i espanyolistes coincideixen davant la caserna de la Guàrdia Civil
Una manifestació espanyolista on hi ha més d'un centenar de persones contraprograma la protesta organitzada per la CUP davant la caserna de la Travessera de Gràcia, amb un gruix similar de manifestants
BarcelonaResposta popular als embats de la Guàrdia Civil contra el referèndum. Més d'un centenar de persones han respost a la manifestació convocada per la CUP a les portes de la caserna de l'institut armat de la Travessera de Gràcia de Barcelona, on les darreres setmanes han declarat alts càrrecs del Govern, així com persones vinculades al Pacte Nacional pel Referèndum –el mateix coordinador, Joan Ignasi Elena, dijous passat–. Els manifestants denuncien l'actuació repressiva de la Guàrdia Civil en aquests casos.
Membres de la CUP, entre els quals diputats al Parlament i membres del secretariat nacional, han desplegat una pancarta amb el lema 'No fareu callar la veu d'un poble' i entre crits de "fora les forces d'ocupació" i "independència". "Seguim amb la convicció de la proclama democràtica de la independència", ha assegurat el diputat cupaire Carles Riera. Amb el puny alçat, els representants de la CUP i la resta de manifestants sobiranistes han entonat 'Els segadors'.
La mobilització convocada per la formació anticapitalista ha coincidit amb una altra d'espanyolista contraprogramada al mateix lloc i a la mateixa hora, que també ha comptat amb més d'un centenar de manifestants. Amb l'etiqueta #amblaguàrdiacivil, s'ha fet correr per les xarxes socials la crida a defensar el cos davant la protesta de la CUP.
Entre les entitats presents, hi havia Movimiento Cívico 12 de Octubre, l'Associació de Víctimes del Terrorisme o España Catalans, que han denunciat que la CUP estigui "instaurant la 'kale borroka' a Catalunya". Des de més de mitja hora abans de l'hora de la convocatòria, les 12 del migdia, una seixantena de persones s'han agrupat a la cantonada de la Travessera de Gràcia i el carrer de Nàpols i han llançat proclames a favor del cos: "Visca la Guàrdia Civil! Visca Espanya!".
S'ha viscut també certa tensió en el si dels membres espanyolistes per la presència d'alguns manifestants amb la bandera de la Falange, que han cridat "feixistes rojos" i "terroristes" als independentistes.
La jornada també arribava marcada per la petició del cos que els Mossos d'Esquadra garantissin la seguretat dels membres de la Guàrdia Civil presents a les portes de la caserna. Quatre furgons de la policia catalana i diversos agents han custodiat l'entrada de la comandància del cos militar minuts abans de la manifestació. Agents dels Mossos han creat un cordó davant els manifestants espanyolistes en una banda, i un altre davant els manifestants independentistes a l'altra, a fi que no es produïssin enfrontaments.
Quan passaven 20 minuts de les 12 del migdia, els cupaires han plegat la pancarta i han abandonat la concentració i la zona on s'agrupaven els manifestants independentistes s'ha dispersat. A l'altra banda han continuat els crits contra els partidaris del referèndum: "Pujol i Puigdemont, la mateixa merda són", "Catalunya lliure de separatistes". Una de les accions més cridaneres d'aquest sector ha estat el desplegament d'una bandera estelada pintada amb el número 155, en referència a l'article de la Constitució, que alguns manifestants espanyolistes han estripat i posteriorment trepitjat. Pocs minuts abans de la una del migdia, la mobilització espanyolista també ha plegat veles i s'ha reobert el trànsit a la Travessera de Gràcia, que ha estat tallat entre el passeig de Sant Joan i Nàpols mentre ha durat la protesta.
La mobilització arriba després que la Guàrdia Civil hagi interrogat diferents càrrecs del Govern, com el secretari general de Presidència, Joaquim Nin, o el director de comunicació, Jaume Clotet. Arran del seu testimoni, van sortir de la declaració sota la condició d'investigats policials. La setmana passada també van ser citats Joan Ignasi Elena; la cap de comunicació del departament d'Exteriors, Anna Molas, i el director general de Difusió de la Generalitat, Ignasi Genovès. Tot apunta que el registre de catalans a l'exterior com a possible via per elaborar un cens per a l'1-O va estar en el punt de mira de les indagacions de la Guàrdia Civil.
Les diligències, secretes, s'emmarquen en la causa que el jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona va obrir arran de les declaracions de l'exjutge Santi Vidal –en què assegurava que la Generalitat disposava d'una partida "camuflada" de 400 milions per a organitzar un referèndum i preparar les estructures d'estat–. Estan investigats el mateix Vidal; el director de l'Institut d'Estudis de l'Autogovern, Carles Viver i Pi-Sunyer, i el secretari d'Hisenda, Lluís Salvadó, que divendres passat va anunciar que presentaria un recurs perquè s'aixequés el secret de sumari, fet que li genera "indefensió".
El TSJC, però, ja va advertir la setmana passada, enmig del degoteig d'interrogatoris, que la Guàrdia Civil estava actuant de manera autònoma, com a policia judicial. El tribunal es va desmarcar de les diligències de l'institut armat i va subratllar que la causa al jutjat número 13 es concreta en el cas Vidal i no pas en els preparatius del referèndum. Davant l'ofensiva judicial, el Govern va presentar dissabte una denúncia contra l'institut armat, al qual acusa d'obstrucció a la justícia, usurpació de funcions, falsedat documental i violació de secrets.
Tant el Govern com la CUP, que ha organitzat la protesta d'aquest dilluns, van criticar el que consideren una "causa general" contra les persones vinculades al Procés i a la preparació del referèndum. A més, la Guàrdia Civil també investiga l'acord marc del Govern per a la compra de sobres i paperetes que haurien de servir per l'1-O.