La crida a la resistència pacífica, un "eufemisme" de la "insurrecció violenta"

MadridUn total de 118 pàgines completen la querella de la Fiscalia General de l'Estat contra els membres del govern de la Generalitat cessats per Mariano Rajoy. Tots ells, juntament amb els membres sobiranistes de la mesa del Parlament, estan acusats d'un presumpte delicte de rebel·lió, que pot comportar fins a 30 anys de presó. Aquest delicte, recollit al Codi Penal, comporta un "aixecament públic i amb violència" amb l'objectiu de "derogar, suspendre o modificar totalment o parcialment la Constitució", o "declarar la independència d’una part del territori nacional". El terme clau és la 'violència'. Com es justifica, doncs, l'acusació?

Per argumentar la rebel·lió, la fiscalia recorda el delicte de rebel·lió militar del Codi de Justícia Militar derogat, i es basa en la jurisprudència del Tribunal Suprem sobre el cop d'Estat del 23 de febrer del 1981. Apunta que "la violència no exigeix que s'esgrimeixin armes, ni combat, ni violència greu contra les persones". Segons aquesta jurisprudència, "el que es projecta com a incruent es torna violent i bèl·lic quan s'ofereix resistència als plans dels rebels". És a dir, que es pot tornar violent en el moment en què l'autoritat policial intervé.

A més, afegeix que "els rebels no poden asseverar amb tota seguretat que el seu alçament serà incruent, sense víctimes ni vessament de sang". "La concurrència de violència física pot no ser necessària quan en l'alçament, però per les seves característiques i pel nombre indeterminat de persones implicades és de tal dimensió que té prou capacitat intimidatòria per dissuadir d'una possible actuació a les forces de l'ordre sabedores que qualsevol oposició als plans rebels, torna l'alçament en violent i bèl·lic".

Segons el ministeri públic, les crides a la resistència pacífica durant la jornada de l'1 d'octubre eren una "incitació" als independentistes perquè s'oposessin a l'actuació policial. Sobre els dies "anteriors i posteriors" a l'1-O, assegura que es va constituir una "insurrecció, un alçament violent animat pels querellats, en què el sector de la població partidari de la secessió, impulsada pels seus dirigents, va desobeir públicament i va mostrar resistència col·lectiva a l'autoritat legítima de l'Estat". En la querella, José Manuel Maza recull diferents episodis dels últims dos anys en què considera que les mobilitzacions responien a l'objectiu últim de declarar la independència. Així, subratlla que el Govern, com a màxim responsable del moviment, ha cridat a la insurrecció violenta de la població.