BARCELONAL'estat de les finances de la Generalitat és realment dramàtic. A la caixa no n'hi ha ni cinc. El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, fa mesos que no ho amaga i demana amb insistència mecanismes de liquiditat al govern espanyol. La seva opció, reivindicada fa més d'un any, eren els hispanobons, una fórmula de mutualització del deute amb l'aval del Tresor espanyol. Però el govern de Mariano Rajoy s'ha tancat en banda i a canvi ha dissenyat el Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA), dotat amb 18.000 milions.
El portaveu de l'executiu, Francesc Homs, va anunciar oficialment ahir que el Govern s'acollirà a aquest fons de rescat autonòmic. La xifra que Catalunya sol·licitarà a l'Estat dóna una bona mostra de la fragilitat financera de la Generalitat: 5.023 milions d'euros. Aquesta és la quantitat que el Govern calcula que requereix per complir amb l'objectiu de dèficit per a aquest any (1,5% del PIB) i per fer front als venciments de deute, segons va explicar Homs després del consell executiu.
Només en aquest últim àmbit, la Generalitat ja suma compromisos financers per valor de 5.755 milions d'euros des d'ara i fins a finals d'any. És a dir, ni tots els diners aportats pel FLA -dels quals es desconeixen les condicions financeres- serien suficients per pagar els deutes de la Generalitat amb els bancs i els inversors. D'aquests 5.755 milions, 959 milions vencen durant el tercer trimestre de l'any i la resta, 4.796 milions, es concentren durant l'últim trimestre de l'any. Més de la meitat d'aquesta xifra, un total de 2.639 milions, correspon a l'emissió de bons patriòtics a un any feta el novembre de l'any passat.
A aquesta asfixiant situació creditícia s'hi ha de sumar una altre viacrucis particular del conseller Mas-Colell: el pagament de les nòmines, que aquest setembre pot complicar-se especialment (el Govern ja ha hagut de recórrer a dos crèdits pont durant l'estiu per satisfer les nòmines dels funcionaris).
Darrere del País València i Múrcia
Catalunya és la tercera comunitat a sol·licitar el rescat, després del País Valencià i Múrcia, que han comunicat que requeriran 3.500 i 300 milions d'euros, respectivament. La petició de Catalunya equival al 28% de la dotació total del FLA.
Homs va voler remarcar dues coses. D'una banda: "Estem parlant de diners que són dels catalans, a diferència de quan Espanya demana el rescat a Europa; estem demanant una cosa que ens correspon". De l'altra, el principal missatge del portaveu a Madrid es basa en aquesta premissa: "No acceptarem condicions polítiques".
El Govern vol evitar que el fons de rescat vagi acompanyat de noves exigències pressupostàries del govern espanyol. "Hi ha uns plans d'ajustos aprovats, presentats per la mateixa Generalitat, i aquests són els que s'han de complir", va assegurar Homs. "El que no pot passar -va afegir- és que aprofitant el FLA es pretenguin altres objectius".
El portaveu es va mostrar intransigent amb aquesta qüestió, però preguntat sobre si el Govern té un pla B en cas que l'executiu de Rajoy acabi imposant condicionants polítics a l'ajut econòmic -és a dir, si la Generalitat es pot permetre el luxe de prescindir dels 5.023 milions-, Homs va preferir no donar cap resposta per evitar "donar idees" a Madrid.
El fet és que, si bé Homs va dir en tot moment que el FLA no està encara tancat, aquest instrument ja està articulat en un reial decret que es pot consultar a la web del ministeri d'Hisenda i que explica amb detall l'elevat grau de fiscalització a què estaran sotmeses les comunitats que s'acullin al fons de rescat. A més, en cas d'incompliment, els homes de negre del ministre Cristóbal Montoro estarien autoritzats a prendre decisions sobre les finances de la Generalitat.
Nous ajustos
El portaveu no va descartar un nou pla d'ajust del Govern abans de finals d'any. "Creiem que amb això [el FLA] podem complir fins a finals d'any, però no podem negar taxativament res", va dir Homs. De fet, Oriol Pujol va anunciar a finals de juliol una nova onada de retallades per valor de 800 milions d'euros.
L'executiu català espera que el fons de liquiditat de l'Estat es posi en marxa durant aquest mes de setembre. Si no és així, els problemes de tresoreria de l'administració catalana seran encara més angoixants.
Tant és així que el portaveu no va descartar que la Generalitat recorri a una nova emissió de bons patriòtics entre inversors particulars. I és que en la banda dels ingressos (corregits aquest any dels 24.058 als 21.886 milions), la màquina no rutlla. I el sudoku dels pressupostos del 2013 s'acosta.