Un rescat més condicionat
El conseller de la Presidència, Francesc Homs, va treure ahir ferro a la nova petició d'accés al fons de liquiditat autonòmic (FLA) feta pública dimarts, aquesta vegada per una quantitat inicial de 9.073 milions. "El ministeri d'Hisenda acaba fent de banc" quan els mercats financers estan tancats, va explicar el també portaveu del Govern. Després que el primer rescat -per valor de 5.370 milions- no comportés la intervenció directa de l'Estat que alguns temien, aquest cop repetir la fórmula per aconseguir liquiditat no ha aixecat tanta polseguera.
Tanmateix, com qualsevol banc, Hisenda també posa les seves condicions per facilitar el crèdit. El 2012 ja va sotmetre els comptes de la Generalitat a un marcatge curt i constant i va reclamar-li un compromís més gran amb l'estabilitat financera. Finalment, però, Catalunya va tancar l'exercici anterior amb un dèficit del 2,3%, vuit dècimes per sobre de l'1,5% màxim permès. I quan un client incompleix amb el banc, els crèdits posteriors estan més condicionats, i el FLA no és una excepció, sinó que preveu fórmules per garantir -aquest cop sí- que la Generalitat no es desviï de les obligacions fixades per Hisenda.
Quan s'aprovarà i quan es farà el primer pagament?
Les condicions del FLA del 2013 encara no es coneixen i, de fet, l'únic que se sap des que al novembre el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, en va confirmar la pròrroga, és que estarà dotat amb 23.000 milions d'euros arran d'una esmena del PP als pressupostos presentada al Senat. Des de llavors, només se n'han avançat alguns aspectes puntuals, com ara que reforçarà el pagament a les entitats del tercer sector. Tanmateix, fins ara el retard en la seva implementació està provocant dificultats a la Generalitat per fer front a alguns pagaments, com el 25% dels concerts sanitaris del gener. Tampoc se saben les condicions amb què arribarà l'ajut, que l'any 2012 va ser equivalent al preu amb què l'havia aconseguit l'Institut del Crèdit Oficial més un 0,3%. Tot i això, Hisenda va confirmar ahir a l'ARA que el nou FLA presentarà algunes modificacions, però cap "canvi radical".
¿L'accés al FLA implicarà més retallades?
Sense cap dubte. Però això no és cap novetat, ja que els pressupostos del 2013 ja preveien aplicar nous ajustos per valor de 4.000 milions si es manté el límit de dèficit del 0,7%. El Govern espera aprovar els comptes en consell executiu i registrar-los al Parlament a mitjans d'abril, però abans que això, si vol accedir a les ajudes del FLA, haurà de pactar amb l'Estat les principals mesures per acreditar que aquesta vegada es compliran els objectius d'austeritat. Això implicarà ajustar el pla econòmic i financer de reequilibri de la Generalitat que es va elaborar a l'abril amb noves retallades i que Hisenda hi doni el vistiplau. Per tant, abans de portar els comptes al Parlament -i potser abans que CiU i ERC en pactin els detalls-, l'executiu estatal haurà de validar els nous ajustos del Govern si vol accedir al FLA quan estigui operatiu.
¿El rescat del 2013 arribarà més condicionat?
Més enllà de les obligacions econòmiques a què es comprometrà la Generalitat, com ja va fer el 2012 -i que implica remetre a Hisenda informació mensual i trimestral de seguiment de l'evolució dels comptes catalans-, el govern espanyol podria afegir-hi nous condicionants, especialment a causa del dèficit excessiu amb què es va tancar l'exercici passat. La llei d'estabilitat pressupostària i el reial decret llei que crea el FLA preveuen algunes possibilitats en aquest sentit, però optar per l'una o per l'altra serà una decisió bàsicament política. Així, Hisenda podria afinar el seguiment dels comptes catalans i condicionar els successius trams de les ajudes al compliment de l'austeritat imposada, podria enviar una missió de la Intervenció General de l'Administració de l'Estat per fer un diagnòstic acurat de les finances de la Generalitat, podria retenir les transferències derivades del model de finançament fins a complir amb el dèficit o podria frenar qualsevol subvenció o conveni de l'Estat amb la Generalitat fins que no hi hagués un informe favorable d'Hisenda. El departament d'Economia és conscient de totes aquestes possibilitats, però espera una actitud comprensiva i que no es posin bastons a les rodes.
¿Els 'homes de negre' ara estan més a prop?
La intervenció directa és l'última de moltes fórmules de coerció perquè una comunitat compleixi els objectius d'austeritat. Abans se l'obligaria a una retallada dràstica de despesa i a constituir un dipòsit al Banc d'Espanya equivalent al 0,2% del seu PIB com a penyora. Si persistís l'incompliment es podrien enviar els homes de negre a la comunitat i, finalment, intervenir-la. Catalunya està lluny d'aquesta tessitura i, depenent de la voluntat de l'Estat i de la interpretació de la llei, es podria iniciar aquesta cadena de mesures ara -cosa improbable- o més tard, si el dèficit no es reduís el trimestre vinent o el nou pla d'ajust no es considerés suficient. La Generalitat, però, confia que Hisenda valorarà l'esforç fet fins ara per complir i no tibarà la corda.
Per què no es finançarà l'excés de dèficit del 2012?
Quan el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, va anunciar que tancava el 2012 amb un dèficit del 2,3%, va dir que intentaria finançar les vuit dècimes de més amb el FLA del 2013. Al final no ha estat possible perquè ha vist que la llei no ho permet. Per tant, s'haurà d'eixugar l'excés de dèficit amb ingressos propis de la Generalitat, cosa que dificultarà efectuar certs pagaments.
