L'apel·lació a la igualtat de gènere és present als dos discursos, encara que de manera diferent. "Treballaré perquè la veu i les experiències de les dones siguin presents en els espais públics en la mateixa proporció que les dels homes i perquè la presència de les dones en els espais de decisió sigui una normalitat i no una excepcionalitat", va dir Forcadell, segona dona de la història –i de manera consecutiva– a la presidència del Parlament. Torrent s'ha mostrat "compromès amb la lluita feminista" i "el repte de la igualtat", però ho ha fet com a home al càrrec i com a president d'una mesa amb tan sols una dona –en l'anterior legislatura n'hi havia tres–, Alba Vergés, com a secretària quarta. Una composició que incompleix la llei d'igualtat.
De la República a l'entesa: la distància entre els discursos de Forcadell i Torrent
Les paraules d'ambdós presidents de la cambra denoten el canvi de prioritats de l'independentisme
BarcelonaSalutacions i agraïments per començar i invitació a escoltar 'Els Segadors' per acabar. Aquestes són dues de les poques similituds entre els discursos de Carme Forcadell i Roger Torrent després d'assumir la presidència del Parlament. El "Visca la democràcia!, Visca el poble sobirà!, Visca la República Catalana!" amb què l'expresidenta de l'ANC va assumir el càrrec el 26 d'octubre de 2015, dista molt del "Visca la democràcia i visca Catalunya" que Torrent ha dedicat aquest dimecres a la cambra. Un símptoma del canvi de prioritats de la majoria independentista en la XII legislatura: si bé abans l'objectiu era la independència, ara ho és recuperar les institucions, encara intervingudes per l'article 155.
La paraula institució (o en la seva forma del plural, institucions), de fet, ha estat de les més utilitzades en el discurs del jove diputat: un total de 13 cops. "El primer pas és posar fi, immediatament, a la intervenció de les nostres institucions", "conjurem-nos per recuperar les institucions del país": són algunes de les referències que Torrent ha fet al que ha fixat com a repte de la legislatura. El flamant president no ha parlat d'independència ni de República –sí que ha apel·lat en una ocasió als valors del republicanisme. I tot i que Forcadell només va pronunciar dues vegades la paraula 'República' –tampoc va dir 'independència'–, va ser clara en les seves paraules sobre el rumb que havia de prendre el país.
"Tanquem l’etapa autonòmica i enlairem un nou escenari cap al demà. Siguem conscients que protagonitzem un moment fundacional [...]. Des d’ara mateix, constituïm un Parlament sobirà que vol representar un poble lliure. D’un Parlament regional de competències limitades, retallades i recorregudes a un Parlament nacional amb plenes atribucions", va clamar Forcadell, fixant el rumb cap a la plena autonomia. "Amb aquest ple [...] recuperem la institució política essencial del país, dipositària de la nostra sobirania, l’encarregada de fer realitat els mandats democràtics del nostre poble", celebrava aquest dimecres Torrent, i evidenciava així els efectes de la repressió estatal sobre el full de ruta de l'anterior legislatura.
Una legislatura que Forcadell va qualificar de "transcendental" i que ha acabat precedint, en paraules de Torrent, "un context complex i anòmal", amb presos polítics, polítics exiliats i una autonomia política intervinguda per l'Estat. Si el llegat del Parlament havia de ser, per a l'expresidenta, "la creació d'un marc jurídic propi que doni més llibertat i sobirania", per a Torrent ho ha de ser "refer i recuperar el protagonisme de les nostres institucions". En un escenari excepcional ben diferent, però, els discurs dels dos presidents inclou una defensa de la democràcia, paraula utilitzada dues vegades per Forcadell i tres per Torrent.
Voluntat de "pluralitat" i "respecte"
I la democràcia, recorden les dues intervencions, suposa el respecte de la "pluralitat" del país, fora i dins del Parlament. Forcadell s'havia compromès a liderar "el Parlament de tots i de totes, sense exclusions", i a facilitar que totes les veus a la cambra s'expressessin "de manera equànime i justa". Una promesa que, al parer del gruix de l'oposició no va complir, com tampoc la seva voluntat de "complir i fer complir el reglament". Cal recordar com el ple dels dies 6 i 7 de setembre Cs, PSC PP i part de CSQP van posar el crit al cel per l'actitud de la presidenta i el fet que hagués permès una interpretació àmplia del reglament a la majoria independentista per tirar endavant les lleis de desconnexió.
Conscient dels greuges denunciats per les forces no independentistes, Torrent ha insistit molt en la seva voluntat de concòrdia: "En aquesta cambra hi ha 135 veus i jo haig de defensar el dret d'expressió de totes, completament totes", "vull contribuir a cercar l'entesa i el diàleg en la vida política catalana" o "sempre he procurat estendre la mà a tothom, sense excepció" són algunes de les seves frases en aquest sentit. També ha parlat de "cosir la societat catalana", i mentre Forcadell va citar l'escriptor Eduardo Galeano per parlar de les "utopies" que s'han de perseguir a l'"horitzó", ell ha optat per l'autor Stefan Zweig: "El nostre món té espai per a moltes veritats i no només per a una, i simplement si els homes volguessin, podrien conviure unes amb les altres".
Tot de referències al "respecte" que, a excepció de Cs, tota l'oposició ha posat en valor. ¿És un anunci de canvi de rumb o tan sols una manera de mantenir el bon clima en els primers compassos de la legislatura? El bloc constitucionalista ja va instar-lo a demostrar amb fets les seves bones intencions. La prova del cotó: la investidura. Torrent tindrà l'última paraula sobre l'eventual investidura de Puigdemont des de Brussel·les.