El primer republicà a pactar i lligar el seu destí a Dolors Sabater

Abans que Pere Aragonès oferís a la CUP sotmetre’s a una qüestió de confiança a mig mandat, un altre membre d’ERC va lligar el seu destí polític a Dolors Sabater. La trajectòria pública d’Oriol Lladó (Badalona, 1971) discorre en comú a la de l’exalcadessa, amb qui va estrènyer vincles a Òmnium abans que tots dos es llancessin a la política badalonina el 2015 i es repartissin el govern que va deposar Xavier García Albiol. Lladó va ser un tinent d’alcalde de la confiança de Sabater en un mandat turbulent. Després van seguir vetant el retorn del PP: es van sacrificar junts i van investir Álex Pastor, que els havia muntat abans una moció de censura. Ara tots dos abandonen l’Ajuntament amb el cordó sanitari a Albiol trencat.

Lladó renuncia a continuar com a regidor, precedit per l’ascens de Sabater al Parlament per encapçalar els anticapitalistes. El republicà no podia avançar-se a l’exalcadessa sense risc d’alterar l’equilibri de forces a Badalona. Guanyem i ERC van compartir candidatura el 2019 però formen grups municipals diferents, així que una dimissió obliga abans a revisar a quina formació obeeix la persona a la qual li toca prendre el relleu per ordre de llista.

Lladó es reconeix aïllat a l’agrupació badalonina d’ERC per haver sigut valedor d’una aliança electoral fracassada, en què els republicans van encomanar-se a l’exalcaldessa. Oriol Junqueras va beneir-la per mirar de consolidar l’independentisme com a alternativa a Albiol, però va estimbar-se contra un nou triomf del PP. La recança de la direcció d’ERC a Badalona perquè les sigles es diluïssin en uns comicis propicis per al partit van precipitar el trencament amb Sabater, ara sòcia cabdal per a Aragonès.