Els reptes d’un Govern que vol combinar gestió i desconnexió

BarcelonaUn any i mig. Divuit mesos per erigir les estructures d’estat necessàries per fer funcionar una nova República i dotar-la de legalitat pròpia, però també per fer front a una greu crisi econòmica que va colpejar especialment la població més socialment vulnerable i que sembla que vol dissipar-se més lentament i deixar-hi arrelades de manera perenne les desigualtats que ha accentuat. I tot això amb unes finances intervingudes per un govern espanyol que posarà tantes traves com pugui al procés de desconnexió i que, segons va declarar ahir el president d’aquest executiu, Mariano Rajoy, no en pensa "deixar passar ni una".

És un termini ajustat al qual els dirigents de JxSí aspiren a ser lleials prement l’accelerador des d’avui, quan els consellers prenen possessió del càrrec, per engegar la maquinària legislativa ja al consell executiu de la setmana vinent. Ara bé, això serà suficient? Aquest mandat té previst durar la meitat que el segon d’Artur Mas, durant el qual bona part dels objectius fixats en el pacte de governabilitat amb ERC -menys ambiciosos que els actuals- van quedar al tinter. Els republicans, de fet, tenien poques manies a l’hora de reconèixer el seu disgust amb els pocs avenços en matèria d’estructures d’estat durant els últims anys, especialment pel que fa a la Hisenda pròpia, motiu pel qual el president d’ERC, Oriol Junqueras, ha reclamat capitanejar ara aquesta tasca i ha situat un home de confiança com Lluís Salvadó com a secretari d’Hisenda, com va avançar ahir l’ARA.

Un element que marcarà la capacitat d’inversió en aquests organismes, però sobretot l’aplicació del pla de xoc que va idear JxSí durant les negociacions amb la CUP, serà el fet que els anticapitalistes donin suport o no a uns nous pressupostos per al 2016. Per rebre aquests vots, els comptes haurien d’enterrar definitivament l’etapa de les retallades. Un repte complicat sense noves fonts d’ingressos o nous sostres de dèficit que, per ara, depenen encara de l’Estat. De fet, Junqueras admetia ahir la possibilitat de mantenir la pròrroga pressupostària durant tot l’any.

Així, més enllà de l’intercanvi de cops formals i dialèctics i les grans proclames dels primers dies de Carles Puigdemont liderant el Govern, el nou cap de l’executiu va detallar diumenge una llarga llista de propòsits en l’àmbit de la gestió que haurà d’intercalar en el trànsit cap a la República Catalana. "L’àmplia majoria de les mesures, lleis i projectes que esmenta Puigdemont són competències actuals de la Generalitat autonòmica", va piular una diputada de Catalunya Sí que es Pot. Efectivament, va anomenar un llistat de mesures -algunes ja han ressonat força al Parlament, com la llei electoral- que responien a tres prioritats heretades del discurs d’investidura de Mas: esdevenir un país més just i equitatiu; oferir més feina i de més qualitat; i millorar en transparència i participació. La gestió quotidiana en temps difícils i la culminació del procés es donen la mà en un mandat tan curt com intens.

Afers exteriors

El relat diplomàtic per al reconeixement internacional

El repte és clar: explicar arreu del món les aspiracions polítiques de Catalunya, però sobretot dissipar dubtes de com es farà la desconnexió per teixir, així, les complicitats necessàries per a l’eventual reconeixement del nou estat. L’encarregat de pilotar les relacions exteriors serà Raül Romeva. Doctor en relacions internacionals i amb una llarga experiència a l’Eurocambra, presidirà la comissió d’Afers Exteriors, Institucionals i Transparència, un àmbit fonamental en l’etapa decisiva del procés sobiranista català.

La importància que el nou Govern donarà a aquest àmbit s’evidencia amb el canvi d’organigrama. Fins ara, les relacions exteriors de la Generalitat es gestionaven des de la secretaria liderada per Roger Albinyana i integrada en la conselleria de Presidència. En un gest carregat de simbolisme per visualitzar que l’àrea d’Exteriors és ara prioritària, el nou Govern atribueix la presidència d’una de les tres macroàrees a Exteriors, amb conselleria pròpia. Es crearà des de zero un nou departament, basant-se en l’estructura del Diplocat, la xarxa diplomàtica comandada per Albert Royo.

Els últims mesos s’han redoblat esforços en aquest àmbit, amb l’obertura de delegacions a Roma i Viena -la Generalitat ja té deu oficines arreu del món- i situant Amadeu Altafaj com el representant permanent davant la UE. La pressió diplomàtica feta des de Madrid ha aconseguit posicionaments de figures clau com Barack Obama o Angela Merkel en favor de la "unitat" d’Espanya. Davant el més que previsible embat de l’Estat, també via Exteriors, el Govern se centrarà a fer pedagogia sobre els passos a seguir per fer efectiva la independència amb mètodes estrictament democràtics. Laia Vicens

Territori

Mircrocirurgia a la xarxa viària per elevar el nivell de seguretat

Lluny de les èpoques de vaques grasses, el nou conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, haurà de treure el màxim rendiment de les petites obres. Aquest pla l’havia començat a executar el departament de Santi Vila amb diferents actuacions per elevar el nivell de seguretat de les carreteres de titularitat catalana. Res fa pensar que el nou conseller faci marxa enrere.

Amb les poques competències de Rodalies traspassades a la Generalitat, el Govern té poc marge de millora del servei, més enllà de la informació que es dóna en cas d’incidència, que continua sent millorable. El mateix passa amb el corredor mediterrani, una obra prioritària per al futur econòmic del país que avança a pas de tortuga, i en què com a molt es podrà seguir pressionant l’Estat. Pel que fa a la xarxa de metro, Josep Rull inaugurà el mes que ve el tram de la L9 entre l’aeroport i Zona Universitària, i haurà de decidir si reactiva el projecte d’acabar el tram central d’aquesta línia -fins a la Sagrera- o continua hibernant el projecte. També haurà de decidir si accelera el projecte de la L8 -unir els Ferrocarrils del Vallès i del Baix Llobregat-. A Rull també li tocarà desplegar la discutida T-Mobilitat, i decidir el nou sistema de tarifació que substituirà les actuals corones.

Medi Ambient, sense conselleria

El departament seguirà mantenint la paraula 'sostenibilitat', fet que implica que Medi Ambient continuï dins de Territori -és així des del 2010-, i no tindrà entitat com a conselleria pròpia, com reclamen nombrosos acadèmics i ecologistes des de fa molt temps. L’objectiu serà aplicar mesures per complir els compromisos de París 2015, després que Catalunya tanqués etapa complint els de Kyoto. Albert Solé

Economia

Gestionar el FLA, nou model de finançament i Hisenda pròpia

Gestionar les finances en el moment més delicat des de la Transició serà, sens dubte, una de les carteres més complicades de la Generalitat en aquesta nova legislatura. La caixa està buida i les finances intervingudes i el panorama, per tant, és el que no es voldria trobar algú que arriba al càrrec. Aquesta serà, però, la realitat amb què haurà de batallar Oriol Junqueras, el nou vicepresident i conseller d’Economia, un departament que ara també es dirà d’Hisenda.

El primer punt i el més urgent que tindrà Junqueras sobre la taula és garantir el correcte funcionament dels pagaments als treballadors i proveïdors de la Generalitat. Segons les fonts consultades, la situació està controlada per als primers mesos de l’any, ja que es disposa de diners procedents dels ingressos ordinaris (que la Generalitat rep pel model de finançament autonòmic) i dels últims pagaments del FLA rebut a finals del 2015. En aquests primers mesos també s’haurà de decidir quant rep cada comunitat del FLA aquest mateix 2016, cosa que s’acostuma a negociar en els dos primers mesos de l’any.

En teoria aquesta legislatura el nou govern espanyol revisarà el sistema de finançament. Així ho han promès tots els partits amb possibilitats de governar. Però aquesta qüestió es podria allargar força, atès que encara no se sap qui acabarà ocupant el govern espanyol. Mentrestant, la Generalitat té un problema de dèficit que algun dia s’haurà de resoldre.

La conselleria d’Economia i Hisenda haurà de combinar el dia a dia (pagaments de nòmines i arribar a final de mes) amb la visió a mitjà i llarg termini, com el disseny de la Hisenda pròpia, una estructura d’estat clau en el programa de Junts pel Sí i que avança lentament, almenys fins ara.

Fonts d’Esquerra creuen que la fórmula que aplicava el fins ara conseller, Andreu Mas-Colell, combinant "confrontació i diàleg" amb el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, pot ser un bon model a seguir en aquesta nova legislatura. De totes maneres, els perfils de Mas-Colell i Junqueras són diferents, així que cal esperar que també hi hagi diferències. Àlex Font Manté

Agricultura

L’obligació d’optimitzar el Segarra-Garrigues

L’última legislatura s’ha caracteritzat per la reducció dels recursos que arribaven d’Europa a causa de la recentralització aplicada per l’Estat dels diners de la PAC (política agrària comuna). Per aquest motiu, un dels reptes de la nova consellera, Meritxell Serret, serà aprofitar la finestra de la reforma parcial de la PAC del 2018 per recuperar el poder de decisió del repartiment dels plans de desenvolupament rural. Un altre dels grans objectius de la legislatura ha de ser optimitzar la inversió feta al canal Segarra-Garrigues i aconseguir que hi hagi el màxim de regants que s’hi apuntin. En aquest sentit, durant el mandat de Josep Maria Pelegrí es va rebaixar el preu de l’aigua per als regants. I un altre repte és decidir què es fa amb els purins. El decret que havia d’encaminar la resolució del problema encara no s’ha aprovat. A.S.

Justícia

Seguretat jurídica i impuls del model judicial propi

Per a un Govern que vol mantenir la seguretat jurídica durant el procés, aquest departament és clau per ordenar la transició de la legalitat espanyola a la catalana. A més, és un dels àmbits on la Generalitat haurà de sumar més múscul. Així, a més de reptes pendents com tancar per fi la presó Model el 2017, finalitzar el pla d’equipaments penitenciaris, modernitzar l’administració amb l’expedient electrònic o completar el Codi Civil amb l’aprovació del seu llibre sisè, JxSí també s’ha compromès a regular en la llei de transitorietat jurídica el règim transitori del poder judicial i l’administració de justícia de la República Catalana. Igualment, vol augmentar la plantilla al departament, constituir el Consell de Justícia de Catalunya i idear una proposta d’organització judicial pròpia del nou estat, amb el seu ministeri fiscal. R.T.

Empresa

Atur, patronals i nova economia són els reptes

Si una cosa és clara és que el nou conseller d’Empresa i Coneixement (aquesta última categoria estava fusionada amb Economia en l’anterior legislatura) no s’avorrirà. A les seves mans hi haurà la lluita contra l’atur: la legislació laboral depèn de l’Estat, però mesures com la formació per a aturats (polítiques actives d’ocupació) sí que serà una arma en mans del nou conseller, Jordi Baiget. Igual que la nova formació professional, una àrea que recau a mitges entre Empresa i Ensenyament. Les universitats també dependran de Baiget.

Al mateix temps, hi ha dues carpetes que el nou conseller haurà d’atendre amb celeritat. La primera és la llei de cambres, sense la qual no es poden fer eleccions a la Cambra de Barcelona. Vinculada amb aquesta llei, la batalla entre Pimec i Foment també obligarà Baiget a fer d’intermediari. I la segona carpeta és l’economia col·laborativa, que encarnen empreses com Airbnb i Uber, sobre les quals el Govern encara no té una postura clara. À.F.M.

Governació

Una plantilla d’empleats per a l’administració d’un nou estat

Una de les alertes permanents que planaran sobre el procés serà l’amenaça del govern espanyol a qualsevol empleat públic de la Generalitat que contribueixi a trencar el marc legal espanyol. Per això la consellera de Governació, Meritxell Borràs, haurà de vetllar per la seva seguretat jurídica, però també per formar-los per a les necessitats d’un nou estat des de l’Escola d’Administració Pública. Igualment, el full de ruta preveu procediments per a la incorporació voluntària de personal de l’Estat a Catalunya, fitxatges que, en el camp de l’agència tributària, el TC ha frenat. En tot cas, el pla de xoc acordat compromet el Govern a no aprovar retallades salarials als empleats públics i a impulsar els tràmits electrònics.

Supressió de les diputacions

Pel que fa al món local, la declaració del 9-N preveu que el Govern doni eines als ajuntaments perquè desacatin la reforma local de l’Estat i, en el pla de xoc, s’hi consigna dotar amb 10 milions un nou pla de barris per reforçar la cohesió social als barris amb risc d’exclusió. De la mateixa manera, el nou Govern haurà de preveure l’ordenació territorial d’una eventual República Catalana, que passaria pel nou estat, vegueries -suprimint per fi les diputacions-, consells d’alcaldes en lloc dels consells comarcals i els municipis. Per aplicar-ho, el programa de JxSí preveu tres lleis: la de governs locals, la d’ordenació territorial i la de finances locals. En la nova República, a més, JxSí proposa que hi hagi una sola associació de municipis.

Pel que fa a habitatge, el Govern vol augmentar el parc públic fent efectiva la cessió obligatòria dels pisos buits per part de les entitats financeres a través de sancions o expropiacions temporals. R.T.

Afers socials

L’ocupació com a motor per minimitzar les desigualtats

Josep Lluís Cleries i Neus Munté. Aquests han sigut els dos consellers de Benestar Social i Família encarregats de bregar amb els estralls de la crisi. Les xifres són eloqüents i, després de sis anys de penúries econòmiques, el risc de pobresa s’ha situat en llindars preocupants: afecta un de cada quatre catalans. La retallada inicial sobre els pressupostos de la renda d’inserció mínima (RMI), acordada des del departament d’Empresa i Ocupació el 2011, va deixar sense efecte unes 16.000 prestacions. Des del 2013, les xifres tornen a créixer i, si es compleixen les previsions del pla de xoc social presentat per Junts pel Sí a la CUP, suposarien augmentar el pressupost un 56% respecte a l’últim any, fins als 200 milions d’euros anuals.

Entre les mesures del pla també es preveu una injecció econòmica extra per als dependents, un col·lectiu especialment castigat pel desplegament incomplet d’una llei que, tot i que va néixer sense el finançament adequat, ha passat a veure com és la Generalitat qui ha de fer front a bona part de la despesa. Al pla de xoc també es proposa un salari mensual de 1.000 euros, tot i que això serà més difícil de veure a curt termini. En qualsevol cas, la reducció de les desigualtats serà un dels principals reptes que haurà d’afrontar la nova consellera, Dolors Bassa. Més enllà del canvi de partit -és una de les carteres que ocuparà ERC- també s’ha produït un canvi de nom, amb la substitució de Benestar Social i Família per Treball, Afers Socials i Famílies. S’hi han afegit les atribucions d’Ocupació, rebatejades com a Treball. Aquesta incorporació, més enllà de criteris estètics, transmet una prioritat i la idea clara que només assegurant la creació de feina i la reducció de l’atur s’aconseguirà millorar el benestar de la població. Les entitats socials fa temps que reclamen una millora del mercat de treball com a via per pal·liar els efectes de la crisi. Mario Martín Matas

Salut

Revisar privatitzacions i reduir llistes d’espera: les primeres mesures del conseller Comín

L’augment de les llistes d’espera és una de les conseqüències que encara s’arrosseguen del pla de retallades per complir amb la reducció de pressupost que va aplicar Boi Ruiz en arribar a la conselleria de Salut. Un dels primers reptes del seu successor, Toni Comín, serà reduir un 50% les llistes d’espera per anar a l’especialista i fer proves diagnòstiques, i un 10% la d’operacions no greus. Per fer-ho possible, comptarà amb 96 milions.

La reobertura de CAPs (durant les retallades també es van tancar quiròfans i reduir plantilles i sous) és una altra de les propostes del pla de xoc. Ruiz sempre ha dit que aquestes mesures eren per "salvar el sistema sanitari públic", però les retallades, així com les acusacions de privatitzar serveis, l’han acompanyat durant el seu mandat, que també serà recordat per l’euro per recepta i per haver mantingut l’accés dels sensepapers a la sanitat pública. No ha aconseguit, però, evitar que la sanitat sigui una arma política, i Comín, més enllà d’intentar que es recuperi la confiança en la sanitat després d’escàndols com el de les pròtesis Traiber, ja ha fet tota una declaració d’intencions en dir que vol revisar la derivació a centres privats i que el SISCAT només inclogui centres sense ànim de lucre. Sobre la taula, el nou conseller, que ha d’administrar una conselleria que s’endú un 40% del pressupost de la Generalitat, també té dues patates calentes: el projecte de 'big' data i el consorci sanitari de Lleida. Lara Bonilla

Ensenyament

Aturar la llei Wert, repte de l’hereva de Rigau

Meritxell Ruiz, la nova consellera d’Ensenyament i hereva de Rigau -perquè durant l’últim mandat formava part de l’equip directiu del departament-, haurà de resoldre com minimitzar el desplegament de la llei Wert a les aules catalanes. El futur de la llei, però, és incert. Si el PP continua al capdavant del govern central, es desplegarà en totes les etapes educatives el curs que ve. En canvi, si els populars passen a l’oposició, la normativa es derogaria i el sistema educatiu tornaria a patir un canvi de llei, el novè des de la instauració de la democràcia. Ruiz té més deures: negociar amb el ministeri d’Educació la resolució de les 17 sol·licituds de famílies que han passat els barems del PP per rebre els 6.000 euros per escolaritzar els seus fills en castellà. En matèria universitària -unes atribucions que penjaran d’Empresa i Coneixement-, el Govern haurà de garantir la convivència entre el model 3+2 -que Catalunya va avalar en l’últim mandat- i l’actual, i implantar la prova d’accés que hauran de passar els futurs mestres. Elisabet Escriche

Interior

L’alerta terrorista i netejar la imatge dels antiavalots

Jordi Jané continua al capdavant d’Interior, una conselleria complicada en un moment especialment delicat, després dels atemptats de París i amb el país en alerta 4 per un possible atemptat terrorista. A part de prevenir les accions armades de radicals jihadistes, Jané també té el repte de netejar la imatge dels antiavalots, perjudicada per actuacions com les càrregues contra els anti-Bolonya, el desallotjament del 15-M i el cas Ester Quintana, i hauria de reduir els accidents de trànsit, que van créixer un 23% els primers mesos del 2015 respecte a l’any anterior. Per adaptar el departament al d’un nou estat, JxSí preveu definir un model propi de seguretat pública i seguretat marítima, un de duanes i un servei d’intel·ligència, i un model de passaports i visats, i ha pactat amb la CUP desacatar la 'llei mordassa'. Enric Borràs

Cultura

Fer valer el sector i gestionar la precarietat pressupostària

El nou conseller de Cultura, Santi Vila, hereva un departament maltractat pels pressupostos. Tal com adverteix l’informe del CoNCA, el principal problema és el raquitisme de les xifres. El 2014 la cultura només representava el 0,7% del pressupost total de la Generalitat, i tot i que el percentatge va créixer fins al 0,8% l’any passat, segueix sent insuficient. I encara més si es compara amb el 4,8% que destina l’Ajuntament de Barcelona a la cultura.

Gestionar aquesta precarietat és un dels reptes del convergent Vila, juntament amb la confrontació del model cultural de Ferran Mascarell amb el que està desenvolupant l’equip municipal barceloní. La fricció entre aquests dos paradigmes pot marcar la legislatura en l’àmbit cultural, i la tensió pot ser més forta atès el color polític del conseller. Una mostra d’aquesta confrontació és l’esplanada dels museus, un projecte que per ara no té el suport municipal, d’altra banda necessari per tirar endavant el futur Museu d’Arquitectura i el Centre Nacional de Fotografia. A més, Vila haurà de gestionar tant l’ampliació com l’increment de recursos del MNAC.

Tanmateix, en l’apartat museístic un dels primers reptes del conseller serà el litigi que manté amb el govern d’Aragó pels béns de Sixena exposats al MNAC, perquè el Tribunal Suprem va ratificar dimarts la sentència del jutjat d’Osca que ordenava la devolució de les pintures murals. Els tribunals també poden ser decisius en el cinema, si es pronuncien definitivament en contra de la taxa de l’audiovisual.

La precarietat afecta tots els àmbits culturals, des del teatre fins al patrimoni, i determina el desplegament d’iniciatives ja aprovades, com el Pla Nacional de Lectura, o encara en fase de deliberació, com el Pla Integral de la Música. Per tant, caldrà veure si el conseller Vila tindrà prou força per fer valer la cultura en els pressupostos del futur. Xavier Cervantes