Els reptes de Feijóo davant d’un PP en les seves hores més baixes

MadridAmb Pablo Casado liquidat com a líder després d’una autèntica guerra civil amb la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, al PP es comencen a netejar les ferides i a abandonar el fang de l’última setmana. El partit s’aferra a l’actual president de la Xunta, Alberto Núñez Feijóo, amb l’esperança que sigui ell la persona que els faci ressorgir de les cendres. El seu nom fa anys que plana sobre el partit com una opció per dirigir-lo, però el polític gallec no s’havia atrevit mai a fer el pas. Es resisteix encara a postular-se, però la majoria de barons -i amb resignació el mateix Casado- ja li han posat la catifa perquè presenti la seva candidatura. Així, si no hi ha sorpreses, d’aquí un mes agafarà les regnes d’un PP fracturat, desorientat i que està en les seves hores més baixes. Feijóo tindrà sobre la taula tota una sèrie de reptes a superar si d’aquí un any vol tenir travada una alternativa sòlida al president espanyol, Pedro Sánchez.

Rellançar el partit

La convivència amb Ayuso i la gestió del territori

Isabel Díaz Ayuso va deixar via lliure a Alberto Núñez Feijóo dilluns, quan va dir públicament -i per segona vegada- que no volia optar a presidir el PP, que el seu lloc continuava sent a Madrid. Els dos dirigents s’havien aliat per expulsar el tàndem Pablo Casado - Teodoro García Egea després de la batalla per la comissió del germà d’Ayuso, una pinça fins fa poc inimaginable tenint en compte que els dos representen ànimes diferents dins dels populars. Tot i que Feijóo sempre ha defensat públicament el model econòmic que la presidenta ha implantat a Madrid -l’oposició ha denunciat la política de privatitzacions de Feijóo a Galícia-, els dos dirigents tenen diferències en qüestions com el model d’estat. A la presidenta madrilenya la caracteritza un centralisme desacomplexat, amb Madrid a l’epicentre de tot, mentre que a Feijóo se l’ha arribat a considerar des de la dreta mediàtica un nacionalista gallec, pel fet d’aglutinar sectors galleguistes dins de les sigles del PP. La convivència amb l’ala més dura del partit -a qui deurà en part la seva arribada al lideratge de la formació- serà clau quan el president gallec assumeixi el lideratge.

A més, el que es trobarà serà un territori pendent de les dates per als congressos autonòmics que encara queden per celebrar-se aquesta primavera en diverses comunitats, com Extremadura o, precisament, Madrid. Fins ara la direcció de Casado havia intentat frenar les aspiracions d’Ayuso per liderar la formació en aquesta comunitat. Ara la presidenta té via lliure per liderar el partit a Madrid si Feijóo no diu el contrari. I no ho hauria de fer si és coherent amb el que ha dit diverses vegades en públic: que el partit, a cada territori, ha de tenir la seva autonomia a l’hora de prendre decisions. És a dir, evitar la intromissió que al llarg de la història ha tingut Génova en les estructures territorials. Després dels mals resultats dels conservadors a Catalunya el 14 de febrer, per exemple, Feijóo va recriminar a la direcció de Casado haver tutelat la campanya i li va demanar que deixés “autonomia” als populars catalans.

Els pactes amb Vox

A Castella i Lleó podria entrar l’extrema dreta al govern

¿També deixarà fer al líder del PP a Castella i Lleó, Alfonso Fernández Mañueco, a l’hora de decidir si permet que Vox entri al govern? Un dirigent territorial del partit apunta que sí. “El seu projecte passa per deixar que cada autonomia decideixi la seva estratègia política”, explica. A Galícia, Feijóo no ha hagut d’afrontar mai aquest dilema -tot i que abans de les eleccions gallegues del 2020 Feijóo rebutjava un pacte amb els de Santiago Abascal-, perquè l’extrema dreta encara no ha entrat mai al Parlament de Galícia. ¿Posarà línies vermelles Feijóo en aquesta qüestió o deixarà que cada territori decideixi sobre pactes postelectorals?

Més enllà dels pactes, però, serà clau també quina estratègia manté Feijóo envers Vox. La formació d’Abascal apareix cada cop més a prop del PP a les enquestes, i la manera de fer-hi front ha sigut un dels principals maldecaps de Casado, que ha oscil·lat entre marcar distàncies amb la ultradreta i copiar-ne el to i el discurs. Fins ara Feijóo ha sigut dels barons més contraris a l’acostament a Vox, però falta veure si com a líder estatal el seu discurs canvia.

L’oposició a Sánchez

El repte de visibilitzar-se sense ser al Congrés

Un cop els dies 2 i 3 d’abril rellevi Pablo Casado, Feijóo també assumirà el paper de líder de l’oposició. No el podrà exercir des del Congrés, perquè no és diputat. Per poder visibilitzar-se com l’alternativa a Sánchez, una possibilitat era que el gallec fos nomenat senador per designació autonòmica i fos a la cambra alta on debatés directament amb el cap de l’executiu espanyol. Legalment seria factible, perquè no hi ha cap règim d’incompatibilitats que ho impedeixi. De fet, hi ha un precedent, i és l’expresident de Melilla, el també popular Juan José Imbroda, que va compaginar el càrrec amb el de senador. Des de l’entorn de Feijóo, però, rebutgen aquest escenari. No ho veuen compatible amb mantenir la presidència de la Xunta, un càrrec que les mateixes fonts eviten dir si Feijóo estaria disposat a deixar un cop agafés les regnes del PP. “El partit transcendeix les cambres parlamentàries”, apunten. “No és imprescindible el cara a cara amb Sánchez”, afegeixen. Recorden que Feijóo es trobaria amb el cap de l’executiu a les conferències de presidents autonòmics. Feijóo podria, doncs, reproduir el model Ayuso i intentar fer oposició a Sánchez contraposant el seu model de gestió a Galícia al del govern de coalició. El president gallec ja ho havia fet en la primera onada de la pandèmia.Feijóo, però, també haurà d’anar una mica més enllà. Haurà de decidir si continua fent una oposició crispada com la de Casado o si, per contra, canvia el tarannà amb el PSOE i s’obre a arribar a grans acords amb els socialistes, com ara desbloquejar la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ).

L’ombra del passat

Les crítiques per la seva amistat amb el narco Marcial Dorado

Feijóo també té coll avall que haurà de lidiar altra vegada amb el seu passat i les seves fotografies al costat del narcotraficant Marcial Dorado. Unes imatges amb les quals, de ben segur, la resta de grups l’atacaran al Congrés.