El repte de gestionar la diversitat sense estigmes

MartorellUna altra campanya la immigració ha sigut més una arma llancívola entre candidats que una qüestió sobre la qual fer propostes i plantejar quins són els reptes de cara a la nova legislatura. La ultradreta ha atacat amb dades inexactes o directament falses i la resta de partits han sigut incapaços de corregir-les i desmentir-les i fer pedagogia en positiu, quan no hi han anat a remolc. “Unes eleccions no són el millor moment per al debat, perquè és bàsicament una confrontació pel vot”, apunta Montserrat Ferràs Múrcia, professora de sociologia de la UB, per a qui l’assignatura pendent en aquest tema és plantejar-se’l com la via per a “la pau social i la convivència”. Esborrar la frontera de nosaltres i ells i avançar cap a una discussió d’igualtat i benestar social. 

La pandèmia ha precaritzat més les situacions ja precaritzades dels 100.000 migrants que no tenen la situació regularitzada i ha empobrit bona part dels 1,1 milions de migrants que viuen a Catalunya (16% de la població total). A partir de les seves dades assistencials, les entitats del tercer sector han denunciat que les mesures sanitàries en contra del coronavirus han caigut com una bomba entre l’heterogeni col·lectiu, fins al punt que, segons Càritas, les famílies estrangers –no les de països comunitaris– tenen quatre cops més risc de caure en l’exclusió social que les autòctones i ingressen de mitjana la meitat que els seus veïns amb passaport espanyol. 

Això s’explica, en part, perquè la crisi sanitària del coronavirus s'ha carregat milers de llocs de treball que fins aleshores ocupaven majoritàriament migrants –sobretot dones, que són les més empobrides–, com són l'economia informal, l’hosteleria i les cures personals. Són feines essencials però poc valorades, tant socialment com en el salari, així que la capacitat d’estalvi de les famílies és reduïda, i per tenir dret a les prestacions socials que s’han distribuït per compensar pèrdues s’han de complir una sèrie de requisits que no estan a l’abast de tothom. Malgrat la rumorologia, no hi ha cap ajuda pública ni privada que es concedeixi per la nacionalitat. Tampoc els joves estrangers extutelats per la Generalitat, que s’han d’acollir al programa destinat per a aquest col·lectiu i que el Parlament va aprovar per unanimitat de totes les formacions el 2019.

Diversos estudis assenyalen que els estrangers són una població que presenta un nivell d’estudis similar al dels catalans de naixement. Són dades que trenquen estereotips i que, al ser poc publicitades, ajuden a perpetuar-los en l’imaginari col·lectiu. Molts dels migrants queden lligats de per vida en aquests llocs de treball sense qualificació i lògicament baixos sous, amb menys oportunitats per prosperar, en un cercle de precarietat que es completa en habitatges i barris degradats i en el racisme que els barra l’accés a un lloguer. 

“Són un col·lectiu necessari, perquè amb la baixa natalitat i l’envelliment seran els que pagaran les pensions”, afirma la sociòloga Ferràs. La UGT xifrava recentment en un 10% l’aportació que fan els migrants a la Seguretat Social, lluny de l’1% que reben del sistema de pensions. Són, de fet, una població jove –una dècada menys que els autòctons de mitjana–, així que la seva despesa sanitària és, per lògica, inferior.

La dificultat de la vida sense papers és infinitament pitjor. Hi ha 100.000 persones que han d’esperar tres anys en un llimb social i econòmic a l’espera de poder iniciar els exigents tràmits per regularitzar la seva situació i tenir accés a prestacions. Els obstacles comencen en molts dels ajuntaments que els neguen el dret a empadronar-se però continua amb l’exigència de tenir un contracte laboral d’un any, un habitatge digne i informes favorables d'inserció, res que es demani a cap nacional.

Hi ha una altra llosa que cau sobre la població migrada que no se sosté per les dades policials. Més de la meitat dels delictes els cometen espanyols i el 80% dels menors que arriben sols a Catalunya passen a la majoria d'edat amb l'expedient d'antecedents ben net. Com es pot lluitar contra aquestes etiquetes negatives? La solució serà complexa, però per a Ferràs Múrcia s'ha de fugir de la dinàmica que imposa "el paternalisme contra la criminalització". Per contra, la sociòloga aposta per "repensar els marcs ètics, que no morals, de convivència amb la participació de tots els agents", els de dins i els migrants. Es tracta, detalla, que els nouvinguts sàpiguen que hi ha "línies vermelles" que protegeixen la llibertat personal i col·lectiva i la igualtat i rebutgen la violència que "no són negociables" però que per a la resta de tradicions o costums són lliures. I per això cal "pedagogia política" per passar de "l'assimilació a la cohesió".