El repte d’ERC: 300 alcaldes i 3.000 regidors

BarcelonaEntre les municipals del 2015 i les de l’any que ve, els catalans hauran votat en dues eleccions al Parlament i dues més a les Corts espanyoles. Quatre comicis que han servit per consolidar la fortalesa d’ERC, però també per evidenciar la seva feblesa: el creixement històric del partit no s’ha traduït en cap victòria a les urnes des de les europees del 2014. Fa quatre anys el repte consistia a recuperar-se del cop del 2011, quan el partit va perdre 80.000 vots, 180 regidors i 32 alcaldies, situant-se a mig milió de vots de distància de CiU i el PSC. L’àrea metropolitana va ser, el 2015, el nínxol de creixement més important per a un partit que en només quatre anys va doblar el nombre de vots (fins als 510.000) i el nombre d’alcaldies (de 139 a 267) i que va créixer en 800 regidors d’una tacada, fins a situar-se a prop dels 2.400. Ara el repte és més important. ERC vol ser la primera força del país i aspira a aconseguir 300 alcaldies i arribar als 3.000 regidors.

Tot i que el president, Oriol Junqueras, és a la presó, i la secretària general, Marta Rovira, a l’exili, tots dos s’estan implicant a fons, segons expliquen fonts del partit. Junqueras es comunica per carta amb molts dels candidats i, fins i tot, s’ha posat en contacte amb possibles fitxatges: “Hi ha gent a la quals ens costa arribar, però és molt més difícil dir-li que no a algú com ell”, explica una font pròxima a la direcció.

Fugint dels cants de sirena de les candidatures unitàries, el partit presentarà 800 llistes arreu del territori, rècord absolut en les onze vegades que els ajuntaments han posat les urnes. Els pactes hauran d’arribar després de les eleccions.

“Volem consolidar alcaldies en poblacions mitjanes, de més de 15.000 habitants, que vam aconseguir ara fa quatre anys”, explica el secretari de política municipal del partit, Marc Sanglas. Un dels exemples és Salt, on ERC governa amb la CUP. L’alcalde, Jordi Viñas, repetirà com a candidat. A Cambrils van passar de no tenir representació al consistori a tenir l’alcaldia. Camí Mendoza també repetirà com a candidata. Hi ha encara dos exemples que potser expliquen millor la principal aposta del partit: l’àrea metropolitana. A Sant Vicenç dels Horts, Maite Aymerich va rellevar Oriol Junqueras el desembre del 2015 i ara intentarà conservar l’alcaldia, amb un precedent preocupant: el 21 de desembre Ciutadans va guanyar-hi amb solvència. I ja passant a les grans ciutats, Sabadell és la nineta dels ulls dels republicans. L’era post-Bustos va començar en les passades eleccions municipals amb un govern multicolor i amb un alcalde d’Esquerra, Juli Fernández, que ara fa un any va haver de cedir l’alcaldia a un dels seus socis. Ara aspira a ser l’alcalde durant quatre anys.

A Barcelona, l’objectiu és una mica diferent. Alfred Bosch tornarà a ser el candidat i les enquestes li pronostiquen un gran resultat. Però al partit hi ha molts dubtes i, de moment, es conformarien a ser decisius per governar la ciutat.

“Avançar cap a la República”

El programa electoral es tancarà a la tardor, però ja es poden anar veient les dues ànimes que conviuran tant a les municipals com a les europees. D’una banda, la reivindicació de la sensibilitat social que esperen que mostrin el Govern i els ajuntaments. De l’altra, generar la sensació d’un nou “14 d’abril”. El president adjunt del partit, Pere Aragonès, i la portaveu, Marta Vilalta, remarcaven aquesta setmana que les de l’any que ve seran unes eleccions “per avançar cap a la República”. Ara bé, fonts del partit reconeixen que la tensió entre blocs -independentista i unionista- els acabaria perjudicant i afavorint opcions més extremes, com JxCat i Cs. El fet que les municipals coincideixin amb les europees contribuirà a fer ben present el debat nacional, però ERC no renunciarà a fer protagonistes temes com “l’habitatge, la mobilitat, les polítiques socials i la creació d’ocupació”, explica Sanglas.

El partit tornarà a obrir les portes a independents -la meitat dels regidors no són militants-, farà créixer el nombre de dones alcaldables -del 27% passaran al 34%- i incorporarà llistes cremallera per intentar “assemblar-se a la societat que vol representar”. ERC torna a passar una revàlida, la cinquena en quatre anys, per demostrar que té fusta de partit gran.