Jordi Panyella: “La repressió és transversal, l’Estat dispara contra tothom”

BarcelonaAmb documents judicials i policials i declaracions inèdites d’un centenar de testimonis, inclosos els líders del Procés, el periodista Jordi Panyella (Barcelona, 1966) fa una crònica de la repressió contra l’independentisme des del 2009 al llibre Causa general (Angle Editorial).

Ha xifrat en 3.628 els represaliats del Procés. D’on surt la xifra?

— De sumar els represaliats per via judicial, administrativa o econòmica i els que van ser bastonejats l’1-O. Els primers represaliats són els que van ser colpejats en el referèndum perquè el primer element de coerció que té l’Estat contra qui vulgui reprimir és la porra o l’escopeta.

Al llibre parla dels casos més coneguts, però també de gent anònima.

— La repressió és transversal, l’Estat dispara contra tothom. Hi ha hagut un abús absolut per part de la policia. A un restaurador de Calella, que no era independentista però que es va negar a servir policies al seu establiment per la violència de l’1-O, li van retirar la llicència de caça com a escarment perquè era la seva principal afició.

Quin és l'objectiu de la repressió?

— Fer por i desmobilitzar el moviment. Avisar que qualsevol dia poden donar un puntada de peu a la porta de casa i detenir-te. La idea és estendre la por com una taca d’oli.

Ha aconseguit reunir cinc expresidents de la Generalitat al llibre. Mas confessa que no s’esperaven patir represàlies econòmiques.

— Puigdemont sempre ha dit que no acceptava que s’acusés el seu govern d’ingenu perquè sabien la reacció que tindria l’Estat, però l’anterior executiu sí que ho va ser. Era d’una gran ingenuïtat no haver previst que se’ls perseguiria econòmicament. Mas diu que s’hauria estimatmés passar dos anys a la presó que no pas les multes que li han imposat perquè l’han posat contra les cordes.

Puigdemont també fa una confessió interessant.

— Sí. Diu que no va arriar la bandera espanyola amb la DUI perquè pensava més en els catalans que se sentien espanyols que no pas en els independentistes.

Parlant d’expresidents, a Pujol també el qualifica de represaliat.

— Pot ser controvertit. L’incloc perquè s’apunta contra ell pensant que és el gran papus de l’independentisme i que si el descavalquen també ho faran amb el moviment. Em diu que ell s’ho pensava, però que quan veu la massiva manifestació de la Diada del 2014 s’adona que ell no és tan important i que la seva confessió no desmobilitza.

¿L’expresident del Barça Sandro Rossell també entra en el grup?

— Diu que el porten a la presó per ser president del Barça i català. Es tractava de debilitar tota la fortalesa de Catalunya. Explica que una persona molt significada de l’Estat li va dir que no li agradava la samarreta de les quatre barres i que la Via Catalana passés pel Camp Nou.

Els professors de Sant Andreu de la Barca trenquen el silenci al llibre, però amb un comunicat conjunt i sense que aparegui el seu nom.

— Han quedat tan tocats que no volen que els seus noms tornin a aparèixer a les xarxes.

L’exdirector del Diplocat Albert Royo conclou que “la por s’ha instal·lat a la política catalana”.

— Això ho diu el mateix conseller Giró. La gestió és autonomista perquè quan es fa un pas endavant per recuperar la línia del 2017 l’Estat pressiona. I el Govern ara es dedica a debatre sobre Rodalies o el Prat.

L'Estat no s'havia de defensar?

— Més que defensar-se, reacciona a l’orgull ferit. S’ha errat en calibrar la potència de l’Estat.

¿S’ha usat l’estratègia amb ETA per desactivar l’independentisme?

— Han muntat grans operacions policials com la dels CDR del 23-S o amb la Tamara Carrasco per traslladar a Catalunya l’imaginari dels temps durs d’ETA. I la majoria de les causes s’han acabat arxivant.

La repressió també ve del govern de la Generalitat.

— Hi ha una esquizofrènia que és difícil de resoldre. El mateix dia que sentenciaven Marcel Vivet per una acusació dels Mossos, la Fiscalia demanava sis anys de presó a l’exconseller Miquel Buch per l’escorta de Puigdemont. Fa la sensació que una part del cos actuava contra l’independentisme només pel fet de ser-ho, com Daniel Baena.

Sobre el tinent coronel de la Guàrdia Civil, el llibre arrenca amb una trobada cordial entre ell i el jutge Pablo Llarena.

— Abans de declarar, Baena i Llarena es van saludar amb una efusivitat que demostrava una gran amistat i la unitat d’acció de policies i jutges contra l’independentisme.