La repressió i el covid marquen una legislatura poc productiva

BarcelonaLa repressió del moviment independentista i l’impacte greu i inèdit de la crisi sanitària han condicionat una legislatura de tres anys que va començar marcada pel 155 i la no investidura del president Carles Puigdemont, i ha acabat de manera precipitada amb la inhabilitació de Quim Torra com a cap de l’executiu. Un mandat en què s’han aprovat poques lleis al Parlament: 32, de les quals només 12 han sigut impulsades pel Govern. En canvi, l’activitat ha sigut frenètica amb els decrets: se n’han validat 67, una xifra rècord. D’aquests, 37 s’han aprovat després de l’esclat de la pandèmia.

L’últim ple de la legislatura, que va durar cinc dies, va convertir-se en un esprint final de partits i Govern per intentar aprovar el màxim nombre de lleis. Es va donar llum verda a cinc normes -tres projectes i dues proposicions-, entre les quals la llei de facilitació de l’activitat econòmica -a instàncies del Govern- i la reforma de la llei del dret de les dones a erradicar la violència masclista del 2008 -impulsada per Catalunya en Comú - Podem-, amb consens a la cambra en la majoria de punts. Durant els debats de les iniciatives legislatives, tant consellers com diputats van mostrar-se satisfets de poder tancar l’any amb aquestes normes aprovades, moltes de les quals s’han acabat tramitant escurçant terminis per la via d’urgència.

No obstant, el Parlament ha validat poques lleis en comparació amb les legislatures anteriors: 32. La cambra només ha aconseguit superar en nombre les aprovades en les legislatures XI i IX -26 i 21, respectivament-, que van ser més breus: només van durar dos anys. De fet, aquesta ha sigut la legislatura més llarga des de la VIII -del 17 de novembre del 2006 al 5 d’octubre del 2010-, quan José Montilla liderava l’executiu.

Poques lleis

Malgrat que la legislatura va arrencar el gener del 2018, després de les eleccions imposades pel govern espanyol, el Govern de Quim Torra no va començar a treballar fins al juny d’aquell any, quan es va aixecar l’aplicació del 155 a la Generalitat. Dos anys i mig després, les xifres assenyalen un executiu que no ha prioritzat l’impuls legislatiu: és el que menys lleis ha validat al Parlament des de la restitució de la institució. Així, la cambra només ha aprovat 12 lleis elaborades a instàncies de l’executiu -vuit de les quals després del 15 de març, en plena pandèmia-. Les vint lleis restants s’han aprovat a iniciativa dels grups parlamentaris. D’aquestes, vuit han comptat amb JxCat o ERC com a proponents, mentre que els partits de l’oposició n’han impulsat 12 en solitari. En els mesos d’impàs fins que es va aixecar l’aplicació del 155, el Parlament -que també va veure reduïda la seva activitat durant dos mesos i mig per l’aparició del covid-19- va aprovar dues lleis: una per permetre investir Puigdemont a distància -suspesa pel Tribunal Constitucional- i una altra impulsada pel PSC per ajornar la necessitat d’acreditar un tercer idioma per obtenir el títol de grau universitari.

Les xifres amb què el Parlament tanca aquest mandat estan lluny dels moments de més producció legislativa d’un govern. Destaca la sisena legislatura -del novembre del 1999 al setembre del 2003-, l’última de Jordi Pujol, que no tenia majoria absoluta a l’hemicicle. Llavors es van aprovar 107 lleis, de les quals 81 van ser impulsades pel Govern. D’altra banda, en la VIII legislatura es van aprovar 97 lleis, 89 impulsades per l’executiu presidit per José Montilla i vuit pels grups de la cambra.

Rècord de decrets

A l’altre costat, l’executiu de Torra ha superat de llarg els decrets aprovats en les legislatures anteriors des del 2006, quan aquesta eina es va regular a l’Estatut. Amb un total de 67 -37 a partir del març, amb la crisi sanitària-, molts més que el nombre màxim de decrets aprovats en una legislatura fins ara: 19 en la X -la segona amb Artur Mas com a president de la Generalitat-. Durant el mandat anterior -dissolt via 155- se’n van aprovar un total de 13.

Aquesta també ha sigut la legislatura amb més debats monogràfics. Fins ara la tendència era celebrar-ne pocs -durant la IV i V legislatures només se’n van convocar sis a cada una, i en l’anterior només se’n va fer un, informa l’ACN-. El mandat amb més plens específics havia sigut el primer, la legislatura I, entre el 1980 i el 1984, amb un total de 12. Aquest cop Ciutadans ha estat al darrere de més de la meitat d’aquests plens. L’últim, sobre corrupció, va celebrar-se dilluns passat a instàncies del partit taronja. Entre els més destacats de la legislatura hi ha el debat específic sobre el covid-19 i el convocat per debatre la inhabilitació del president en exercici del seu càrrec, una situació mai vista.

L’excepcionalitat política ha anat acompanyada de l’excepcionalitat en la tasca institucional. El Govern tanca legislatura com a líder en decrets i un balanç reduït de lleis aprovades. La cambra, al seu torn, ha celebrat nombrosos debats específics i ha impulsat 20 lleis.