Les eleccions a Galícia i Euskadi: un doble examen en clau estatal

MadridMadrid seguirà amb atenció els resultats d’aquest diumenge. Qui més se la juga és Pablo Casado. Una caiguda estrepitosa a Euskadi, on ha apostat per un perfil de línia dura, s’interpretarà com una derrota de la seva estratègia. En canvi, una nova majoria absoluta a Galícia d’Alberto Núñez Feijóo-etern aspirant a dirigir el PP- es veurà com una victòria de l’ànima moderada dels populars. Pedro Sánchez ha plantejat el 12-J com un baròmetre a la gestió de la crisi sanitària. Mentrestant, Pablo Iglesias busca evitar una debacle autonòmica com la de l’any passat i Cs i Vox fer-se un forat als dos Parlaments.

PSOE

Sánchez posa a prova la gestió del coronavirus

Sánchez posa a prova la gestió del coronavirusPoques propostes en clau autonòmica ha fet el president espanyol, Pedro Sánchez, durant els mítings de suport als socialistes bascos i gallecs. Bàsicament s’ha dedicat a repassar la gestió de la pandèmia i desgranar quines han de ser les receptes, a parer seu, per sortir ara de la crisi social i econòmica. A la seu del carrer Ferraz de Madrid, les eleccions d’aquest diumenge no generen gaire entusiasme. A diferència de l’any passat, en què el PSOE va guanyar a escala global les cinc eleccions que es van fer -dues d’estatals, europees, autonòmiques i municipals-, avui com a molt Sánchez espera una millora dels resultats respecte als comicis del 2016.

A Euskadi l’objectiu és reeditar la coalició amb el PNB per mantenir quotes de poder. Sánchez ha mantingut una campanya de no agressió amb el lehendakari basc, Iñigo Urkullu, en un context en què els nacionalistes bascos s’han convertit en uns actors clau per a l’estabilitat del govern de coalició espanyol. La candidata dels socialistes, Idoia Mendia, ha descartat de ple l’opció de sumar un tripartit a Euskadi per foragitar el PNB del poder, una opció que ha alimentat en campanya sobretot Elkarrekin Podem. “Euskadi no està per experiments”, va dir en un míting a Vitòria dijous, fent valer que durant l’última legislatura han “allunyat” Urkullu de les “temptacions nacionalistes”.

A Galícia bona part dels ministres del PSOE s’hi han bolcat l’última setmana per intentar estendre les pors que no es podrà votar avui amb garanties pel brot a la comarca d’A Mariña (Lugo). Una baixa participació és, en part, l’única esperança per aconseguir que el candidat dels socialistes gallecs, Gonzalo Caballero, pugui sumar una alternativa al PP. No hi ha dubtes del front comú de l’esquerra, però socialistes i BNG rivalitzen de ple per ser la segona força. Veure’s sobrepassat pel ressorgiment de l’esquerra nacionalista gallega seria, en aquest cas, un cop per a Sánchez.

En plena campanya, el ministre de Sanitat, Salvador Illa, s’ha convertit en un important reclam, sobretot per als socialistes bascos, que han arribat a fer servir la seva imatge en l’espot de campanya al costat de Mendia i el president espanyol. Els resultats, en bona mesura, seran un baròmetre de la gestió de l’estat d’alarma.

PP

Casado mesura forces amb l’ànima moderada del partit

L’actual líder del PP és qui s’hi juga més en aquestes eleccions en clau estatal. Les dues ànimes del partit s’enfronten a les urnes. D’una banda, l’actual president gallec, Alberto Núñez Feijóo, el moderat per antonomàsia, que fins i tot ha esborrat les sigles del partit en els seus actes de campanya. De l’altra, l’estratègia de crispació de Pablo Casado dels últims mesos, amb una línia dura abonada pel discurs de la FAES de José María Aznar de la mà de la portaveu popular al Congrés, Cayetana Álvarez de Toledo.

Casado va decidir a principis d’any donar per amortitzat el llavors líder del PP a Euskadi, l’exministre Alfonso Alonso -un dels pocs homes que quedava viu al partit de l’època de Mariano Rajoy-, i recuperar com a candidat Carlos Iturgaiz -l’home que va aconseguir portar el PP a la major quota de poder al Parlament basc durant els anys d’Aznar, quan el camp de batalla era ETA-. Perseguint l’estratègia de la FAES de crear de nou un gran espai de dretes, va impulsar el projecte Espanya Suma amb Ciutadans, que avui s’examina a les urnes. Una derrota estrepitosa d’Iturgaiz, que podria passar de nou diputats a només tres o quatre segons alguns sondejos, s’interpretaria també com un fracàs de Casado.

Feijóo va negar-se en rodó a donar empara a Ciutadans quan el van sondejar des de Madrid. Si avui aconsegueix revalidar una quarta majoria absoluta i alhora evita que ni Vox ni Ciutadans irrompin al Parlament gallec, estarà enviant un missatge clar a l’estratègia del carrer Génova: centrar-se és el camí. En canvi, si l’extrema dreta aconsegueix per primer cop condicionar el PP a Galícia, Casado podrà demostrar la importància de tenir en compte el nou competidor. El president gallec no ha deixat de marcar perfil autònom durant la campanya. En canvi, el líder del PP a nivell estatal s’ha bolcat a tutelar la campanya d’Iturgaiz i ha acabat anant per lliure a Galícia, on l’expresident espanyol, Mariano Rajoy, no ha parat de defensar la importància de tenir un perfil moderat.

Tot i la línia dura inicial dibuixada al País Basc, Casado ha acabat optant per un perfil més suau en una campanya que ha convertit en un test la gestió de Sánchez. Els resultats dibuixaran, en part, el camí a seguir pels populars els pròxims mesos. Feijóo ja ha anunciat que aquesta serà la seva última legislatura a Galícia i mai ha tancat la porta a desembarcar a Madrid.

UNIDES PODEM

L’objectiu d’Iglesias: evitar una altra debacle autonòmica

El líder d’Unides Podem, Pablo Iglesias, té poques esperances dipositades en aquests comicis i ha invertit pocs esforços en la campanya, fins i tot ha assistit a menys mítings que Pedro Sánchez. Totes les travesses li donen pitjors resultats tant a Galícia com a Euskadi respecte a les eleccions del 2016 i l’únic objectiu que s’ha marcat és que la caiguda no sigui tan pronunciada com la de les autonòmiques de l’any passat, en què en comunitats com Castella-la Manxa van passar de ser socis de govern a no treure ni un sol escó.

Els ministres d’Unides Podem han alimentat tant a Galícia com a Euskadi la possibilitat de governar formant tripartits progressistes. D’una banda, amb els socialistes gallecs i el BNG i, de l’altra, amb els socialistes bascos i EH Bildu. Però Sánchez ja ha rebutjat de manera clara la segona possibilitat. S’ha visibilitzat així el xoc d’estratègies dels socis de coalició a Espanya.

CIUTADANS

La prova de foc al gir centrista d’Arrimadas tot i la suma amb el PP

La presidenta de Ciutadans, Inés Arrimadas, ha reaparegut per primer cop en aquesta campanya des que va ser mare a finals de maig. El seu objectiu és que el partit taronja es faci per primer cop un forat tant a Galícia com a Euskadi, les úniques comunitats on no té representació autonòmica.

Les eleccions d’avui es presenten com una prova de foc al gir centrista d’Arrimadas, tot i que l’aliança segellada amb el PP al gener a Euskadi l’hi ha posat difícil, obligant el partit a fer d’equilibrista en campanya. D’una banda, no ha pogut gairebé criticar Alberto Núñez Feijóo per formar part d’un partit amb qui alhora es presenta en coalició. De l’altra, s’ha trobat amb un candidat a Euskadi, Carlos Iturgaiz (PP), que s’allunya de la nova estratègia d’Arrimadas d’estendre la mà a Pedro Sánchez.

Si Ciutadans aconsegueix la fita d’obtenir un escó a Galícia ja serà una gran notícia per a Arrimadas. A Euskadi també ha hagut de fer cessions, fins al punt de defensar el concert basc, cavall de batalla de l’anterior líder del partit, Albert Rivera.

VOX

Abascal busca treure rèdits atiant la confrontació

Si les eleccions d’Andalusia del desembre del 2018 van suposar la carta de presentació de Vox i les autonòmiques de l’any passat la catapulta per ser decisius en els governs de coalició del PP i Cs, el 12-J es presenta per a Santiago Abascal com una oportunitat per trencar la unitat de la dreta a Galícia i exhibir múscul enfront de l’ànima moderada del PP, a qui el líder ultra titlla de “ derechita cobarde ”. A Euskadi no compta treure ni un escó, però Abascal ha convertit la campanya en una plataforma per treure rèdits a la resta de l’Estat atiant la confrontació.

Una clara mostra ha sigut que Abascal va decidir acudir a l’acte de tancament de campanya al País Basc i no pas a Galícia. L’extrema dreta ha basat la campanya en denunciar presumptes atacs de grups radicals en els seus mítings. Però no ha fet cap proposta en clau local i l’anunci estrella ha sigut la creació d’un sindicat.