Vox convoca d'urgència la direcció aquest dijous per decidir si trenca els governs autonòmics amb el PP

MadridDesprés de les amenaces de Vox de trencar les coalicions i de les declaracions de l'última setmana en què dirigents del PP apujaven el to contra la immigració il·legal, no estava clar que els populars acabessin acceptant el repartiment –limitat– de menors migrants que ha plantejat el govern espanyol a la conferència sectorial celebrada aquest dimecres a la tarda a Tenerife. Les comunitats governades pel PP han fet el que ja havia avançat Alberto Núñez Feijóo al matí en declaracions al País Basc i han avalat el repartiment de 400 menors entre les comunitats autònomes. La reacció del partit d'extrema dreta no s'ha fet esperar. En un comunicat enviat just després de la votació, la formació de Santiago Abascal ha culpat el líder dels populars d'haver "trencat els governs de coalició PP-Vox" i ha anunciat la convocatòria d'urgència aquest dijous a la tarda d'una reunió de la seva executiva per "acordar els pròxims passos".

El PP ha votat a favor del repartiment de menors –Catalunya s'ha abstingut–, tot i les advertències que havia reiterat Vox. Va començar dilluns el líder del partit, Santiago Abascal; ho va repetir l'endemà la seva portaveu parlamentària, Pepa Millán, i ho ha tornat a verbalitzar el vicepresident de la Junta de Castella i Lleó, Juan García-Gallardo, aquest dimecres. Tots han advertit els populars que trencarien els cinc governs autonòmics de coalició amb el PP si acceptaven el repartiment de menors migrants. García-Gallardo ha assegurat que Vox és un partit "seriós" que actuarà "en conseqüència", però caldrà veure si la formació presidida per Abascal porta fins al final el seu advertiment després de valorar-ho aquest dijous. Vox havia apel·lat sense èxit als presidents autonòmics del PP, a qui havia animat a desafiar el posicionament de Génova per preservar els seus governs.

"No sé què farà Vox. Amb nosaltres no s'ha posat en contacte. Estem complint taxativament els compromisos d'un partit d'estat", ha dit Feijóo abans de la reunió, en unes declaracions en què ha recordat al partit d'extrema dreta que a les autonomies on governen plegats ja tenen uns 1.800 menors migrants en acollida. "No es pot amenaçar ningú per complir amb el seu deure", ha argumentat. També han tret ferro de les amenaces de Vox el president de Castella i Lleó, Alfonso Fernández Mañueco, i el valencià, Carlos Mazón, que han defensat "l'estabilitat" dels seus executius amb l'extrema dreta.

Repartiment de 347 menors

El repartiment que ha acceptat el PP és un acord voluntari que subscriuen cada any des del 2022 per alleugerir la càrrega de regions que limiten amb el nord d'Àfrica, com les Illes Canàries i Ceuta. Fa un mes les mateixes autonomies del PP que ara han dit que sí ho havien bloquejat en una reunió del mateix òrgan. El Govern s'ha abstingut perquè creu que no s'ajusta a la realitat catalana, amb prop de 7.000 joves migrants sols en el sistema d'acollida. El fet és que un any més Catalunya és a qui s'ha assignat una xifra més elevada en el repartiment voluntari i anual de menors migrants. Dels 400, 53 es queden a Canàries i Ceuta. Per tant, la resta d'autonomies es responsabilitzaran de 347. D'aquests, 31 s'han assignat a Catalunya. La segueixen Andalusia, Extremadura i Madrid amb 30, Cantàbria (29), Galícia (26), Astúries (24), el País Valencià (23), Castella i Lleó (21), l'Aragó i Castella-la Manxa (20), el País Basc (18), Múrcia (16), Navarra (15), les Illes Balears (10) i La Rioja (4).

La ministra de Joventut i Infantesa, Sira Rego, que ha presidit la reunió, ha insistit que cal buscar una fórmula que no faci dependre el repartiment de la voluntarietat, perquè no s'està complint amb el que es pacta. L'any passat, dels 373 trasllats que es van acordar a la Península, només se'n van fer 62 (30 a Andalusia, 16 a l'Aragó i 16 a Astúries). "Si accepten que es puguin distribuir 400 menors, no entenem per què no es manifesten clarament a favor d'una modificació legislativa que resolgui definitivament la situació de les comunitats tensionades", ha afegit el ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, que ha pressionat el PP en declaracions posteriors a la trobada perquè vagi més enllà.

Reformar la llei d'estrangeria

Ara bé, la "solidaritat" del PP de què ha fet bandera el seu líder no resol la situació límit que pateixen les Canàries, que tenen uns 6.000 menors migrants en acollida, una xifra que supera amb escreix la capacitat de les illes, que és de 2.000 places. La proposta del govern espanyol, pactada amb el canari –presidit per Coalició Canària amb la participació del PP– és reformar la llei d'estrangeria per convertir en obligatori i automàtic el repartiment quan un territori vegi superat el 150% de la seva capacitat d'acollida. Feijóo ha rebutjat comprometre's amb aquesta via plantejada per resoldre la saturació a les Canàries i ha instat el govern espanyol a ser qui es responsabilitzi de l'acollida quan les autonomies superin la capacitat de les seves instal·lacions. El líder popular ha culpat de la situació Pedro Sánchez per "l'absència absoluta de política migratòria" del seu executiu.

No només el PP recela de la via que planteja el govern espanyol i que Vox censura. Tampoc convenç la Generalitat, que reclama que es tingui en compte l'esforç que ja fa Catalunya. Pel que fa a la llei d'estrangeria, el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, ha plantejat que en la reforma es valori la sobreocupació que també pateixen altres territoris i que, per establir un criteri de repartiment, es tinguin en compte el temps d'estada i els recursos disponibles en el sistema perquè sigui "just i equilibrat". Campuzano també ha demanat que el finançament l'aporti l'Estat. D'altra banda, Junts s'oposa a qualsevol reforma que no deixi fora Catalunya del repartiment i ja ha avançat el seu no quan el text arribi al Congrés, que aboca l'executiu de Sánchez als braços del PP. La portaveu dels juntaires al Congrés, Míriam Nogueras, ha advertit ERC que "no pot defensar els interessos del PSOE" davant del que veu un "abús" reiterat davant del qual cal "plantar-se". "Volem decidir a Catalunya", ha dit.