Política18/06/2016

Les renúncies dificulten la tria d’una direcció de consens

Arrufat lidera les converses per renovar la cúpula

L.v.
i L.v.

BarcelonaDe l’assemblea d’Esparreguera, el 22 de maig passat, en va sortir un titular clar: la CUP va aprovar “deslliurar-se” de l’acord amb Junts pel Sí. Aquell dia, un membre del secretariat avisava que, en realitat, el que portaria “més conseqüències” per al partit serien les dues grans decisions que les bases havien aprovat en clau interna: l’elecció del secretariat a través de candidatures conjuntes i amb vot telemàtic i la decisió de mantenir el poder del grup d’acció parlamentària, en què s’emmarquen les organitzacions afins a la CUP, la majoria contràries a l’acord amb Junts pel Sí. L’objectiu que persegueix la formació amb el nou mètode per triar l’executiva -11 de les 15 persones s’escolliran mitjançant equips consensuats-és clar: deixar enrere la polarització evident al secretariat, dividit per la meitat, i bastir una direcció que, si bé ha de representar les diferents sensibilitats, també haurà de garantir la cohesió interna. L’exdiputat i ara alliberat del partit Quim Arrufat lidera l’operació i, segons diverses fonts, ja ha tingut contacte amb alguns càrrecs municipals i persones “transversals” de la CUP per confegir una primera llista de noms. Ara bé, les renúncies de sis membres de l’actual secretariat dificultaran trobar aquest consens, segons admeten veus de diferents sectors de la CUP.

Inscriu-te a la newsletter El pacte entre Mazón i Feijóo per no enfonsar el PPUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

La dimissió en bloc de la meitat del secretariat no va agafar per sorpresa la resta de la cúpula cupaire. El sector contrari a l’acord amb Junts pel Sí critica “l’escenificació” dels dimissionaris, que han fet del tot evident la crisi interna. “Han dinamitat els pocs ponts de confiança que quedaven”, afirmava ahir un destacat càrrec local. “La recerca del consens queda tocada, és evident”, sostenien des de la cúpula.

Cargando
No hay anuncios

Els diputats, molestos

Veus vinculades a Poble Lliure admetien també que les dimissions comportaran “molts retrets” interns i “separaran més encara” els dos pols de la CUP. Si bé és veritat que la majoria de militants no formen part de Poble Lliure ni d’Endavant, aquestes organitzacions representen les dues posicions dins la CUP sobre estratègia institucional i independentista. Les dimissions podrien ser considerades com una escissió, però fonts dels dos sectors neguen per ara aquesta possibilitat i, de fet, fan una crida perquè la tria del nou secretariat -la idea és concretar-lo abans de l’agost- s’interpreti com una oportunitat per “recomençar” les relacions.

Cargando
No hay anuncios

Albert Botran és l’únic diputat de la CUP que milita a Poble Lliure, tot i que hi ha altres membres del grup parlamentari que, si bé no formen part de l’organització, haurien investit Artur Mas i retirat l’esmena a la totalitat als pressupostos. En tot cas, fonts properes als diputats afirmaven ahir que les dimissions no han agradat als electes. Els deu representants al Parlament voten en funció del que els dicta l’assemblea o el consell polític, de manera que encara que a vegades no combreguin amb la decisió presa, la defensen per lleialtat a la militància. Alguns diputats consideren que les renúncies “perjudiquen” la imatge de la CUP i la tornen més “fràgil” en un moment en què cada gest és examinat amb lupa per l’opinió pública.

El sector contrari a l’acord amb Junts pel Sí, liderat per Endavant -n’és membre Anna Gabriel- retreia ahir que qui més ha celebrat les dimissions no han sigut les bases de la CUP sinó l’unionisme i els rivals polítics. Els pròxims dies seran claus per veure quina sortida política troba la formació per superar una crisi que ara ja és oficial.