La renúncia de Turull deixa via lliure a la renovació

BarcelonaEl president del grup parlamentari de Junts pel Sí, Jordi Turull, va fer públic ahir al migdia que renunciava a ser candidat a coordinador general del nou Partit Demòcrata de Catalunya (PDC). Era l’última baula d’una cadena d’esdeveniments que arrenca dimecres passat -quan Artur Mas anuncia un tàndem presidencial amb Neus Munté per liderar les noves sigles-, continua divendres amb el rebuig de la militància als dos noms proposats per la direcció -MésCatalunya i Catalans Convergents- i que inclou, entremig, sacsejades en el tauler d’equilibris interns i moviments al més alt nivell. El resultat de tot plegat és que Turull decideix fer un pas enrere i, d’aquesta manera, deixa via lliure als sectors renovadors encapçalats per Marta Pascal i David Bonvehí, que probablement es batran amb una altra candidatura -ja sigui promoguda per Germà Gordó o bé per Reagrupament- a les primàries del 23 de juliol.

“La millor contribució que puc fer és aquest pas”, va considerar Turull, que va comparèixer acompanyat dels diputats Lluís Guinó i Anna Figueras. “Aquest partit ha de començar molt fort des del minut zero i això requereix generositat de tothom”, va ampliar el dirigent nacionalista. El contingut de la seva intervenció el coneixien els presidents Carles Puigdemont i Artur Mas, que al llarg dels últims dies “havien creat les condicions perquè decidís no presentar-se”, segons assenyala un alt dirigent consultat. No és cap secret que Puigdemont avalava en privat un gest renovador que fes “creïble” el procés de refundació de Convergència.

Un camí que ve de lluny

Segons membres de la cúpula consultats per l’ARA, els moviments de Turull per accedir a la secretaria general de Convergència van començar “fa aproximadament un any”. “Segurament va començar abans d’hora”, asseguren veus nacionalistes. Un dels primers moviments que va dur a terme va ser contactar amb Miquel Buch, alcalde de Premià de Mar, president de l’Associació Catalana de Municipis i un dels caps visibles del corrent Moment Zero, que agrupa quadres joves ben connectats amb Palau. Buch havia de ser secretari d’organització de la candidatura, i ara ni tan sols formarà part de la direcció, segons van confirmar ahir fonts del seu entorn.

“També fa un pas enrere”, asseguraven aquestes veus. Aquesta confluència de Turull i Buch es va ampliar posteriorment amb Neus Munté, consellera de la Presidència i aspirant a vicepresidenta del PDC al costat de Mas. “L’impuls renovador del congrés esberla els plans”, sosté un dirigent consultat. L’opció de Turull era ben vista per Munté, Francesc Homs -cap de files a Madrid i molt pròxim a Mas- i membres de l’aparell com Francesc Sànchez. Els tres van glossar ahir a Twitter les seves virtuts i la “generositat” del seu pas enrere.

La cruesa dels últims dies, en què els renovadors amenaçaven amb una candidatura alternativa en cas que el president del grup parlamentari no fes cap renúncia -alguns sectors el situaven com a “massa pròxim” a Oriol Pujol, fins i tot després que l’exsecretari general deixés els càrrecs-, va fer-se evident en el discurs de Turull. “Hi ha gent que amb l’excusa de la renovació poden engegar dinàmiques de la política més antiga i més vella. Tinc la consciència tranquil·la [...] i no he fet cap jugada estranya per tombar l’altre o desprestigiar-lo”, va considerar. El dirigent nacionalista podria optar a la presidència del consell nacional, que es tria també per primàries.

“Ferides” al congrés

“Una de les conseqüències que deixa el congrés és que provoca ferides als de dalt de tot, incloent-hi Mas”, assegura un alt dirigent consultat. La seva aposta de tàndem va generar malestar a les bases, i el debat del nom va acabar d’encendre el conclave fundacional. Finalment, l’expresident de la Generalitat ha optat per “posar les condicions” per a una llista de renovació a la qual es poden sumar sectors com Generació Llibertat o bé els liberals, que estarien representats per Marc Guerrero.

Pascal i Bonvehí tancaven ahir a última hora els dotze noms de la candidatura, dins dels quals tenen opcions d’aparèixer-hi alcaldes com Marc Castells (Igualada) i Mercè Conesa (Sant Cugat del Vallès), així com també Mayte Rivero, presidenta del congrés fundacional. El règim d’incompatibilitats fa que no hi puguin ser consellers -Santi Vila havia donat suport en privat a Pascal i es perfilava com a responsable de formació- ni altres membres del Govern -Elsa Artadi, directora general de coordinació interdeparamental, havia sonat amb força-, així com també alcaldes que són diputats. “Hauran de combinar experiència i joventut, i les incompatibilitats els ho posen una mica més difícil”, assegura una font de la cúpula. Un cop triats els noms, omplir l’estructura i plantar batalla ideològica seran les prioritats.

La discreció és, segurament, un dels principals trets distintius del caràcter -personal i polític- de David Bonvehí (Fonollosa, 1979). “És d’aquells als quals costa accedir-hi, si ets periodista”, comentava fa uns dies un company del grup parlamentari que el coneix bé. Quan Carles Puigdemont era diputat, Bonvehí era un dels habituals al seu costat, ja fos dinant o fent passadissos. Han mantingut la relació des que Puigdemont va accedir a la presidència de la Generalitat, potser perquè van compartir bona part de les hores -ja fos presencialment o bé a través del mòbil- en les quals el dirigent nacionalista es va enfrontar als moments més importants de la seva carrera política. Albert Batet, alcalde de Valls, i Lluís Guinó, de Besalú, són dos dels principals companys de Bonvehí al grup parlamentari. Era un dels noms que, des de sectors renovadors, sempre apareixien en boca de dirigents nacionalistes quan es dissenyava la futura executiva del PDC.

Llicenciat en dret a la UAB i pròxim al món municipal -va ser alcalde de Fonollosa entre el 2004 i el 2007-, el diputat de JxSí es postula com a coordinador d’organització. “En termes clàssics, farà de secretari d’organització”, assegura una font consultada. Això vol dir que haurà d’encarregar-se de la coordinació institucional, de cuidar el trànsit territorial entre CDC i les noves sigles, i de la sempre complicada tasca d’elaborar les llistes electorals. Una peça clau en l’engranatge de l’aparell del partit, que amb la seva entrada viurà un canvi profund respecte a l’última -i convulsa- etapa de CDC.

Eficiència

Dirigents consultats asseguren que la comarca on el partit funciona millor és el Bages -la seva-, i esperen que això es traslladi a l’estructura nacional. Els presidents territorials es decidiran al setembre, tot i que sectors del partit volien solucionar-ho al juliol.

“Ve del món privat”, destacava un alt dirigent, sobre la seva trajectòria com a advocat especialitzat en cooperatives. “I representa una història de superació”, assegurava una altra veu , en referència a l’accident que el va deixar en cadira de rodes. El seu camí polític el durà a primera fila en cas que els associats el triïn.