Renovar-se amb Puigdemont, Junqueras i Trapero

BarcelonaAnem camí del setè any des del punt d'inflexió que va significar la tardor del 2017. Llavors Carles Puigdemont presidia la Generalitat i liderava el seu espai polític malgrat no tenir cap càrrec executiu al PDECat (va fundar Junts poques setmanes després des de l'exili), Oriol Junqueras era al capdavant d'ERC i a Josep Lluís Trapero encara no se l'havia apartat de la direcció dels Mossos d'Esquadra. Entre el 27 i el 28 d'octubre tots tres van ser destituïts pel govern espanyol un cop aplicat l'article 155. Avui tots tres tornen a estar a la primera línia i, tot i l'aparent contradicció, es presenten com una via renovadora.

Puigdemont va deixar la presidència de Junts el juny del 2022, cedint el testimoni a Laura Borràs. De fet, havia anat flirtejant amb la possibilitat de dedicar-se pràcticament en exclusiva al Consell de la República i deixar de fer vida de partit. Tot això canvia amb l'amnistia, que li ofereix l'oportunitat de tornar-se a presentar com un candidat efectiu a la presidència del Govern. Junts li implora que sigui el candidat i ell agafa el compromís amb una clàusula de sortida: arriba a verbalitzar que deixarà la política si els catalans no li fan prou confiança i no pot tornar al Palau de la Generalitat. Encara podria arribar a materialitzar-se aquest escenari, però cada cop hi ha més veus dins de Junts que confien que Puigdemont assumeixi el repte de tornar a presidir el partit i també l'oposició a Salvador Illa. Internament, s'entén que, amb un govern socialista, l'independentisme ha entrat en una nova etapa i que és Puigdemont qui l'ha de liderar.

El cas de Junqueras és un pèl diferent perquè les desfetes electorals d'ERC han comportat que les crítiques internes a la seva gestió s'hagin fet públiques, una situació que el va fer dimitir al juny, amb la intenció de recuperar el poder a partir del congrés previst per al novembre. Segur que no serà de la mà de Marta Rovira, que ha reclamat un canvi de lideratge al partit. Tot i haver presidit ERC durant 13 anys, Junqueras assegura que en fa uns quants que no pren les decisions i es presenta, davant la sorpresa dels que reclamen una “transició tranquil·la”, com un element per renovar el partit.

De policia a polític

Trapero sí que ha canviat les seves funcions, de policia a polític, però set anys després també torna com a renovador del cos de Mossos d'Esquadra. La nova consellera d'Interior, Núria Parlon, no es va cansar de repetir que amb Trapero de director general i Miquel Esquius de comissari en cap, s'iniciava, altre cop, una “nova etapa”. Tots dos han dirigit el cos en els últims anys (Trapero del 2020 al 2021 i abans del 2013 al 2017 i Esquius entre el 2018 i el 2019). L'experiència i el carisma de Trapero, Junqueras i Puigdemont són qualitats molt cobejades, però tots tres estan identificats amb una època molt concreta de la història recent del país i tindran deures d'entrada: demostrar que en un context molt diferent continuen sent necessaris.

Els detalls de la setmana

Salvador Illa ha deixat enrere el govern a l'ombra que va impulsar com a cap de l'oposició i ja treballa des del Palau de la Generalitat amb el seu consell executiu al complet. Aquest cap de setmana s'ha emportat els consellers al monestir de Poblet, com acostumava a fer de tant en tant amb el govern alternatiu. Potser per aquest record encara ben viu, en un dia de sol, divendres van decidir fer-se la foto a l'ombra.

Laura Borràs es va fer coneguda per la seva implicació en el moviment independentista a partir de l'1-O i ella mateixa es va reivindicar en un llibre com a “filla de l'1 d'Octubre”. Ara, a la Generalitat hi ha una altra filla de l'1 d'octubre, però en el seu cas el sentit de la frase és literal: la consellera d'Educació, Esther Niubó, va néixer l'1 d'octubre del 1980. Aquest cap de setmana l'ha entrevistada l'ARA.