Renovació total de cares a Euskadi: Otegi no serà el candidat d'EH Bildu

MadridArnaldo Otegi encapçalava fa dos caps de setmana a Bilbao la manifestació d'homenatge a Josu i Santi, exmembres d'Herri Batasuna assassinats pels GAL i l'extrema dreta el 1984 i 1989, que va aplegar fins a 30.000 persones. Una demostració de múscul d'EH Bildu i de qui podia estar cridat a ser el seu candidat a lehendakari. Però Otegi ha anunciat aquest dilluns a la mesa política de la coalició independentista que no aspirarà a la presidència d'Euskadi. Amb aquest pas al costat, es completa una renovació gairebé total de cares a la política basca a les eleccions de la primavera de l'any que ve, després que el PNB hagi apartat Íñigo Urkullu i el PSE i el PP també hagin optat per nous perfils.

Otegi ja no va ser candidat el 2020 perquè la justícia va dictaminar que encara estava inhabilitat. Ara hi havia una finestra oberta per repetir, tal com havia fet el 1998 i 2001, aquella vegada com a representant d'Herri Batasuna, abans de la il·legalització. Però fa un any aproximadament que va decidir que no tornaria a les institucions. "Fa molt temps que tinc presa aquesta decisió. Ha sigut reflexionada i no l'he pres sol", ha explicat en roda de premsa. "Hi ha una nova generació que vol fer les coses de manera diferent i que representa els nous valors de la societat basca", ha afegit Otegi. El seu diagnòstic és que cal prendre decisions "quan s'està bé" i ara EH Bildu està en un bon moment, beneficiant-se d'un "canvi de cicle polític" a Euskadi en termes electorals i situant-se com a "alternativa", ha dit. En les últimes eleccions al Congrés al juliol, el PNB només va superar els abertzales per 9.000 vots i les enquestes situen les dues formacions frec a frec de cara a les basques.

Líder del partit

Otegi no es veu al Parlament basc i difícilment aconseguiria la presidència. "Si em pregunten si faré lehendakari un candidat d'EH Bildu, li diré que no, si conformaré govern amb EH Bildu li diré que no", ha subratllat el candidat dels socialistes bascos, Eneko Andueza, en un esmorzar informatiu a Madrid. En canvi, Otegi sí que vol continuar com a coordinador general d'EH Bildu. Ja es va postular fa uns dies en aquest sentit i creu que pot continuar "aportant" en el debat que ha augurat que s'obrirà en els pròxims mesos i anys en clau estatal. "Tocarà parlar molt, ser prudent, filar prim, construir grans acords entre diferents... i en aquest espai és on podré aportar els pròxims anys el millor de mi mateix", ha anotat.

A l'espera de quina serà l'aposta de Bildu –es comunicarà al llarg de desembre i no s'espera que repeteixi Maddalen Iriarte–, el PNB formalitza aquest dilluns en una reunió de l'executiva la tria d'Imanol Pradales, amb l'objectiu de rejovenir la formació sense deixar de banda un perfil polític i de gestió. Aquest diumenge van coincidir a Sukarrieta (Biscaia) Urkullu i el seu successor en un acte d'homenatge al fundador del PNB, Sabino Arana, i l'encara lehendakari li va desitjar "el millor" i li va oferir la seva ajuda. Pradales deia que era un "honor" que l'Euskadi Buru Butzar (EBB) –l'executiva del PNB– el proposés i que espera l'aval de la militància. El canvi de testimoni no ha estat així de pacífic i el president del partit, Andoni Ortuzar, lamentava que divendres s'hagués filtrat al diari El Correo que la formació havia decidit prescindir d'Urkullu i va demanar "unitat".

Els dos partits de l'òrbita sobiranista són els que en principi es juguen la primera plaça en uns comicis per als quals encara no hi ha data. L'any 2020 van ser el 12 de juliol i caldrà veure quin paper juga el fet que també hi hagi eleccions europees el 9 de juny de 2024. Des de 2009, Euskadi i Galícia han votat alhora, però el president gallec, Alfonso Rueda, sospesa avançar-les. Per la seva banda, Urkullu no ha avançat intencions. El que és segur és que no tindrà un quart mandat i que les pròximes eleccions basques estaran marcades pel canvi de lideratges: el secretari general del PSE, Eneko Andueza, relleva Idoia Mendia –vicelehendakari al govern de coalició amb el PNB– i Javier de Andrés, de perfil autonomista, enterra la segona etapa de Carlos Iturgaiz al capdavant del PP. Un dels escenaris és que el PNB necessiti el PSE i el PP per continuar governant. D'altra banda, no està clara tampoc la continuïtat de Miren Gorrotxategi a Podem, atès que aquesta vegada pot entrar en joc Sumar.