Tanmateix, la renovació encara no arriba. La Moncloa ha fet un primer pas nomenant l'exministre de Justícia Juan Carlos Campo i la catedràtica de dret constitucional per la Universitat de Barcelona Laura Díez i ha posat pressió al Consell General del Poder Judicial perquè, d'una vegada per totes, nomeni els seus dos candidats. Ara bé, els blocs conservador i progressista continuen enrocats: els vocals proposats pel PP rebutgen José Manuel Bandrés –el consideren molt afí al govern espanyol– i demanen consensuar els dos noms, mentre que els impulsats pel PSOE són partidaris d'acceptar d'entrada el candidat de cadascú. Els conservadors encara no han fet saber quin serà el seu. Si no hi ha cap sorpresa, el més probable és que en el ple del 22 de desembre cap aspirant aconsegueixi els 11 vots necessaris a causa de la manca d'acord entre els dos grups.
La renovació del TC condicionarà sentències sobre debats clau
La llei de l'avortament, la de l'eutanàsia o la reforma legal que desposseeix de funcions el CGPJ, a l'espera del canvi de majories al tribunal
MadridLa falta de renovació del Tribunal Constitucional (TC) està encallant la resolució de recursos de rellevància. El president, Pedro González-Trevijano, que és qui té la competència d'establir l'ordre del dia i que és un dels magistrats que el govern espanyol ja ha decidit rellevar, ha optat per aparcar tota matèria sensible fins que entrin els quatre nous membres, que alteraran l'actual composició del tribunal fins al punt que es passarà de la majoria conservadora actual –sis a cinc– a una proporció de set progressistes i quatre conservadors –que seran cinc quan el Senat reemplaci Alfredo Montoya, que va deixar el càrrec per motius de salut–. Quan arribi aquest gir, pot condicionar sentències sobre debats clau que ara continuen guardats al calaix.
Llei de l'avortament
Fa 12 anys que està pendent de resoldre's el recurs del PP a la llei de Zapatero
Hi ha un cas excepcional que és el del recurs del PP l'any 2010 contra la llei de l'avortament del govern de José Luis Rodríguez Zapatero. La també coneguda com a "llei de terminis" avalava la interrupció de l'embaràs a les dones de 16 i 17 anys sense consentiment dels pares, cosa que Mariano Rajoy va revertir amb la majoria absoluta del PP entre 2011 i 2015 i que ara el ministeri d'Irene Montero torna a instaurar. Els conservadors van tenir l'oportunitat de reformar altres qüestions que van recórrer al TC, com les condicions per avortar abans de les 14 setmanes i entre les 14 i les 22. La impugnació del PP encara no s'ha abordat per la divisió que hi ha hagut al tribunal els últims anys, i ja serà una nova composició de majoria progressista qui obri el meló.
Llei d'eutanàsia
El PP va impugnar una norma que posava remei a una demanda social
En la lògica pro vida de la dreta, el PP també va posar sobre la taula del TC la llei d'eutanàsia aprovada l'any passat, temps després d'una demanda social que posés remei al patiment de moltes famílies. El ponent designat és el magistrat Cándido Conde-Pumpido, considerat progressista i un dels noms amb més opcions per esdevenir president del tribunal de garanties quan surti González-Trevijano.
El català a l'escola
El TC té sobre la taula la llei Celaá i la que esquiva la imposició del 25% de castellà
Quan Pablo Casado era encara president del PP, va portar al TC la Lomloe, més coneguda com a llei Celaá. La principal denúncia del partit conservador era que la nova norma educativa atemptava contra l'escola concertada i la llibertat de les famílies a triar l'escolarització dels fills. També es queixava que posés límits a l'educació especial per a les persones amb discapacitats i, a més, hi havia una derivada sobre el català. PSOE, Unides Podem i ERC van presentar un acord en què presumien d'haver blindat el català a l'escola, per bé que la Generalitat i el Parlament han hagut de tirar endavant diverses iniciatives per esquivar la imposició del 25% de castellà per part de la justícia. Precisament, el Tribunal Superior de Justícia va elevar al TC aquesta normativa i es va admetre a tràmit aquest octubre.
Llei Rhodes
La no-prescripció dels delictes contra menors fins que la víctima tingui 35 anys, en mans d'un magistrat conservador
La llei de protecció de la infància i l'adolescència –també anomenada llei Rhodes– va sortir amb un ampli consens del Congrés. Només Vox va votar-hi en contra i la va recórrer al Tribunal Constitucional. Entre les mesures més destacades, la norma confeccionada pel ministeri que comandava Pablo Iglesias primer i Ione Belarra després ampliava fins que la víctima fes 35 anys l'inici de la prescripció dels delictes sexuals comesos contra menors. L'extrema dreta va impugnar la llei, entre altres coses, perquè obliga a proporcionar una "educació afectiva i sexual" a menors i adolescents en diverses etapes escolars. El recurs denunciava que la norma anava en contra del dret dels pares que els seus fills rebin una educació moral i religiosa d'acord amb les seves pròpies conviccions.
L'escó d'Alberto Rodríguez
El TC continua bloquejant la retirada de l'acta de l'exdiputat canari d'Unides Podem
El TC va camí de no donar sentit al recurs d'Alberto Rodríguez contra la retirada de l'escó per part de Meritxell Batet com a conseqüència d'una sentència del Tribunal Suprem per uns disturbis de l'any 2014. La presidenta del Congrés va desposseir-lo de l'acta de diputat i Unides Podem no l'ha substituït, però si el tribunal de garanties no actua amb celeritat, la fi de la legislatura s'acosta. I això que el primer que cal resoldre són les mesures cautelars perquè se li retorni l'escó, i la Fiscalia dona la raó al polític canari. Rodríguez va impugnar tant la sentència del Suprem com la retirada de l'acta de diputat: el magistrat ponent del fons de l'assumpte és Santiago Martínez-Vares, un dels magistrats amb el mandat caducat i que ha de ser rellevat al CGPJ, i la de les mesures cautelars és María Luisa Balaguer.
Acatament de la Constitució
El tribunal s'obre a revisar la seva doctrina sobre la promesa del càrrec a les Corts
PP i Vox van impugnar la fórmula que particularment els independentistes van emprar per assumir el càrrec de diputats i senadors a les Corts espanyoles. El TC ja havia acceptat que s'utilitzessin preàmbuls i afegits a l'hora de dir que es prometia la Constitució, però amb l'admissió a tràmit dels recursos aquesta legislatura obria la porta a revisar la seva doctrina. Fa un any i mig que estan sobre la taula i encara no s'han resolt, així com els que es van presentar en relació a la legislatura fallida sorgida de les eleccions del 28 d'abril del 2019, en la qual van ser escollits alguns dels exlíders del Procés que estaven sent jutjats pel Tribunal Suprem.
Reforma de la LOPJ
En estudi la despossessió de funcions del CGPJ
Una altra carpeta important al TC és la reforma legal que va desposseir el CGPJ de les seves atribucions mentre tingués el mandat caducat. Una norma que impedeix que es puguin fer nomenaments exceptuant els del mateix TC. Aquesta és una iniciativa que no agrada a la majoria de vocals de l'òrgan de govern dels jutges, tot i que han estat els conservadors els que amb més insistència han reclamat revertir-ho veient que el govern espanyol i el PP no han arribat a un acord per renovar el CGPJ. Les ponències al TC, però, estan aturades a l'espera que es renovi el tribunal de garanties. Juan Antonio Xiol ha de resoldre un dels recursos i és, precisament, un dels magistrats que té el mandat caducat i ha de ser substituït pel CGPJ.
