La renovació del Consell de Garanties Estatutàries, encallada
L’oposició acusa els independentistes de voler acaparar l’ens
BarcelonaEls partits arrosseguen una pedra a la sabata des de l’inici de la legislatura: la renovació del Consell de Garanties Estatutàries (CGE), l’òrgan que revisa l’adaptació de les lleis a l’Estatut i la Constitució amb dictàmens no vinculants. Està format per nou juristes que es renoven per terços, i des del novembre del 2015 el mandat de dos dels seus membres nomenats pel Parlament -el president, Joan Egea, proposat per l’antiga CiU, i el conseller Carles Jaume pel PP- està caducat, i el lloc d’Eliseo Aja, designat pel govern de José Montilla, també està pendent de renovar. La correlació de forces que pot quedar després de la substitució d’aquests membres és el punt que encalla la substitució de l’ens.
Seguint el criteri de les majories actuals al Parlament, dels dos candidats que ha de nomenar la cambra un correspon a Junts pel Sí (JxSí) i l’altre a Ciutadans (C’s). Es necessita una majoria de tres cinquenes parts per escollir els nous membres, que es podria assolir amb una aliança entre el partit taronja i la coalició independentista però els grups prefereixen buscar el consens amb la resta de la cambra. D’altra banda, al Govern li correspon designar el substitut d’Aja d’acord amb el món local.
Diverses fonts parlamentàries demanen tenir en compte la correlació de forces final abans de prendre una decisió. Un dels consultats assenyala que si la renovació segueix aquesta línia l’òrgan estarà format per sis membres proposats pels independentistes i tres per l’oposició, que serien Marc Carrillo, avalat per ICV; Pere Jover, pel govern de Montilla, i el que acabi posant sobre la taula C’s. “No representaria la composició del Parlament”, afirma un consultat.
Segons ha pogut saber l’ARA, la formació taronja proposaria la catedràtica de dret constitucional Teresa Freixes i la coalició independentista l’exlletrat del Parlament Joan Vintró, candidats ben vistos per la resta de partits més enllà del debat sobre el pes de cada sector.
La voluntat de Junts pel Sí era escollir els nous membres en l’últim ple del juliol -on també es va nomenar el nou cap de l’Oficina Antifrau i els membres de la comissió de control de les consultes no referendàries-, però el rebuig de l’oposició, sobretot del PP, va portar els grups polítics a ajornar la decisió i donar-se més temps. Preveuen negociar fins a la tardor per votar-ho en el primer ple després de la qüestió de confiança. Fonts populars acusen els independentistes de voler controlar l’organisme, cosa que neguen des de JxSí. Fonts del partit atribueixen l’oposició del PP al fet que ja no podran proposar un candidat perquè tenen onze diputats.
Tal com la mesa del Parlament ha estat en el punt de mira del Tribunal Constitucional per les iniciatives independentistes, en l’últim tram del procés el CGE pot ser clau per validar les lleis de desconnexió que estan en tràmit a la cambra. Si bé és cert que les decisions del CGE no són vinculants, tenen un pes polític important. Quan es va aprovar la llei de consultes no referendàries el CGE va validar-la per 5 vots a favor i 4 en contra. Carrillo, Jaume, Aja i Jover van discrepar de la majoria assenyalant la inconstitucionalitat de la llei. Aquestes majories, però, no s’han repetit en totes les ocasions, ja que l’any passat el CGE va tombar per unanimitat les esmenes a la llei d’acompanyament dels pressupostos de creació de les estructures d’estat. CiU i ERC van modificar els punts qüestionats.
Tenir en compte la paritat
Un altre dels punts que s’han de considerar és la paritat, ja que ara no hi ha cap dona que formi part d’aquest organisme. Fonts parlamentàries apunten que aquesta qüestió s’ha de tenir en compte en l’elecció dels nous membres per part del Govern i també si finalment l’exdirigent d’ERC Joan Ridao, que prepara les oposicions per ser lletrat al Parlament, abandona el CGE per incompatibilitat.
