La renovació d’un centenar de càrrecs haurà d’esperar

BarcelonaEl 31 de desembre del 2018 l’ARA obria la seva secció de Política amb el titular següent: El bloqueig al Parlament manté sense renovar un centenar de càrrecs. Avui, pràcticament dos anys després d’aquella data i amb la legislatura en temps de descompte per la presumible inhabilitació del president, Quim Torra, aquella carpeta que acumulava folis a les reunions de la junta de portaveus del Parlament segueix sense ser oberta per a res més que no sigui, com a màxim, afegir alguna pàgina nova a l’expedient. Així, al centenar de càrrecs vacants o caducats que hi havia aleshores s’ha sumat també algun com el del Síndic de Greuges, Rafael Ribó, que amb la llei a la mà hauria hagut de plegar el 10 de febrer del 2019, després de 15 anys al càrrec. Però ni tan sols en aquest cas s’assoleix el consens necessari per escollir un substitut.

De res va servir que el president del Parlament, Roger Torrent, intentés el març del 2019 posar fil a l’agulla a la renovació pendent d’una trentena d’organismes reunint tots els grups per urgir-los a desbloquejar la situació. La política de blocs imperant a la cambra catalana com a conseqüència del Procés ha enterrat pràcticament tota possibilitat d’acord i fa gairebé impossibles les majories qualificades, imprescindibles per a determinats nomenaments. Prova d’això és, per exemple, el cas de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Tot i que en aquest cas JxCat, ERC, el PSC i Ciutadans sí que van ser capaços el desembre de l’any 2018 de pactar una proposta de noms per renovar l’ens, l’acord va acabar quedant en paper mullat perquè Ciutadans es va fer enrere davant del cost electoral que podia suposar per a ells que els nomenaments es percebessin com un pacte amb grups independentistes. No és un cas aïllat.

En tot aquest temps, l’excepció al bloqueig que impera a l’hora de renovar els càrrecs ha sigut el cas del Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA), un dels poquíssims organismes que sí que han pogut renovar els seus òrgans de direcció aquesta legislatura. El juliol del 2019, la cambra va designar amb 74 vots a favor, 2 en contra i 45 abstencions Salvador Casals, Edmon Colomer, Jordi Font, Núria Iceta, Vinyet Panyella, Míriam Porté i Margarita Troguet nous membres del consell del CoNCA. El Parlament també va aconseguir escollir quatre membres de la junta de govern de l’Institut Català Internacional per la Pau -Carme Colomina, Gemma Casal, Marco Aparicio i Magda Oranich- amb 91 vots a favor, 35 en contra i 4 abstencions. Fonts parlamentàries apunten que, malgrat que ens trobem a la part final de la legislatura amb la situació excepcional que pot portar la inhabilitació del president Torra, no descarten que en els pròxims plens es pugui desbloquejar algun altre organisme pendent de renovar, com els consells socials de les universitats. Tanmateix, les mateixes fonts admeten que el més calent és a l’aigüera.

Una llarga espera

A la llista de càrrecs per a organismes públics que la cambra catalana té la missió de designar i que estan pendents hi ha, com dèiem, la CCMA i el Síndic de Greuges, però també la Sindicatura de Comptes, el Consell de l’Audiovisual i el Consell de Garanties Estatutàries. Aquests són només alguns exemples d’organismes que avui dia compten a les seves files amb vacants pendents d’omplir o amb membres amb el mandat caducat que segueixen “en funcions” a l’espera que el Parlament en designi els successors. Una espera que, en algun cas, ja frega els cinc anys.

És la situació, per exemple, dels consellers del Consell de Garanties Estatutàries Joan Egea i Carles Jaume, que tenen el mandat caducat des del novembre del 2015 però segueixen exercint davant la falta de substituts. Des del novembre del 2018 també Pere Jover i Jaume Vernet estan en funcions, cosa que, sumada a la renúncia de Joan Ridao el 2016 per ser lletrat del Parlament, fa que cinc dels sis integrants del Consell que designa el Parlament estiguin pendents de renovació.

No és un cas excepcional. Situacions com la del Consell de Garanties Estatutàries es repeteixen en altres organismes, com la Sindicatura de Comptes, en què més de la meitat dels membres -quatre de set- haurien d’haver exhaurit ja el seu mandat. A més, un d’ells, Andreu Morillas, va renunciar al càrrec el novembre del 2017, de manera que l’organisme va passar a estar format per només sis síndics, a l’espera que el Parlament mogui fitxa per a la seva renovació. També el Consell de l’Audiovisual de Catalunya -tres dels sis membres, entre ells el president, amb el mandat acabat- o l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades -amb la presidenta en funcions des de fa un any- formen part de la llarguíssima llista d’organismes amb renovacions pendents.

Perquè, més enllà dels organismes principals, la llista de càrrecs pendents de designar és llarga i inclou també capítols en què teòricament hauria de ser molt més fàcil posar-se d’acord. És el cas de diversos consells assessors, com ara el de RTVE -13 membres a proposar pels grups-, el de continguts de la CCMA -16 membres- o el consell assessor del Síndic de Greuges -16 membres-, de l’Institut Català de Finances -6 membres- i també el de Protecció de Dades -3 integrants-, entre d’altres que no s’han aconseguit renovar durant tot aquest temps.

Organismes buits

Un capítol a part mereixen els casos d’organismes que s’han creat per llei els últims anys, però per als quals mai s’han designat representants. És el cas del ple del Consell Fiscal de Catalunya i de l’Agència Catalana de Protecció Social, dos ens creats en el marc de les que es van anomenar lleis de desconnexió -la de la hisenda pròpia i la de la seguretat social catalana-, que mai s’han arribat a posar en marxa, però també del comitè d’experts pel canvi climàtic -que hauria d’estar format per set membres- i d’un òrgan col·legiat previst a la llei de transparència, aprovada el 2014.

Tot, carpetes que si no hi ha un gir de guió hauran d’esperar a la pròxima legislatura. O qui sap si a la següent, tenint en compte les dificultats que semblen seguir trobant els partits per acordar les substitucions.