Les cinc claus per entendre una remodelació de govern condicionada pel 27-S

BarcelonaDarrere dels tres nous noms que s'incorporen al Govern i l'ascens de Neus Munté com a vicepresidenta hi han jugat diferents factors que han portat Artur Mas a actuar pensant sobretot en les eleccions del 27 de setembre. Aquestes són les cinc claus que han condicionat les decisions preses pel president de la Generalitat:

1. La bandera social com a missatge prioritari. És el primer cop que la persona titular de Benestar Social s'asseurà cada dimarts a la dreta del president de la Generalitat a la taula del Govern. De les dotze conselleries, Munté passa del lloc deu a l'u en l'ordre protocol·lari, un gest de Mas per remarcar el relleu que dóna al vessant social de les seves polítiques. En ple auge dels moviments de l'esquerra alternativa que crida a castigar a les urnes les retallades dels darrers anys, és una manera de transmetre que les polítiques de benestar figuren al capdamunt de la seva llista de prioritats. A més, una de les intencions de Mas en els mesos que queden fins a les eleccions és defensar l'aposta per un estat independent amb l'argument que permetria disposar d'eines més potents per potenciar les polítiques socials.
2. Número dos virtual del Govern. Munté ha estat una de les figures d'aquest Govern amb menys projecció mediàtica. La seva promoció fins a la vicepresidència respon més a un moviment simbòlic per donar rellevància a la seva cartera que a un canvi de fons en els papers que jugarà cadascú dins l'executiu. Francesc Homs cedeix la funció de portaveu a Munté, però conserva la conselleria de la Presidència i segueix sent la mà dreta de Mas dins el Govern. De fet, el paper de l'anterior vicepresidenta, la democristiana Joana Ortega, com a número dos del Govern era també més virtual que real: en el seu cas, de fet, la posició que ocupava responia més als equilibris de poder entre CDC i Unió.
3. Homs perfila l'estratègia del 27-S. El responsable de la campanya de CiU per a les eleccions municipals del 24 de maig va ser Lluís Corominas, que també va dirigir la campanya de les eleccions catalanes del 2012, amb el dret a decidir en el centre del debat polític, però un dels homes forts a l'hora de marcar el rumb de la candidatura que encapçalava Mas va ser precisament Francesc Homs. Ara, segons fonts nacionalistes, Homs es perfila de nou com la figura clau en l'estratègia per preparar les eleccions. El fet que deixi les funcions com a portaveu del Govern també pot ser una manera de quedar alliberat per poder assumir més responsabilitats en els preparatius del 27-S.
4. Gest cap al partit en un moment d'incertesa. Mas presidirà el Govern més homogèniament convergent de la història: sense la presència per primer cop de cap conseller d'Unió, només a Ferran Mascarell (Cultura) i Boi Ruiz (Salut) els falta el carnet de CDC. Les incorporacions de tres noms amb llarga trajectòria dins de Convergència però que mai havien ocupat el primer pla de l'escena política suposa un gest de Mas cap al seu partit en un moment en què, ja deslligat d'Unió, ha d'encarar la seva refundació i es prepara per assumir que la llista amb la qual s'acabi presentant Mas estigui farcida de noms d'independents de la societat civil. Meritxell Borràs, ara a Governació, s'ha significat com a portaveu de CiU a la comissió d'investigació sobre frau fiscal, Jordi Jané ha format part de la Comissió d'Interior del Congrés, mentre que l'empresari agrari i ramader Jordi Ciuraneta té experiència en l'àmbit d'Agricultura.
5. Adéu a Unió. La decisió d'Unió d'abandonar el Govern per no haver de subscriure el rumb independentista amb què Mas es vol presentar a les eleccions del 27-S ha desencadenat el trencament de CiU. Aquest dimarts el Govern celebrarà la seva primera reunió sense cap representant democristià. Ara, Mas està a l'expectativa dels alts càrrecs d'Unió, que també tenen la consigna del partit de marxar del Govern, com han fet Joana Ortega, Ramon Espadaler i Josep Maria Pelegrí. Però la fractura interna a les files democristianes fa que hi hagi un grapat de càrrecs que es resisteixen a obeir la direcció d'Unió. És el cas del secretari d'Universitats i Recerca, Antoni Castellà, cap visible del sector crític d'Unió. Mas no farà fora cap alt càrrec que no li demani explícitament de plegar.