El ‘remake’ de Pedralbes
El pacte ERC-PSOE ressuscita les conductes del 20 de desembre del 2018... excepte la de Torra
MadridEl 20 de desembre del 2018 el president Quim Torra i el president Pedro Sánchez, després d'un conclave dels seus governs a Barcelona, es van reunir al Palau de Pedralbes per donar fe del pacte per llançar un "diàleg efectiu que vehiculi una proposta política que compti amb un ampli suport en la societat catalana", pacte que va mobilitzar la dreta i la ultradreta en contra del govern de l'Estat.
De tota manera, un mes i mig més tard, el 5 de febrer del 2019, el president Torra va difondre el document de 21 punts que havia presentat en les reunions, en el qual es demanava "reconèixer i fer efectiu el dret a l'autodeterminació", que s'accepti "la mediació internacional" i que s'apliquin mesures per a la "regeneració" de l'Estat (desfranquitzar).
La revelació d'aquest programa per part de Torra va ser la fórmula perfecta perquè la dreta i la ultradreta acusessin d'alta traïció Pedro Sánchez per acceptar la figura d'un relator –una cosa bastant irrellevant– en les negociacions. Sánchez es va remetre a defensar l'única cosa acordada: el document de Pedralbes.
Des del començament de les negociacions posteriors a les eleccions del 10 de novembre per a la investidura de Pedro Sánchez, ERC ha explicat que es tractava d'agafar el pacte de Pedralbes com un punt de partida. El PSOE, per cert, mai ha renegat d'aquest pacte.
I el que han acabat pactant ara és bàsicament el document de Pedralbes amb un element nou que no és intranscendent: els acords que s'adoptin –si és que s'adopten– seran sotmesos a consulta dels catalans. Aquí no hi ha relator insubstancial, però hi ha una possible consulta en potència.
El que va ser bo per a Torra el 20 de desembre del 2018 ja no és bo per a Torra avui. Segons ha dit, no es contempla la figura del relator.
L'infantilisme és la nota dominant de la política espanyola. Torra sembla incapaç de raonar alguna cosa tan elemental com que haver impulsat el pacte de Pedralbes el desembre del 2018 –si és que creia realment en el seu desenvolupament, cosa que no és del tot segura per la seva conducta d'entorpir-lo al filtrar-lo un mes i mig després de firmar els 21 punts, típica operació de sabotatge de l'acord– és també un avenç per a ell mateix i per al seu govern, tenint en compte que el seu soci ERC també es compta entre els impulsors del pacte de Pedralbes, que ara ha renovat sota l'embolcall del pacte d'investidura.
El govern en potència de Pedro Sánchez haurà de bregar, per una banda, amb l'infantilisme –present en la batalla per l'hegemonia de l'independentisme entre els titans Oriol Junqueras i Carles Puigdemont– i, de l'altra, amb el somni de les dretes competint perquè la política espanyola faci un viatge de retorn, a través del túnel del temps, al febrer del 1936.
