Els relleus als consells comarcals reobren les ferides entre ERC i JxCat

BarcelonaEl socialista Òscar Sánchez era investit el 26 de juliol nou president del Consell Comarcal del Tarragonès fruit de l'acord de govern a què van arribar el PSC i Junts –amb el suport dels comuns– ara fa dos anys per repartir-se la presidència d'aquest òrgan. L'alcalde de Constantí, que agafa el relleu de Joan Martí Pla (JxCat), va ser escollit per 18 vots a favor, mentre que la republicana Núria Batet en va obtenir només 5. ERC, tot i ser conscient que no tenia cap opció d'aconseguir el consell d'aquesta comarca, va decidir presentar batalla per evidenciar el seu malestar amb Junts. I és que els pactes municipals del 2019, especialment als consells comarcals, encara cuegen. A l'equador del mandat, els relleus en aquestes institucions han tornat a posar de manifest que les ferides es mantenen obertes.

Ho va verbalitzar Batet durant l'elecció de Sánchez com a nou president comarcal. "Hi ha pactes que serveixen per tirar endavant projectes engrescadors, com el que podríem haver fet ERC i Junts, un projecte d'esquerres i independentista, al costat de les reivindicacions socials i nacionals. I hi ha pactes perquè res no canviï, com en aquest cas", va etzibar la regidora republicana a l'Ajuntament de Torredembarra. Oriol López, secretari de política municipal d'ERC, denuncia la voluntat de Junts i PSC d'arraconar-los com a rivals directes en l'eix nacional i social: "El repartiment sociovergent continua quan es tracta de restar-li força a ERC, que no hem d'oblidar que va guanyar les eleccions municipals".

Dos anys després dels comicis, els republicans segueixen carregant contra la política de pactes dels postconvergents. Denuncien que JxCat ha arribat a dotze acords amb els socialistes que han permès que ocupin sis presidències, i ho contraposen amb el fet que els tres pactes que ells han subscrit amb el PSC no han implicat la concessió de cap presidència a la formació socialista. Per aquest motiu, també van presentar candidatura al Consell Comarcal del Vallès Oriental, tot i que Junts els va avisar una setmana abans de la votació, que va tenir lloc a finals de juny, que no els cedirien els seus set vots per sumar majoria absoluta amb els 11 d'ERC perquè no volien trencar el pacte de govern que mantenen des de fa dos anys també amb el PSC i els comuns. "Com al Tarragonès, tenim els mateixos consellers que el PSC, però Junts no ens va voler donar la presidència, mentre que nosaltres, quatre anys enrere, sí que ho vam fer", critica López. "Junts ens havia d'haver correspost, però el que veiem és que ERC és l'enemic a abatre", afegeix recordant també el cas de la Diputació de Barcelona, que Junts va cedir al PSC, cosa que va aixecar molta polseguera.

Complir els pactes de govern

Des de la formació de Carles Puigdemont es defensen dels atacs dels republicans argumentant que no fan altra cosa que donar compliment als acords assolits fa dos anys. "El que fem és complir els pactes del 2019 perquè som un partit que té paraula, i si el pacte funciona, no el trencarem", deixa clar David Saldoni, secretari d'organització de Junts. El que va ser president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM) no entén els retrets d'ERC: "Fan demagògia, perquè no té cap raó de ser", diu l'exalcalde de Sallent, que també nega que hi hagués cap consigna des de la direcció nacional per restar quota de poder als republicans: "Les decisions es van prendre a nivell comarcal; cada pacte té el seu pare i la seva mare, nosaltres donem molta autonomia tenint present la idiosincràsia municipal i pensant en el millor per als municipis".

Sigui com sigui, Junts també recorda que ERC els acaba de fer fora del govern del Consell Comarcal de la Conca de Barberà. Aprofitant el relleu a la presidència, que ha passat de la Federació d'Independents de Catalunya (FIC) a ERC, Junts va reclamar tenir una plaça més a la junta de govern i una segona vicepresidència, però els republicans no ho van acceptar. Davant d'aquesta negativa, els postconvergents es van abstenir en la votació i els republicans els van expulsar del govern a finals de juliol. "Una abstenció no és un no, és un toc d'atenció, perquè ens hem sentit menystinguts aquests dos anys i ara volíem tenir més protagonisme, guanyar visibilitat perquè ERC ha perdut un representant i ara en té 8, només un més que nosaltres", exposa Carme Amenós, consellera de Junts.

Després de recriminar que el 2019 Esquerra no busqués el consens amb el seu grup –segon en vots–, Amenós lamenta que ara els enviïn a l'oposició per no validar la nova presidenta, Carme Pallàs: "Si et diuen que no a tot i hi votes a favor és com parar la galta dos cops, però si haguéssim volgut sortir del govern, hauríem presentat un candidat alternatiu, cosa que no vam fer". Pallàs, que es converteix en la primera dona en presidir aquest ens supramunicipal, rebat que la decisió de marxar ha sigut de Junts. "Ha sigut una decisió unilateral seva, la de marxar, perquè sabien que no podíem modificar el pacte, que era impermeable", subratlla. La regidora de Montblanc considera que les demandes de Junts eren "una excusa" per dir que els expulsaven i que "la decisió ja la tenien adoptada".

La sortida de Junts d'aquest consell redueix tan sols deu els pactes que mantenen les dues principals formacions independentistes. Des de Junts, Saldoni mira de minimitzar que hagin descartat governar juntes en vint dels quaranta consells comarcals (en els quals no hi havia majoria absoluta d'una sola formació) i hagin buscat altres aliats encara que la suma de tots dos els garantia l’anhelada majoria absoluta. "ERC i JxCat rivalitzen per guanyar els comicis i en alguns llocs arriben a acords i en d'altres no perquè la realitat de cada municipi és diferent". López, en canvi, creu que hi ha una estratègia de "la nova Convergència" per evitar que ERC "tingui el protagonisme que hauria de tenir".