Barcelona“Aquesta història [la relació entre ERC i Junts] agafada per la HBO és una sèrie acollonant. Riu-te'n tu de Borgen. Hauríem de viure d’aquesta paranoia nacional”. La frase de Francesc Marc Álvaro és la millor carta de presentació del llibre Enemics íntims (Pòrtic), un treball periodístic d’Oriol Marc i Joan Serra que furga en els problemes de parella dels dos principals partits de l’independentisme, ERC i el món postconvergent, obligats a competir i a col·laborar alhora.
Álvaro fa una defensa aferrissada del llibre com a exemple reeixit de periodisme polític, que és “el que explica el que no es veu, el que passa als despatxos on es prenen les decisions”. El llibre indaga en episodis relativament desconeguts per oferir una panoràmica que explica una animadversió que molt sovint supera la diferència estrictament política per traspassar a l’àmbit personal. Un exemple d’això, tal com remarquen els dos periodistes, és que una setmana després de la sortida dels presos polítics encara no hi ha una foto d’Oriol Junqueras i Carles Puigdemont.
El primer capítol del llibre, precisament, s’endinsa en tota la feina de mediació que va fer possible que, l’estiu del 2020, i quan els presos gaudien del 100.2, Junqueras i Puigdemont participessin en diverses reunions telemàtiques, una d’elles amb només ells dos, en la qual l’expresident relata la duresa de l’exili mentre l’exvicepresident passa de puntetes per la vida a la presó. Els periodistes expliquen com abans tots dos s’han intercanviat cartes a través de mediadors com Xavier Vendrell, però que aquests mediadors, en algun cas, han preferit no entregar-la a l’altra part per evitar mals majors.
La periodista Lídia Heredia, que condueix l’acte, s’atreveix a posar l’adjectiu sobre la taula. “És una relació tòxica?” I Joan Serra no en té cap dubte: “Sí, ho ha sigut. No és només una mala relació personal de dues persones. En diferents moments han estat a la vora del trencament”. “Sabem que no s’aguanten però han de governar junts –diu March–, tot i que la gent vol que s’entenguin i en el fons no estan tan lluny”, afirma, i recorda la carta de Jordi Sànchez sobre l’1-O a l’ARA. “Un de les causes de la debilitat interna de l’independentisme és la diferència entre el relat passat, el moment present i el relat del futur”, diu Álvaro, especialment crític amb l’abisme que hi ha entre els discursos que es fan en públic i el que es diu en privat.
Apunts a la llibreta
Oriol March explica que molts dels episodis que apareixen al llibre són detalls que es va apuntar algun dia a la llibreta però que, al no tenir categoria de notícia, s'hi van quedar. “Són petites coses que juntes fan una gran cosa”, diu March. Álvaro considera que el secret del llibre, allò que el converteix en “canònic”, és que està escrit des de la “distància exacta”. La que defineix el bon periodisme.