En la visita a Catalunya de les filles de santa Teresa de Jesús per establir la reforma carmelitana, van visitar la Moreneta, però també va rebre inspiració d'Antoni Maria Claret, fundador dels Missioners Fills del Cor Immaculat de Maria; santa Paula Montal, fundadora de les Escolàpies; el mateix beat Pere Tarrés, líder remarcable de la Federació de Joves Cristians de Catalunya; i el bisbe Pere Casaldàliga. Però actualment no es pot entendre Montserrat sense la inspiració d'un sacerdot que ha estat un dels grans poetes de la nostra literatura: Jacint Verdaguer, autor del Virolai i altres cants a la Mare de Déu de Montserrat, que han deixat un himne a Catalunya que es pot arribar a escoltar en manifestacions o camps de futbol demanant que la Moreneta il·lumini "la catalana terra". O fins i tot Joan Maragall, Josep Carner i Salvador Espriu, entre altres. També hi hagut durant segles la tradició de pelegrinatge, també de la reialesa catalana, des de Jaume I i Pere III.
Montserrat, la muntanya que resa un 80% en català (i un 20% en llatí)
El monestir rep la medalla d'or del Parlament
BarcelonaEl lliurament de la Medalla d'Honor del Parlament al monestir de Montserrat aprofitant el seu mil·lenari connecta amb les "arrels cristianes de Catalunya" i el "símbol nacional" del Principat. S'ha atorgat aquesta tarda amb una decisió unànime de la mesa de la cambra catalana. Després de sentir el Virolai cantat per l'Escolania, ha rebut el guardó el pare abat, Manel Gasch, que ha reivindicat que l'abadia és "un referent de catalanitat", recordant precisament que el català és la llengua del 80% de les seves pregàries mentre "l'altre 20% és el llatí".
També ha reconegut "errors" de la institució amb compromís de "reparar-los", mentre desenes de persones protestaven davant del Parlament per la medalla a una institució que consideren que ha participat de l'encobriment dels abusos sexuals a l'església. Amb la presència entre el públic del Govern en ple i dels expresidents Jordi Pujol, Pere Aragonès, José Montilla i Artur Mas, a més de nombrosos expresidents del Parlament, el president de la cambra, Josep Rull, ha lligat l'inici de la nació catalana al naixement del monestir de Montserrat i ha agraït "l'ajut el 2017" i la fidelitat a "la causa catalana". Per la seva banda, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha exaltat els "mil anys de catalanisme" i "pregària" de Montserrat, vinculant-los a "la voluntat de ser i de conviure" del país i ha demanat que s'anteposi "l’entesa a la discòrdia". I és que el vincle entre Catalunya i el monestir ve de lluny. Quina importància ha tingut i té en termes religiosos i del catalanisme Montserrat?
"Montserrat i Catalunya són indesglossables". Aquest és el diagnòstic que desgranen els historiadors i monjos –difunts– Anselm Maria Albareda i Josep Massot a Història de Montserrat (pàgina 341, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2012). I és que la tradició nacional i política s'entrellaça amb la religiosa i amb una geografia particular. Però des de quan és un símbol nacional? En conversa amb l'ARA, el professor d'història a la UAB Jordi Figuerola cita Massot per recalcar que "Montserrat és el patrimoni simbòlic nacional de Catalunya a partir dels creadors del Montserrat modern", amb la data del 1880, quan es va celebrar el mil·lenari de la troballa de la marededéu. Sosté que abans era una devoció local important, però que s'enllaça nacionalment amb significació catalanista amb Catalunya llavors i un any després, quan el papa Lleó XIII va proclamar la Moreneta "patrona del Principat de Catalunya", cosa que va causar "rebombori" a l'Estat perquè ja hi havia una patrona, la Verge del Pilar. Un moment en què fins i tot neix un himne, el Virolai, fet per Jacint Verdaguer.
En aquest sentit, Joan Maluquer, president de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat –fundada pel bisbe Josep Torras i Bages el 1899 i altres membres del Centre Català i Unió Catalanista–, afegeix que aquesta "victòria" del catalanisme es va produir perquè "l'Església catalana estava en mans de bisbes catalans i era un moment dolç en què Montserrat juga un paper clau". Alhora, Figuerola argumenta que l'Església va tenir un rol "important" en el desenvolupament del catalanisme, generant un imaginari montserratí. Els màxims responsables del canvi d'era de l'abadia van ser el canonge Jaume Collell, els bisbes José María Urquinaona i Josep Morgades, i l'abat de Montserrat Miquel Muntadas.
Símbol nacional
Figuerola posa l'accent en la "creació de patrimoni simbòlic en la Renaixença, regenerador de l'Església", coronant la Moreneta com a patrona del país quan neix el catalanisme al qual contribueix a "despertar". I afegeix que succeeix quan el papa Lleó XIII intenta donar visibilitat al poder de l'Església en un moment en què emergeixen símbols estatals i obrers. "La vinculació amb la política és immediata", sosté, perquè la institució eclesiàstica farà que el catalanisme catòlic de Torras i Bages "s'impregni en la cultura política del país" que ha enlairat Montserrat com "un monestir representatiu de Catalunya". Tot plegat portarà, per exemple, al cap dels anys, que un polític com Pujol hi fundés un partit com Convergència.
D'altra banda, Maluquer exposa que l'abat Oliba, fundador del monestir, "ja va actuar amb mentalitat d'estat" i que el compromís polític "alguns no l'han entès" malgrat la significació de "la unió entre la religiositat popular cristiana i un símbol de Catalunya". Montserrat ha tingut il·lustres seguidors: des d'Enric Prat de la Riba i Josep Puig i Cadafalch –d'una Lliga Regionalista amb àmplia militància nacionalista– fins a l'escriptor Josep Maria Folch i Torres; o el polític nacionalista i dirigent d'Unió, Manuel Carrasco i Formiguera. Per a ells, el simbolisme de Montserrat era únic i el mateix Torras i Bages, "quan és nomenat bisbe de Vic, pren possessió a Montserrat". De fet, va ser l'epicentre del congrés litúrgic del 1915 i amb el Concili Vaticà II és l'abadia la que s'encarrega del gruix de la litúrgia en la nostra llengua.
Un altre moment important és l'entronització de la patrona el 1947, en ple franquisme: "És el primer acte durant el règim en què es fa servir el català públicament", apunta Maluquer. També s'hi va desplegar una senyera. I encara en plena dictadura, l'abat de Montserrat Aureli Maria Escarré es va haver d'exiliar després d'atacar el franquisme en una entrevista a Le Monde el 1963 per ser contrari als "principis cristians" i menystenir el català i el Principat en general. Un compromís que va evidenciar el baluard que era i que es tornaria a veure el 1970, amb la tancada d'intel·lectuals a Montserrat en contra del procés de Burgos a militants d'ETA. A més, les primeres publicacions en català en el franquisme es van fer gràcies al monestir, en concret Serra d'Or.
El cenobi ha viscut cremes, conflictes bèl·lics, persecucions com la de la CNT-FAI durant la Guerra Civil, saquejos, desamortitzacions i el fet que va estar sota domini d'una congregació de Valladolid des del segle XV fins que aquesta va desaparèixer quatre segles després: a partir del 1862, Montserrat va passar a dependre de la congregació italiana de Subiaco, època en què va adoptar la seva reconstrucció. "És habitual a la història de Catalunya voler deslligar-se de la Península i vincular-se a Roma", rebla Maluquer.