Una relació marcada per la desconfiança
La falta de sintonia entre els líders ha dificultat l’acord
Barcelona“Hauria sigut més esperable, des del punt de vista polític, una millor sintonia entre Pablo Iglesias i jo; tanmateix, les nostres relacions gairebé ja van néixer marcades pel desacord. Ell havia manifestat obertament la seva desconfiança cap al PSOE i això es traslladava al pla personal”. Les paraules de Pedro Sánchez a Manual de resistencia (Ediciones Península, 2019) serveixen per il·lustrar un dels motius del fracàs, ahir, de la investidura del líder socialista. La mala sintonia amb el cap de files del partit lila ha sigut una constant en els últims anys, amb l’excepció de la suma d’esforços en la moció de censura contra Mariano Rajoy. Les negociacions fallides per a la investidura evidencien que la desconfiança torna a ser gran i que serà difícil un acord in extremis per evitar noves eleccions.
Competició per l’esquerra
L’auge de Podem coincideix amb el flamant lideratge de Sánchez
Sánchez va arribar al capdavant del PSOE el juliol del 2014, només dos mesos després que Podem donés la sorpresa a les europees amb una promesa de regeneració democràtica que s’enfrontava directament amb el bipartidisme a l’Estat. Veient la competició per l’esquerra, Sánchez titllava llavors el partit lila de “populisme”, i assegurava que mai hi pactaria. Amb Iglesias no es trobaria a les urnes fins a les generals del 20 de desembre del 2015, però mesos abans el socialista ja li llançava retrets directes: “Fa de la mentida la seva forma de fer política”, deia Sánchez el gener de fa tres anys.
El desacord del 2016
No hi va haver entesa per al primer intent d’investidura
Després dels comicis del 2015, en els quals Podem es va estrenar amb 69 escons, Sánchez va rebre l’encàrrec del rei d’intentar formar govern. “Volia i havia d’entendre’m amb Iglesias, però els seus menyspreus, la tensió interna que em va generar, em va recordar aquell proverbi àrab que diu que pots arrossegar un cavall a la vora del riu però que ni cinquanta homes podrien obligar-lo a beure”, explica al seu llibre el socialista, a qui Iglesias va plantejar de formar govern demanant-li -ja llavors- ministeris per a Podem i ser vicepresident. Sánchez va acabar trobant l’acord amb Cs, però la suma amb el partit taronja -amb qui Podem mantenia un veto mutu- no va ser suficient per ser investit. “El problema és que a vostè li han prohibit negociar amb nosaltres”, va dir Iglesias a Sánchez abans de la repetició electoral del 2016.
Moció de censura
La defenestració a Ferraz va ser la llavor de l’acostament
La defenestració de Pedro Sánchez al PSOE l’octubre del 2016, quan es va oposar a la investidura de Rajoy, va ser la llavor d’un acostament a Podem mai vist fins llavors. Els socialista va admetre pressions per no pactar amb el partit lila i va apostar per les aliances amb els d’Iglesias. Ho va aconseguir el 31 de maig del 2018, quan van treballar plegats per fer caure Rajoy. Amb la pujada al poder del PSOE, els dos partits van mantenir la millor relació fins llavors i van aconseguir pactar els pressupostos, que no van prosperar.
El veto a Iglesias
La qüestió personal ha pesat en el fracàs de l’última negociació
El no del Congrés als comptes - i la pressió de les dretes- va precipitar les eleccions del 28-A, en les quals el PSOE i Podem tornaven a competir. L’àmplia victòria socialista va servir d’excusa per rebaixar les expectatives de Podem de cara a un govern de coalició. Una possibilitat que el PSOE només va acceptar si Iglesias no era ministre. El pas al costat del podemista no ha sigut suficient per a l’acord en el repartiment de ministeris, i ahir, entre retrets i crides al “respecte” des de Podem, l’abstenció dels liles va consumar un nou desacord i el fracàs de la investidura.