Una relació històrica, Lledoners i una festa: així ha estat el desgel de les relacions JxCat-PNB

BarcelonaLa darrera vegada que el PNB i l’espai convergent van anar explícitament de bracet va ser per a les eleccions europees de l’any 2014. Una coalició electoral que ja no es va repetir cinc anys més tard, quan Carles Puigdemont va ser el cap de llista l’any 2019: el 2017 es van esberlar les relacions, principalment entre Puigdemont i el lehendakari, Iñigo Urkullu, que va actuar sense èxit com a mediador entre la Generalitat i la Moncloa. "Hi va haver un trencament gran –admeten testimonis de l’època, ja que l’expresident sempre va creure que Urkullu no li va oferir suficients garanties que Madrid no aplicaria el 155–. Hi va haver una desconfiança mútua". "La ferida va ser important", afegeix una altra veu coneixedora. Ara bé, després de sis anys, aquesta relació entre els dos espais polítics s’està "normalitzant". I aquesta "normalització"  té dos noms –Jordi Turull i Andoni Ortuzar– i arriba en un moment clau: les negociacions de la investidura de Pedro Sánchez.

Només així s’explica que la setmana passada el portaveu dels jeltzales al Congrés de Diputats, Aitor Esteban, suggerís que els nacionalistes bascos havien tingut un rol a l’hora de desencallar les converses entre Junts i el PSOE. "No és art diví", va constatar Esteban. En les últimes setmanes aquestes relacions amb els de Puigdemont s’han intensificat i hi ha hagut una certa "coordinació" en les negociacions sobre la mesa del Congrés de Diputats, malgrat que els dos espais han mantingut canals propis amb els de Pedro Sánchez. Fonts coneixedores admeten que, d'entrada, el PSOE va demanar al PNB que intercedís per poder encetar una nova via de comunicació, sense intermediaris, amb els de Carles Puigdemont. Una intervenció necessària perquè els socialistes recuperessin de nou una agenda amb els postconvergents: en els últims quatre anys la negociació amb Madrid ha estat monopolitzada per Esquerra.

Com s'ha produït aquest desgel? La distància entre els jeltzales i els de Puigdemont té el seu moment àlgid l'octubre del 2017, però encara es fa més gran per declaracions que fa Urkullu posteriorment: "No es pot pretendre governar un país per internet", va dir sobre la investidura a distància del llavors líder de Junts. Tampoc va agradar el seu rebuig explícit a la via unilateral que es va exercir a Catalunya per al referèndum; que mostrés sintonia política amb Marta Pascal fent-li el pròleg del llibre Perdre la por (Catarata, 2020), en què es mostrava molt crítica amb la via de l'expresident; i tampoc el seu testimoni en el judici del Procés l'any 2019, quan va dir que Puigdemont no tenia el "desig" de declarar la independència;. Les mateixes imatges d'aquell dia al Tribunal Suprem expliciten quina era la relació en aquell moment entre el nacionalista basc i els independentistes: Urkullu, quan surt de la sala, només fa una encaixada de mans amb l'exconseller Santi Vila. Què ha canviat des de llavors?

Les fonts consultades deixen clar que Urkullu continua fora de l'equació i que la relació és de "partit a partit". Per tant, sobretot entre Turull i Ortuzar, remarquen fonts de Junts. Ells dos sempre han mantingut una bona relació personal: cal tenir en compte que Ortuzar i Esteban es coneixen amb Turull i Josep Rull –ara president del consell nacional de Junts– des que militaven a les joventuts del PNB i Convergència. "Són amics des de fa trenta anys", remarquen fonts de la formació basca, així com amb Lluís Corominas –exdirigent de CDC ara entre les bambolines de JxCat– i també amb l'exconseller Francesc Homs, que va participar (des de l'ombra) en la direcció de la campanya de Míriam Nogueras el 23-J. L'amistat, en política, sempre ajuda.

Tant Ortuzar com Esteban van visitar els presos polítics l'any 2020 a Lledoners i quan Turull va sortir de la presó es va reunir a Bilbao amb els dirigents bascos per agrair-los el suport rebut. Aquesta represa de les relacions s'oficialitza amb la presència de Rull –amb un rang orgànic alt al partit– a la festa dels nacionalistes bascos de l'Alderdi Eguna, a Foronda (Vitòria), el setembre de l'any passat. En aquesta cita –en què també va ser el PDECat– els jeltzales van oferir una especial atenció a Rull: va quedar palesa amb l'ovació dels assistents a l'exconseller com a pres polític.

¿I quina és la relació ara amb Puigdemont? Fonts del PNB admeten que la relació amb l'expresident no ha sigut històricament la mateixa perquè no és un home de partit: no participava en la maquinària de Convergència i, per tant, la seva relació amb la formació basca era menor. "Això potser no ha operat a favor [...]. No hi havia aquest fil vermell", afirmen, tot i deixar clar que "simpatitzen" amb la seva causa i que l'han tingut present quan han negociat a Madrid. Posen d'exemple el paquet que van pactar amb el PP per donar suport als últims pressupostos de Mariano Rajoy l'any 2018: asseguren que van arrencar al llavors president espanyol una declaració favorable a "normalitzar" la situació amb Catalunya. "Sempre hem compartit objectius [...], però vam discrepar en el mètode", asseguren sobre la unilateralitat del 2017. També lamenten que des de Madrid han jugat tradicionalment a sembrar mala maror entre els dos partits, ja que entre els vuitanta i els noranta els de CiU eren els "bons" i els del PNB els "dolents": papers que es van intercanviar en els anys del Procés.

Sense referent a Catalunya

Tanmateix, Junts no és el mateix que Convergència i no manté la mateixa sintonia política amb els nacionalistes bascos que el partit fundat per Jordi Pujol. I és que els camins dels partits fins ara han estat diferents. Durant la campanya del 23-J la candidatura juntaire, encapçalada per Míriam Nogueras, va prometre no investir cap president espanyol si no era a canvi de l'amnistia i l'autodeterminació. En canvi, els jeltzales s'han presentat a les eleccions com la "veu" que defensa els "interessos" d'Euskadi, a través de l'estratègia del peix al cove, com feia l'antic espai convergent. Això els situa retòricament lluny, tot i que fins ara els dos s'han mostrat disposats a negociar amb el PSOE i han donat suport a Francina Armengol com a presidenta del Congrés.

En tot cas, des del trencament del 2017 els nacionalistes bascos han buscat un referent polític a Catalunya sense èxit. Sobretot perquè les seves apostes polítiques han estat fallides: el PNB va donar suport explícit al PDECat a les eleccions del Parlament del 2021, una candidatura que no va funcionar, i tampoc va reeixir el projecte de Marta Pascal emmirallat directament en el PNB, el Partit Nacionalista de Catalunya (PNC). A la Diada de l'any passat, en l'ofrena floral a Rafael Casanova, els jeltzales encara van participar en la commemoració al costat d'aquests partits.

I és que el desgel en les relacions entre el PNB i Junts no implica un retrobament en l'estratègia política, ni molt menys una aliança com la d'Esquerra i EH Bildu, que s'acaben de presentar en coalició a les eleccions espanyoles, sinó que cadascú manté el seu camí i tempo, però col·laborant i havent refet els ponts trencats després de l'1-O.