Artur Mas: "Que el rei pugui venir com si res és una representació pornogràfica del poder reial"

BarcelonaL’expresident Artur Mas (Barcelona, 1956) atén l’ARA després de la publicació d'àudios de l’excomissari José Manuel Villarejo que evidencien la fabricació de notícies falses per perjudicar-lo el 2012.

En el seu cas, hi ha implicats un ministre de l’Interior, el seu cap de gabinet i un comissari de la policia. Són tots els responsables?

— En són els responsables directes, però sospito que l’operació comptava amb la connivència de la Moncloa. Era una operació dissenyada pel PP per carregar-se les nostres expectatives electorals. Rajoy deia que no al pacte fiscal, a Catalunya creixia la pressió del moviment sobiranista i jo vaig posar a prova el concepte del dret a decidir amb unes eleccions anticipades. A Madrid ho van veure i van voler-ho destruir.

Va presentar una denúncia per la portada d’El Mundo contra vostè que va acabar arxivada. Hi veu recorregut, a la via judicial?

— Vam continuar el procediment per arribar a Europa i allà és ara. La justícia europea és lenta i et quedes en situació d’indefensió. No sé si ara algú del món judicial espanyol reaccionarà a l'evidència que allò era un delicte flagrant.

"Quan es descobreixi la veritat, ja ens hauran matat políticament", que deia Xavier Trias.

— No ens van arribar a matar políticament, però vam quedar debilitats. Em vaig passar la campanya explicant que no m’havia emportat diners ni tenia cap compte a l’estranger. Les enquestes ens donaven majoria absoluta i vam perdre dotze diputats. El dret a decidir, però, va aconseguir 107 diputats. Va disminuir la meva capacitat de lideratge, però el concepte va tirar endavant.

Vostè va ser qui va posar corbata a l’independentisme. I això l’establishment no l'hi ha perdonat mai.

— M’atribueixen aquell gir i en part tenen raó, però només en part. Si no l’hagués fet jo l’hauria fet un altre.

Per què van haver de passar dos anys des de la indignació del 2010 per la retallada de l’Estatut?

— El primer any vaig arribar a la presidència amb Zapatero ja marxant i em vaig dedicar amb en Mas-Colell a posar ordre a les finances de la Generalitat. I el segon, quan arriba el PP, em passo els primers mesos de presidència de Mariano Rajoy parlant-hi, moltes vegades en secret a Madrid, per intentar fer-li entendre que el pacte fiscal era la sortida després del fiasco de l’Estatut. Van ser quatre o cinc reunions llarguíssimes i no me’n vaig sortir.

Vista la influència de les clavegueres de l’Estat en les eleccions, va ser un error dissoldre CDC?

— És un debat etern. La confessió que fa Pujol el 25 de juliol de l’any 2014 afecta molt l’ànima central de Convergència, perquè Convergència i Jordi Pujol eren la mateixa cosa. Vam decidir salvar el projecte convergent sacrificant l’instrument.

Vostè forma part dels espiats del Catalangate, però no dels divuit que ha reconegut el CNI. Com valora l’informe del Defensor del Poble?

— Sembla que els divuit del CNI tenien autorització judicial. I la resta? El Defensor del Poble no hi té res a dir? I un matís: el programa Pegasus només el poden adquirir els governs per lluitar contra el terrorisme i contra el tràfic organitzat d’armes, de drogues, del que sigui. Els divuit que el CNI espiava eren terroristes? Eren traficants d’armes?

Ahir el PP va preguntar a Sánchez si sabia que el CNI espiava els independentistes i no va contestar. Vostè què creu?

— Que sí que ho sabia. I si no ho sabia, encara és més greu. El CNI té l’obligació legal d’informar el govern espanyol de les seves investigacions. 

Comparteix la idea que els àudios de Villarejo surten ara per frenar Feijóo i tapar el Catalangate?

— Potser sí, però no sé si els ajuda. Penjar el mort al PP ajuda l’independentisme, perquè molta gent ara veu que tot allò era un fastigós muntatge il·legal per perjudicar un projecte polític. 

Pensa que l’única esperança per a Catalunya és que continuï governant el PSOE i Unides Podem?

— Si jo veiés, que no ho veig, que la independència és a prop, li diria que potser un govern PP-Vox acabaria d’inclinar la balança. Però com que no és a la vista, hem d’anar amb compte. Un govern del PP i Vox competirà cada dia per veure qui la fa més grossa amb Catalunya. I en aquests moments no anem tan sobrats per arriscar-nos-hi. No vol dir que el PSOE i Podem ens ajudin gaire, però probablement no ens lesionaran tant.

Intentem salvar la taula de diàleg?

— La taula de diàleg en tot cas s’ha de salvar. Tal com està muntada no trobarà la solució en el conflicte de fons, però sempre hi ha d’haver un fil per poder parlar.

Què faria per evitar la imposició del 25% de castellà a l’escola?

— No és gens fàcil, però és bàsic que hi hagi una gran unitat catalanista per defensar la llengua i la immersió. Expulsar-ne el PSC seria un error immens, hi ha estat sempre. La CUP també hi hauria de ser.

Va entendre que Junts donés suport a l’acord a quatre i en menys de 24 hores es retirés?

— Vaig entendre que hi havia alguns motius, però no entendria que això portés al no acord definitiu.

Creu que Junts s’endreçarà amb el tàndem Borràs-Turull?

— Ho desitjo de tot cor. Turull és un home que sap què és un partit i sap com s’ha de portar.

ERC li sembla un partit endreçat?

— Ara sí. No ho ha estat gairebé mai, però ha descobert que funciona.

Recomanaria a ERC i Junts mantenir-se al Govern tot el mandat?

— Evident. La independència no arribarà en els pròxims dos o tres anys i tenen l’obligació d’eixamplar la base. La clau és governar de tal manera que la gent noti la diferència.

Joan Carles I torna després de gairebé dos anys. Com ho veu?

— La manera de fer de Joan Carles va ser des de molts punts de vista indecent. No se’l pot jutjar? D’acord, però això no vol dir que no sigui culpable. Que pugui venir com si no hagués passat res és una representació pornogràfica del poder reial.