La crisi reial posa a prova el govern de coalició

BarcelonaLa crisi de la monarquia està portant al límit les costures del govern espanyol. Des del primer moment el PSOE i Unides Podem han topat i, mentre els primers han intentat minimitzar l’impacte de la marxa de Joan Carles I a l’estranger, els segons han considerat un escàndol un moviment que han titllat de “fugida”. Una tensió que no només quedarà en el terreny de les declaracions. Els comuns van anunciar ahir que tornant de les vacances pressionaran el PSOE amb una bateria de propostes sobre la monarquia al Congrés dels Diputats que, com ja ha passat quan s’ha demanat crear comissions d’investigació sobre la Corona, evidenciarà també a les Corts la divisió al govern.

Les diferències entre socis no són noves, però s’han endurit aquests últims dies. El to de les reaccions de Pedro Sánchez i Pablo Iglesias a la marxa de Joan Carles I a l’estranger va ser diferent. Mentre el comunicat de reacció d’urgència que va emetre la Moncloa parlava de “respecte” a la decisió de la Corona, Iglesias va fer servir la paraula “fugida” -qüestionada després per la vicepresidenta Carmen Calvo- i va demanar responsabilitats.

Pau al consell de ministres

Tot i les topades públiques, per ara cap dels dos partits divisa la possibilitat d’una trencadissa del govern de coalició. Al contrari. Segons El País, Sánchez va fer un dur al·legat en favor de la monarquia en la reunió del consell de ministres de dimarts, però sense retreure en cap moment les seves posicions als ministres d’Unides Podem. La sang, doncs, no va arribar al riu, i la Corona es manté com una de les carpetes en què els dos socis es permeten discrepar.

Tanmateix, en les últimes hores Unides Podem -sobretot els comuns- ha endurit el to. Ahir el president del grup confederal del Congrés, Jaume Asens, va anunciar un seguit d’iniciatives parlamentàries pensades per “controlar” millor la figura del rei. Asens considera que el títol de la Constitució que regula la monarquia té moltes “zones opaques” i que, per tant, cal garantir la “plena transparència” dels comptes de la Casa Reial, prohibir que els seus membres puguin fer tasques d’intermediació o obrir comptes bancaris a l’estranger. També volen que el Congrés voti si el rei ha de fer una rendició de comptes anual a la cambra baixa, i revisar els supòsits pels quals es pot inhabilitar un rei. Per últim, els comuns volen derogar el delicte d’injúries i calúmnies a la Corona i retirar-li el títol d’emèrit a Joan Carles.

El Congrés, doncs, sembla que serà l’epicentre del debat sobre la Corona tornant de l’estiu. Unides Podem també vol que hi comparegui Felip VI, i ERC, JxCat, Bildu, BNG i CUP han demanat també la compareixença de Sánchez i Carmen Calvo.

Sánchez defensa la monarquia

Aquests debats posaran el PSOE davant les seves pròpies contradiccions -gran part de les bases són republicanes-, i Sánchez va decidir ahir provar d’avançar-se i marcar posicions davant els seus. Per fer pedagogia, va enviar una carta a la seva militància en què defensava la forma actual de l’Estat que figura a la Constitució. “La monarquia parlamentària és un element del pacte [constitucional], no tot el pacte”, exposava. Sánchez, que es proclamava lleial a la Constitució -un bé que cal defensar “a les verdes i a les madures”-, demanava també a les bases del partit que separin les presumptes accions il·legals del rei emèrit i la legitimitat de la institució monàrquica. Avisava, això sí, que tots els responsables públics han de “retre comptes de la seva conducta”. “Serà així, sense excepcions”, concloïa.

Però mentre Sánchez demana separar la figura de Felip de les accions del seu pare, els comuns apunten a un altre tipus de connivència. Asens va assegurar, en la seva roda de premsa, que la Moncloa tenia “coneixement” de l’operació per fer sortir Joan Carles de l’Estat, que hi va donar el seu “aval”, i fins i tot que va “facilitar” la marxa, una dada que ahir va negar la portaveu del govern espanyol, María Jesús Montero. Els comuns estan molestos per l’opacitat amb què Sánchez hauria gestionat tot l’afer. Asens va parlar fins i tot d’“acte de deslleialtat” i va afirmar que Unides Podem són el soci “menor” d’una coalició, formada pel PSOE, “un partit monàrquic”, i ells, “una formació republicana”.