Joan Carles I, en les mans exclusives d’Yves Bertossa

MadridEl 28 de juny del 2007 el Grand Conseil o Assemblea del cantó de Ginebra triava Yves Bertossa, un jove advocat de 33 anys, per al càrrec de fiscal per la llista del Partit Socialista Suís. L’Assemblea havia optat per un cognom popular: Bertossa. El seu pare, Bernard Bertossa, havia marcat durant dos mandats consecutius com a fiscal general de Ginebra -entre el 1990 i el 2002- una de les etapes més fructíferes de lluita contra la utilització del secret bancari suís com a instrument d’evasió fiscal i blanqueig internacional de capitals. D’aquella època, en efecte, ve la cooperació jurídica entre Bertossa i els fiscals espanyols Carlos Jiménez Villarejo i Alejandro Luzón en el cas Roldán.

Yves Bertossa, 46 anys, primer fiscal de Ginebra encarregat “d’investigacions complexes” en el terreny de la delinqüència econòmica i financera, ha competit amb el seu pare en els casos més importants de la justícia helvètica. Des del descobriment del compte secret a Suïssa del ministre d’Hisenda francès Jérôme Cahuzac el 2013 fins a l’escorcoll de la seu ginebrina del banc HSBC el 2015, després de la denúncia de l’informàtic Hervé Falciani, una operació que va conduir a un pacte pel qual l’entitat bancària va pagar 38 milions d’euros. O la seva investigació contra l’excap de la policia de Guatemala Erwin Sperisen, refugiat a Ginebra, que va ser condemnat a 15 anys de presó.

“És un socialista situat a l’esquerra de la socialdemocràcia tradicional. Idealista. Treballa amb la idea que es pot canviar el món. Es pot definir com un activista judicial”, diu una advocada de Lausana que ha seguit la seva trajectòria. “Si la corrupció creu tenir a Suïssa un paradís fiscal, Yves Bertossa hi és per demostrar que s’equivoquen”, afegeix.

“Per això un dels seus principals objectius sempre és verificar el comportament de les entitats financeres. Per poder fer les seves investigacions, disposa dels poders delegats de l’Autoritat Suïssa Supervisora del Mercat Financer (FINMA), responsable de regular i supervisar bancs, companyies d’assegurances, borses, operadors de valors i altres intermediaris financers”.

Va ser així com l’agost del 2018, després de saber -a través de la filtració de les cintes de l’excomissari José Villarejo i Corinna zu Sayn-Wittgenstein- que Joan Carles I podia tenir comptes bancaris a Suïssa gestionats per la firma Rhône Gestion a Ginebra, Bertossa va ordenar l’entrada i l’escorcoll de l’entitat. Hi va confiscar una valuosa documentació sobre dues fundacions on apareixia el nom de l’aleshores rei d’Espanya: Lucum (Panamà) i Zagatka (Liechtenstein).

A continuació, va ordenar escorcollar el banc Mirabaud per conèixer els moviments del compte bancari de Lucum (el número 505.523). El 8 d’agost del 2008, segons els comptes, el ministeri de Finances saudita va transferir 100 milions de dòlars al compte de Lucum.

Bertossa va decidir investigar per “blanqueig de capitals agreujat” aquests fons i els va vincular a una presumpta comissió per gestions d’intermediació de Joan Carles I en l’adjudicació de l’AVE a empreses espanyoles el 2011. Va imputar el gestor i l’advocat de l’ara rei emèrit: Arturo Fasana i Dante Canonica. Eren president i conseller de Lucume, respectivament.

Fasana, al seu torn, és gestor de fortunes espanyoles no declarades a Espanya, que canalitza a través d’un compte dida anomenat Soleado. En l’operació de Lucum, el fiscal va imputar Fasana, Canonica, Corinna i el banc Mirabaud per incomplir la normativa que l’obligava indagar la procedència dels 100 milions de dòlars, propietat d’una personalitat exposada políticament (PEP).

No obstant això, no va imputar el beneficiari de Lucum, és a dir, Joan Carles I. Fonts jurídiques helvètiques assenyalen que Bertossa confiava que ho fes la justícia espanyola, amb la qual coopera des de l’agost del 2019.

L’abast de la inviolabilitat

Si els fets de l’AVE es refereixen als anys en què Joan Carles I gaudia d’inviolabilitat (fins al 2014), els que afecten la fundació Zagatka arriben al 2018. Bertossa va bloquejar els fons de Zagatka. A continuació, va acceptar la declaració d'Álvaro d'Orleans-Borbón, cosí de Joan Carles I, primer beneficiari de Zagatka, l’octubre del 2018. “Álvaro d’Orleans mai va estar imputat. Va declarar voluntàriament com a testimoni i immediatament el compte de la seva fundació va ser desbloquejat. No podem dir que se l’ha desimputat perquè no ho va estar mai”, han explicat a l’ARA els seus advocats, Jean-Marc Carnicé i Philippe Cottier.

Corinna va declarar davant Bertossa: “Per a mi la fundació Zagatka era Joan Carles I”. L’examant de Joan Carles I sosté que Zagatka es va constituir amb una comissió de 50 milions provinent de la venda de Banco Zaragozano el 2004 al Barclays Bank. Una al·lusió a l’amistat de Joan Carles I amb els llavors accionistes del banc, els cosins Alberto Cortina i Alberto Alcocer.

“És fals. No hi ha comissió per la venda de Banco Zaragozano en la comptabilitat de Zagatka. Això ho van posar al banc potser per indicació de Fasana. No ho sabem. Però és una acusació infundada”, assenyalen a l’ARA Carnicé i Cottier. Fasana ha estat el gran gestor de fortunes espanyoles ocultes a la Hisenda estatal durant dècades.

A Espanya la Fiscalia Anticorrupció només va sol·licitar a Suïssa les dades de la fundació Lucum perquè havia rebut la transferència de l’Aràbia Saudita. Tenint en compte la pugna entre l’Audiència Nacional i la Fiscalia del Suprem patrocinada per la Sala Segona i el seu president, Manuel Marchena, és realista intuir que l’horitzó penal de Joan Carles depèn només del fiscal Bertossa.

Durant la seva residència a Espanya, qualsevol petició de Bertossa d’interrogar el rei emèrit sobre els fets del període 2008-2012 podia ser denegada per la justícia espanyola amb l’argument de la inviolabilitat.

Però ara que Joan Carles I és fora, les coses canvien.