El rei Felip VI condecora l'excap dels Mossos d'Esquadra Eduard Sallent

BarcelonaL'última intervenció pública d'Eduard Sallent va ser el 9 d'agost, envoltat de la cúpula del departament d'Interior amb el llavors conseller Joan Ignasi Elena, en una compareixença de premsa just l'endemà del retorn exprés de l'expresident Carles Puigdemont. Després de comparèixer per defensar els Mossos davant la fugida del líder de Junts el dia de la investidura de Salvador Illa, la nova titular d'Interior, Núria Parlon (PSC), va destituir-lo i se'n va tornar a dirigir la regió metropolitana sud. Ara bé, fa escassament tres setmanes va tornar de forma fugaç a primera línia amb un viatge al Palau Reial de Madrid: segons ha confirmat l'ARA, el rei Felip VI va condecorar Eduard Sallent per la seva trajectòria com a policia.

En un acte privat el 18 d'octubre, el rei va entregar a Sallent l'Orde del Mèrit Civil, amb un grau d'encomanda particular, un dels més elevats. En l'acte, on també es van condecorar altres personalitats, l'excap dels Mossos hi va anar acompanyat del delegat de la policia catalana a Madrid, el comissari Ferran López. La insígnia, segons les mateixes fonts, es va concedir el juny, quan Sallent encara era cap de la policia catalana. L'Orde del Mèrit Civil va ser creada pel Rei Alfons XIII durant la dictadura de Primo de Rivera, per reial decret de 25 de juny de 1926, per premiar "les virtuts cíviques dels funcionaris al servei de l'Estat, així com els serveis extraordinaris dels ciutadans espanyols i estrangers al bé de la nació". Cap dels tres últims caps dels Mossos, el major, Josep Lluís Trapero, ara director de la Policia, i els comissaris Miquel Esquius i Josep Maria Estela, han rebut aquesta distinció.

La polèmica per Puigdemont

La trajectòria de Sallent no deixa indiferent a ningú a dins del cos. Desperta odis i passions. La seva última actuació al capdavant de la policia catalana va estar envoltada de polèmica pel dispositiu que els Mossos van preparar per detenir l'expresident Puigdemont. El 8 d'agost el líder de Junts va entrar a Catalunya després de set anys i mig d'exili per assistir al ple d'investidura d'Illa, però en lloc d'anar al Parlament com havia dit que faria va fer un discurs a l'Arc de Triomf de Barcelona i va tornar a marxar. Ho va fer burlant un ampli dispositiu policial dirigit per Sallent, que està sent revisat per la justícia perquè el jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, va qüestionar l'actuació dels Mossos. Per al magistrat, aquell dia la policia catalana podia haver detingut l'expresident i no ho va fer. Sallent es va justificar públicament: va assegurar en una roda de premsa insòlita com a cap dels Mossos, que esperava que Puigdemont s'hagués comportat com a expresident de la Generalitat i no com a "Jimmy Jump" al no haver-se deixat detenir.

Aquest episodi va suposar un trencament entre Sallent i el món juntaire, que el van criticar obertament per protagonitzar una "onada repressora digna de Marlaska o Zoido". No és la primera topada amb els juntaires: quan va ser nomenat per primer cop cap del cos l'any 2019, amb el conseller d'Interior, Miquel Buch, ja es va enfrontar al llavors president, Quim Torra, que volia aturar les càrregues dels Mossos en les protestes postsentència que es vivien a Barcelona, sobretot a la plaça Urquinaona.

Quan Torra va cessar Buch i va situar Miquel Sàmper al capdavant d'Interior, el nou titular del departament va apartar Sallent i no va ser fins que Esquerra va arribar a la conselleria que el va recuperar per dirigir el cos després d'haver confiat (i rellevat només un any després) en el comissari Josep Maria Estela. Amb l'arribada del PSC al Govern, Sallent ha tornat a quedar en un segon pla en l'estructura de la policia catalana.

La trajectòria de Sallent

Abans havia tingut un ascens fulgurant. L'any 2014, amb 42 anys, va ser nomenat cap de mediació i tres anys després va passar a ser cap d'intel·ligència, un càrrec que va ocupar durant els atemptats del 17-A i també durant la detenció d'un franctirador que volia matar Pedro Sánchez. El 2019 va ascendir a comissari (després d'un intent fallit) i Buch el va nomenar cap del cos. En els últims anys Sallent havia refet ponts amb les institucions espanyoles després que es dinamitessin durant el Procés. Ara, tots els cossos policials de l'Estat lloen la coordinació amb els Mossos.

La principal crítica a Sallent és la seva proximitat al món polític, ja que en els anys d'universitat l'excap dels Mossos havia compartit militància amb Joaquim Forn, Elisenda Paluzie o David Madí al sindicat de la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC). L'excap d'investigació, Toni Rodríguez, va denunciar pressions seves per conèixer dades confidencials sobre investigacions que afectaven polítics, com Buch, quan se li va obrir la causa judicial per haver contractat com a assessor un policia que escortava Puigdemont; o Laura Borràs amb el cas de la Institució de les Lletres Catalanes.