El rei emèrit, el tinglado i la traïció del ‘New York Times’

Fins divendres la política espanyola i catalana no va recuperar la densitat informativa que li és pròpia amb dos protagonistes tan oposats com el rei emèrit i l’expresident català Carles Puigdemont.

L’exclusiva d’El Mundo contra Joan Carles I posa en el punt de mira la Fiscalia, una institució que tan bon punt és glorificada per l’espanyolisme més abrandat (quan va contra l’independentisme, bàsicament) com es posa sota sospita si investiga allò que no convé. En tot cas, la inquietud política que va provocar la portada, amb reaccions oficials de tots els partits, encreuament de comunicats entre Fiscalia i advocats de Joan Carles I, etc., demostra que aquesta investigació és una bomba de rellotgeria que pot fer esclatar allò que Joan Fuster definia com el “tinglado”, és a dir, les estructures de poder polític i econòmic que es van afermar durant la Transició i han manat en els darrers 40 anys. Cal assenyalar, però, que aquestes estructures no són exclusives d’Espanya i atribuïbles al passat franquista, sinó que també existeixen a nivell internacional. Per això hi ha dubtes seriosos sobre les possibilitats que la investigació prosperi.

Mentrestant, la notícia de la setmana per a l’independentisme és que el mitjà de comunicació més influent del món, el New York Times, ha deixat de ser un aliat per passar-se a l’altra banda i comprar les filtracions de la Guàrdia Civil respecte als contactes amb emissaris russos de Josep Lluís Alay i Gonzalo Boye. Només el fet de la publicació en aquest mitjà ja és una molt mala notícia per a l’independentisme. Respecte al contingut de les trucades, filtrades de manera irregular i per interessos polítics, es planteja el mateix dilema que amb les converses de Pilar Rahola amb David Madí o la de Lluís Salvador. ¿Hem d’ignorar el seu contingut perquè han sortit a la llum pública de forma subreptícia encara que tinguin un innegable interès periodístic? La resposta és clara: per molt que sigui guerra bruta, el periodisme no pot fer veure que una cosa no ha passat. I els missatges que no s’havia de molestar Putin van existir. Alay va defensar alMés 3/24 la importància de tenir bones relacions amb un estat autoritari com la Rússia de Putin, però s’ha vist que el preu pagat per l’independentisme en termes reputacionals és molt elevat.

Però les dues batalles que ara mateix tenen més implicacions sobre el futur són les que afecten el preu de la llum (i a la producció de l’electricitat en general) i l’ampliació del Prat. Es tracta de dues decisions que tenen un impacte real sobre la vida de les persones, sobretot la primera, i que han d’ajudar a definir el model socioeconòmic sobre el qual es vol assentar la recuperació. Aragonès ha d’assumir que ampliar l’aeroport no es pot fer a cost mediambiental zero, i haurà de prendre una decisió difícil. I Pedro Sánchez haurà de triar si vol enfrontar-se a les totpoderoses elèctriques o als seus socis d’Unides Podem.